MENU

22 maig, 2015 Comentaris (3) Visualitzacions: 487 Sèries Jordi Dorca










La fosa en negre del final de The Sopranos, l’excel·lent última i panoràmica seqüència de The wire, Walter White estirat agonitzant en un laboratori de metamfetamina o Nucky Thompson assassinat al boardwalk d’Atlantic City són ja escenes que passaran a la història de la cultura d’aquests primers 2000. Totes elles, imatges icòniques a les quals …

'Mad men': un altre final icònic per recordar

mad-men-don-draper-amc-john-hamm-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica

La fosa en negre del final de The Sopranos, l’excel·lent última i panoràmica seqüència de The wire, Walter White estirat agonitzant en un laboratori de metamfetamina o Nucky Thompson assassinat al boardwalk d’Atlantic City són ja escenes que passaran a la història de la cultura d’aquests primers 2000. Totes elles, imatges icòniques a les quals ja podem sumar l’exercici de meditació de Don Draper i la cançó de l’anunci de Coca-Cola I’d like to teach the world to sing, d’un final de Mad men que pot crear controvèrsia però que ha estat absolutament coherent amb el desenvolupament general de la sèrie.

La majoria de les grans sèries dels darrers anys versen sobre un dels grans temes actuals: la creació d’imatges falses o, millor dit, distorsionades, de nosaltres mateixos; Tony Soprano, Walter White i Don Draper representen perfectament la mentida al món d’avui.

mad-men-don-draper-amc-john-hamm-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaEl capítol comença amb un Don al volant d’un cotxe esportiu de carreres, tirant endavant a tota velocitat. Aquesta escena és una metàfora de la fugida endavant que ha anat caracteritzant Don al llarg de les darreres temporades. Cansat de la seva vida i amb diners per no haver de treballar mai més, es retira de la publicitat i emprèn una road movie que el portarà a viure escenes delirants, que l’acabarà portant a veure Stephanie (la neboda del verdader Don Draper), una de les poques persones que coneixen el passat de Don i l’anomenan pel seu vertader nom, Dick. Amb Stephanie acabaran en un centre terapèutic de California on es posaran davant dels seus problemes i contradiccions.

Paral·lelament veurem Sterling decidit a casar-se amb Marie i deixar en herència part dels seus diners al fill de Joan (i potser el seu), Pete acomiadant-se i volant amb jet privat amb Trudy i la seva filla cap a un nou món i una nova feina, mentre Joan i Peggy s’intercanvien els papers: Joan posant la seva vida professional davant de la seva relació amb Richard, i, en canvi, Peggy, deixa de banda el seu interès professional per començar una relació amb Stan.

mad-men-don-draper-amc-john-hamm-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaMentrestant, al centre terapèutic, Stephanie s’ensorra després d’una teràpia, Don li recomana no fer cas del que li diuen: “-Pots deixar tot això enrere. Serà més fàcil a mesura que tiris endavant.” Però ella no ho té tan clar: “-No crec que tinguis raó, Dick.” A partir d’aquí, Stephanie abandona el centre i a Don, la sensació de fracàs el porta una sensació de bloqueig. El pes de la mentida i de la manca d’efecte són massa grans per a un Don que, després de trucar a Peggy, s’aferra a les experiències dels altres clients del centre i a les teràpies d’introspecció per tirar endavant. La darrera escena amb un Don meditant en grup dóna pas a la música d’I’d like to teach the world to sing i al mític anunci de Coca-cola del 71. Amb aquesta associació d’imatges amb un Don buscant la pau i un anunci que també va en aquesta línia hippie, intuïm (o podem pensar) que Don torna a la feina i és decisiu per crear aquest anunci, obra de McCann-Erickson, l’empresa per a la qual treballa.

mad-men-don-draper-amc-john-hamm-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaAquestes associacions d’idees, aquest deixar que les coses les pensi l’espectador, és el que més m’ha agradat d’una sèrie que, com els grans relats de Hemingway, mostra realitats aparentment senzilles que amaguen a sota grans mons per descobrir. La teoria narrativa de l’iceberg feta sèrie. Weiner, en aquest capítol, és fidel a aquesta línia i per a això no li cal mostrar Betty morta, en té prou amb veure-la fumant a la cuina de casa seva (símbol evident de rendició) mentre Sally renta els plats agafant el relleu de cuidadora de la casa. Coherència fins al final.

Mad men és ja una icona, una de les sèries estèticament més influents dels darrers anys, amb uns excel·lents guions i memorables moments. Una sèrie que, tot i estar ambientada 40 anys enrere, ens  parla més del món d’avui del que moltes vegades ens pensem.

Fins sempre, Don.

La fosa en negre del final de The Sopranos, l’excel·lent última i panoràmica seqüència de The wire, Walter White estirat agonitzant en un laboratori de metamfetamina o Nucky Thompson assassinat al boardwalk d’Atlantic City són ja escenes que passaran a la història de la cultura d’aquests primers 2000. Totes elles, imatges icòniques a les quals …










3 comentaris to 'Mad men': un altre final icònic per recordar

  1. kris ha dit:

    D´acord en tot. Només el sobtat enamorament de la Peggy em sembla totalment fora de lloc per un dels personatges mes coherents de la sèrie.

  2. Eddie ha dit:

    Gràcies per destrossar-me el final de Boardwalk. Calia ser tan explícit? ¬¬

  3. David ha dit:

    Gran final!

    Aquí us deixo la meva opinió, por si teniu curiositat 😉

    http://seriesanatomy.blogspot.com.es/2015/05/always-coca-cola.html

    Salutacions!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *