MENU

11 maig, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 848 Sèries Marc Bataller @marcbataller













Us faré una confessió. Feia mesos que molta gent em recomanava que mirés Borgen, però em feia mandra. Una sèrie danesa, bufff!!! Fins que un dia, fent un reportatge sobre les sèries que miren els polítics i que Els Bastards vam publicar la setmana passada, vaig parlar amb el líder d’ICV, Joan Herrera, i em …

'Borgen', la política real

borgen_7

Us faré una confessió. Feia mesos que molta gent em recomanava que mirés Borgen, però em feia mandra. Una sèrie danesa, bufff!!! Fins que un dia, fent un reportatge sobre les sèries que miren els polítics i que Els Bastards vam publicar la setmana passada, vaig parlar amb el líder d’ICV, Joan Herrera, i em va insistir que Borgen és un dels millors productes que es pot veure actualment. Fins i tot, l’ecosocialista feia broma recordant que la primera ministra, Birgitte Nyborg, anava en bicicleta al Parlament, igual que ell. Com que en aquells moments no tenia cap sèrie en cartera (just havia acabat The Walking Dead i no sabia si començar la tercera temporada de Homeland, que encara tinc pendent) vaig decidir donar-li una oportunitat. I noi, quina gran troballa! Al cap de cinc minuts ja estava atrapat en les històries de Nyborg, la primera dona que arriba a ser primera ministra a Dinamarca; el seu assessor, Kasper Juul; les picabaralles entre laboristes i moderats o l’estreta relació entre la política i els mitjans de comunicació, plasmada amb la presentadora de televisió Katrine Fonsmark. Quan es va acabar el primer capítol, em vaig aixecar del sofà i vaig aplaudir tot sol. Havia entrat de ple al món de Borgen i ja no en puc sortir. Sense cap mena de dubte, la puc qualificar com una sèrie de culte.

borgendins2Borgen, però, no és nova. Al contrari. És de l’any 2010, té tres temporades i ja s’ha acabat, però ara sembla que està arribant amb força a casa nostra i el boca-orella l’està convertint en un fenomen. No us espereu un nou Frank Underwood de House of Cards ni tampoc una versió europea de l’Ala Oest de la Casa Blanca. Borgen tracta de la política quotidiana, de la política real. No hi ha grans coets d’artifici. És el dia a dia de la primera ministra, que ha de fer continus equilibris per mantenir la cohesió dins del seu govern multicolor, format per tres partits diferents amb totes les complicacions que això suposa. Salvant les distàncies, un escenari semblant al del tripartit català.

borgendins1Però Borgen —és el nom amb el qual es coneix el castell danès de Chiristiansborg, que acull el Parlament, l’oficina del primer ministra i la Cort Suprema— també tracta sobre com l’estressada vida d’una primera ministra té nefastes conseqüències en el seu entorn familiar més proper amb el marit i dos fills. Significativa és l’escena en què un dels col·laboradors de Nyborg, Bent Serjo, li recorda que el seu partit ha lluitat des de sempre perquè els danesos puguin conciliar la vida laboral i la familiar i a l’hora de la veritat els alts càrrecs del govern són els primers que no poden fer-ho.
La gran virtut de Borgen, doncs, és que és creïble, encara que, en alguns moments, la relació amb els mitjans és més ficció que realitat. A més l’espectador se sent molt més identificat amb el sistema polític danès, semblant al nostre, que no pas amb el nord-americà i no cal que faci una master class com alguns cops passava a l’Ala Oest o House of Cards. Fins i tot, la primera ministra d’Escòcia i successora d’Alex Salmond, Nicola Sturgeon, s’ha declarat fervent admiradora d’aquest drama polític.

Per tots aquests motius i, sobretot si us agrada la política, un recomano que no us perdeu Borgen —la trobareu a la xarxa, penjada al Yomvi de Canal Plus o en DVD—. I si encara no us he convençut us deixo el tràiler.

 

 

Us faré una confessió. Feia mesos que molta gent em recomanava que mirés Borgen, però em feia mandra. Una sèrie danesa, bufff!!! Fins que un dia, fent un reportatge sobre les sèries que miren els polítics i que Els Bastards vam publicar la setmana passada, vaig parlar amb el líder d’ICV, Joan Herrera, i em …













Un comentari a 'Borgen', la política real

  1. marc ambit ha dit:

    Molt d’acord amb tot el que dius de Borgen, “tocayo”.

    Em va semblar particularment curiós l’èmfasi en la vessant personal de la política (cosa que només es rasca en superfície en altres sèries de política, de la ‘Ala Oeste’ a ‘House of cards’ passant per ‘Boss’.

    A més, crec que és el complement perfecte per la ‘Ala Oeste’ en el sentit que ens permet equilibrar una mica la balança entre les sèries polítiques que dibuixen un escenari pervers (House of cards, Boss, etc.) i aquelles que són més optimistes, quasi utòpiques (com la pròpia Ala Oeste o Borgen). (Aquí Sí, Ministre i la seva seqüela faria de baula, en representar ambdues vessants, no creieu?).

    La única pega que li posaria és que, en la seva utòpica descripció d’una política amb principis (i que lluita per conservar-los quan arriba al poder) no fa prou esforços per fer-nos creure que això seria possible, que no és tan sols un joc innocent i inassolible. El president Bartlett de la ‘Ala Oeste’ era un paio amb principis, però en Sorkin va trobar el punt d’equilibri per fer-nos-el creure la major part de les vegades.

    En tot cas, tal bé dius, Marc, molt recomanable, molt interessant i addictiva. Jo, sens cap mena de dubte, votaria per la Birgitte 😀

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.