MENU

12 juny, 2015 Comentaris (0) Visualitzacions: 145 Cinema Jep Soler










Ell va ser el primer. El primer monstre de la meva vida. Assegut al sofà intentant no veure la pantalla quan ensenyava les dents llargues i punxegudes, mentre aquella terrorífica mirada em quedava gravada a la memòria i apareixia en els meus somnis infantils. Dràcula (1958 – Terence Fisher) és la pel·lícula que va canviar la …

Christopher Lee: el monstre més gran

Christopher-LeeEll va ser el primer. El primer monstre de la meva vida. Assegut al sofà intentant no veure la pantalla quan ensenyava les dents llargues i punxegudes, mentre aquella terrorífica mirada em quedava gravada a la memòria i apareixia en els meus somnis infantils. Dràcula (1958Terence Fisher) és la pel·lícula que va canviar la meva infància, introduint en el meu univers el dolent per excel·lència, Christopher Lee, i l’heroi, Peter Cushing. Durant molts anys han sigut les polaritats que marcaven la diferència entre el bé i el mal.

hammervault3Tot i que l’actor anglès, mort ahir a Chelsea, Londres, a l’edat de 93 anys, va protagonitzar papers protagonistes d’heroi –Sherlock Holmes per exemple–, serà recordat per tots els malvats i roïns que va interpretar. De fet, fa la sensació que ha volgut ser recordat per aquesta faceta, perquè durant la segona meitat del segle XX va donar vida als personatges de: Fu Manxú (en cinc films), Scaramanga (contra James Bond a El hombre de la pistola de oro, 1974), Rochefort (Los tres mosqueteros, 1974), El regreso de los tres mosqueteros, 1989), Rasputín (Rasputín, 1966) i, evidentment, el Dràcula per a tota una generació. Ara podríem entrar en aquelles discussions eternes de quin ha estat el millor Dràcula, i no arribaríem a un consens perquè tothom s’estima i defensa els seus, i per generació a mi em toca Christopher Lee; per tant, sense discussió, és el millor Dràcula de tots els temps.

2013-01-11-golden-gun_605Deia que semblava que volia transcendir com el dolent més dolent de la història del cinema perquè ha buscat que li donin aquests papers, empaitant Peter Jackson per interpretar Saruman (El Senyor dels Anells,  2001) o George Lucas per participar en Star Wars, on va fer de Dooku i Darth Tyranus en l’episodi II, i també apareixia a Ríos de color púrpura 2 (2004), i molts personatges més que no caben en aquesta entrada. Fins i tot a Charlie i la fàbrica de xocolata de Tim Burton va fer el paper més desagradable, el pare de Willy Wonka.

VARIOUSImprescindible, doncs, en la majoria les pel·lícules de la vostra vida, és impensable que algun lector d’Els Bastards no hagi sentit a parlar o hagi gaudit d’alguna de les seves interpretacions. Des d’aquí el nostre sentit homenatge, que he escrit jo perquè en Christopher Lee va rebutjar el paper de Dr. Loomis a Halloween de John Carpenter, que finalment va interpretar Donald Pleasence. Si hagués accedit a fer aquesta pel·lícula, hauríem tingut una munió de Bastards fent cua per escriure i poder tornar a explicar les excel·lències, justificades, del film.

Com deia avui un dels fundadors i codirector de l’Acocollona’t, @pacocavero, “estarás contento, Van Helsing… 🙁”. Descansi en pau, doncs, en Dràcula, senyor de les tenebres, ara sí! Espera’ns, que ja vindrem d’aquí a un temps.

Ell va ser el primer. El primer monstre de la meva vida. Assegut al sofà intentant no veure la pantalla quan ensenyava les dents llargues i punxegudes, mentre aquella terrorífica mirada em quedava gravada a la memòria i apareixia en els meus somnis infantils. Dràcula (1958 – Terence Fisher) és la pel·lícula que va canviar la …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *