Sodoma i Gomorra
La polèmica està servida. L’escena final (trio se’n pot dir?) entre Ramsay, Sansa i Reek no ha agradat als cronistes més puristes dels EUA. És el que té el sexe. La mateixa escena, a dos, entre Khal Drogo i Daenerys i una altra “violació”, la de Jamie a Cersei ja van ser criticades amb l’excusa que es desviaven del relat literari. Però en realitat, el que fa mal a Amèrica és el sexe més o menys explícit. La sang, que corri, però l’esperma, quieta a casa. La violació és vista com un acte d’una perversitat insofrible; com si tallar el coll es fes amb el consentiment del soldat que tens al davant. El primer pla de Reek és el de tota una nació demanant pietat. Cal que Déu destrueixi Winterfell i King’s Landing amb una pluja de foc i sofre, i que ho faci ben aviat. Per calmar els ànims.
Hebron
Arya baixant a les entranyes del temple de Braavos és la viva imatge dels antics místics endinsant-se a la santa Cova dels Patriarques, a la recerca del seu destí incert. La columnes amb els milers de cares dels fidels que moren al temple són simplement impressionants i aterradores. Però el que compta, per a nosaltres i per als enemics dels Stark, és la frase final. “She is ready to become someone else”.
Jerusalem
Fou l’emperador Constatí I, a l’estil de Daenerys a Meereen, qui sotmeté la gran capital a l’imperi romà i qui donà a la gent allò que més desitjaven: els jocs. I fou allà com grans gladiadors de tot el món conegut s’enfrontaren a la recerca de la final de la Champions, el Colisseu romà. Aquest és el destí de Jorah, que salva el coll gràcies a una nova exhibició dialèctica del monumental Tyrion. Amb tot, el seu segon membre més útil corre perill…
Constantinoble
Podrà l’orgullosa i bel·licosa Dorne resistir els enemics que l’envolten, els de dins i els de fora. Des de temps immemorials ha estat assetjada per enemics, reis i monstres de tots colors i la relativa calma dels darrers decennis és a punt d’esquinçar-se. S’ha de dir que el príncep Trystane, com el gens recordat Constantí IX, és tan o més babau que el rei Tommen. Que Bronn acabi sent una presa tan fàcil és una decepció de gran magnitud.
Lo de “she is ready to become someone else” em va sonar molt a Arrow, quan ho vaig sentir. Per sort no van per allà els tiros XD.
I lo de Bronn… ja no és el tema que sigui presa fàcil (que no s’ho creu ningú i menys tenint en compte “l’art” que te la pobre noia per lluitar, que se la veu com un peix fora de l’aigua) és que em fa por què pugui passar amb aquella ferideta. Al cap i a la fi ja sabem la costum que tenen les gents de Dorne per posar verí a les fulles de les seves armes… O també podria ser que ho fessin servir com a excusa perquè Trystane el salvi amb algun antídot i Jamie, en contra dels desitjos de la seva germana i esperonat per el caos que comença a regnar a King’s Landing, vegi amb bons ulls que Mircella es quedi a Dorne.
UPS! Que potser he corregut massa al escriure. Potser que qui “salvi” a Bronn sigui el pare, Doran, ja que és el que mana. Jeje
Tothom pensa en la Sansa, però l’altra gran perjudicada d’aquest capítol ha estat la Margaerys… a veure com se’n surt ara!