MENU

10 juny, 2015 Comentaris (0) Visualitzacions: 621 Game of thrones, Sèries Lluís Simon













L’ofrena Tot i que alguns no han tingut prou estòmac per supotar (suportar, literalment) el clímax de sang i foc amb la princesa Shireen com a ofrena (i no precisament floral), hem assistit impotents una altra vegada a una  escena tan prodigiosa com inesperada. Ni els lectors més avesats podien esperar una reacció tan desesperada …

'Dance of dragons' (GoT 5×09)

L’ofrena

game-of-thrones-got-5x09-temporada-5-jon-snow-hbo-stark-arya-daenerys-gerog-r-r-martin-els-bastards-critica-series-pelicules-pel·licules

Tot i que alguns no han tingut prou estòmac per supotar (suportar, literalment) el clímax de sang i foc amb la princesa Shireen com a ofrena (i no precisament floral), hem assistit impotents una altra vegada a una  escena tan prodigiosa com inesperada. Ni els lectors més avesats podien esperar una reacció tan desesperada d’Stannis. El sacrifici de Shireen que demanda la bruixa Melisandre és un momentum tan dolorós com encisador. La brutalitat no ens arriba per sorpresa, com en tantes altres escenes memorables de les temporades anteriors, sinó a foc lent (sic). L’empatia entre la filla i el rei, o pretendent al tron, que es va anar covant en episodis anteriors era el recurs dels guionistes, o la trampa mortal, perquè la imatge ens fes encara més mal, tant de mal que algunes ànimes sensibles han posat al crit al cel contra l’HBO per oferir una crueltat tan descarnada en prime time. És terror en estat pur. A efectes pràctics, era l’única solució militar que li quedava a Stannis -la seva cara és terrorífica- si no volia veure’s en la mateixa situació que els romans a Masada ara fa dos mil anys. Ell necessita avançar i l’espectacle televisiu, també.

La dansa

game-of-thrones-got-5x09-temporada-5-jon-snow-hbo-stark-arya-daenerys-gerog-r-r-martin-els-bastards-critica-series-pelicules-pel·licules

A l’últim hereu dels Baratheon se li obren les portes de Winterfell i potser de King’s Landing. La màgia negra és una perversió que no és fàcil de frenar, com va comprovar Renly en persona. Però més enllà del mar, Daenerys, just en el moment que la mort truca a la porta, també recupera la seva arma definitiva . El combat dels gladiadors, l’acarnissament dels Sons of the Harpy amb els pobres homes i dones de Meereen, la llança de Jorah, l’aparició final de Drogon -només cal veure l’expressió de Tyrion– i el drac aixecant el vol -una metàfora de la sèrie en els dos últims episodis- sobre la ciutat són instants que composen realment la dansa poètica que descriu Shireen en les seves hores finals. A l’arena David Benoiff aprofita per fer-se un petit autohomenatge. El guerrer negre que desafia Jorah fa exactament els mateixos moviments que Aquil·les a Troy, film que el creador de la sèrie va escriure.

La depravació

game-of-thrones-got-5x09-temporada-5-jon-snow-hbo-stark-arya-daenerys-gerog-r-r-martin-els-bastards-critica-series-pelicules-pel·licules

I parlant de perversions, què n’hem de dir del pedòfil de Meryn Trant? Què passarà si Arya s’hi posa al davant? La reconeixerà? Se la voldrà…. ja m’enteneu? Que la petita dels Stark acabi la temporada sense matar ningú seria tota una decepció. Malauradament -només queden 50 minuts més – ben aviat sortirem de dubtes.

L’ofrena Tot i que alguns no han tingut prou estòmac per supotar (suportar, literalment) el clímax de sang i foc amb la princesa Shireen com a ofrena (i no precisament floral), hem assistit impotents una altra vegada a una  escena tan prodigiosa com inesperada. Ni els lectors més avesats podien esperar una reacció tan desesperada …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.