MENU

22 juny, 2015 Comentaris (6) Visualitzacions: 2401 Sèries Víctor Ribas













No descobrirem a hores d’ara que la manca d’imaginació de molts creadors televisius s’ha vist desbordada per la proliferació de la demanda. Tot i així sembla, un cop vista la previsió d’estrenes i renovacions televisives de cara a l’any pròxim, que aquests superdotats de l’enginy narratiu han trobat definitivament en el novè art el complement ideal; no …

'The Flash': DC fa putrum-putrum

269533No descobrirem a hores d’ara que la manca d’imaginació de molts creadors televisius s’ha vist desbordada per la proliferació de la demanda. Tot i així sembla, un cop vista la previsió d’estrenes i renovacions televisives de cara a l’any pròxim, que aquests superdotats de l’enginy narratiu han trobat definitivament en el novè art el complement ideal; no només per desenvolupar noves històries sense patir una embòlia cerebral, sinó també per accedir a una font de material inesgotable. Al cap i a la fi no voldríem que ningú patís danys neuronals, i de retruc, per què no dir-ho, als amants del còmic sempre ens complau veure noves adaptacions infumables. A propòsit d’això, els propietaris de la criatura en què es basa la sèrie que us comentaré avui són la franquícia de còmics DC —els de la poca gràcia, sí, aquells—, que juntament amb el canal CW i a partir de la consolidació d’Arrow —el Batman verd de les fletxes que no se sap ben bé per quin misteri ha funcionat a la pantalla petita—, han decidit adaptar aquest clàssic dels superherois vint-i-cinc anys després de la seva primera incursió al mitjà televisiu, obtenint com a resultat una temporada justeta . Només us diré que la darrera creació animada del 2013 d’en Jay OlivaThe Flashpoint Paradox” va fer més justícia al llampec humà, de qui a continuació us en faig cinc cèntims.

jay1Doncs molta tela s’ha tallat des que l’any 1940 en Jay Garrick —creat en plena edat daurada del còmic per Gardner Fox i Harry Lampert— es convertí en Flash, es posà un orinal al cap i decidí fer-se runner abans que es convertís en tendència. Meritori. Sobretot això de ficar-se una gibrelleta per barret, és clar. Anys després de la crisi que van patir les ventes de còmics de superherois i la conseqüent desaparició del personatge, aquest renasqué encarnat per en Barry Allen a partir de l’any 1956, durant l’era d’argent. D’aquesta manera el superheroi retornà evolucionat i es consolidà com una de les col·leccions clàssiques de l’univers DC fins als nostres dies. De fet, encara existeixen més corredors, però els principals són en Barry i l’original. D’altra banda, resumir setanta-cinc anys d’història del correcamins als còmics en un paràgraf, podria ser massa dur per tots plegats.

fla103c_0201bI amb aquestes arribem a la nova adaptació del personatge per part del canal CW, quan Central City fa “putrum-putrum” sense la necessitat de sintonitzar Flaix FM, ja que de la mateixa manera que una socorrista de piscina pot intoxicar a una barriada sencera jugant al Quimicefa, Harrison Wells, un reputat científic a qui dóna vida Tom Cavanagh, munta un ciri considerable juntament amb el seu equip de científics als STAR Labs. Altrament dit en argot popular castellà, “la lia parda”. Aquest despropòsit, iniciat per la desestabilització d’un l’accelerador de partícules dissenyat pels anteriorment esmentats homes de ciència, provoca una tempesta des de la qual surt un llamp, que a banda de rostir els pèls del cul al destinatari de la descàrrega, l’hi atorga uns poders extraordinaris. Com mola, veritat? Doncs qui rep aquest impacte —com l’estimat mestre Kung Fury— és ni més ni menys que el nostre protagonista, Barry Allen, científic junior de la policia representat per Grant Gustin, qui esdevé en conseqüència l’home més ràpid de l’univers DC: The Flash. En Barry i el Doctor Wells, amb els seus ajudants Cisco Ramón i Caitlin Snow, respectivament interpretats per Carlos Valdés i Danielle Panabaker; formaran equip per cercar i detenir tots aquells meta-humans, que afectats com el nostre protagonista per la tempesta, representin una amenaça pels habitants de la ciutat.

Per no trencar la tradició traumàtica del món dels superherois, quan en Barry era un infant, veié la mort de sa mare entre flaixos grocs i vermells, davant la impotència d’un pare —interpretat per John Wesley Shipp, actor qui es posà a la pell del nostre personatge anys enrere acusat injustament de l’assassinat de la seva esposa i empresonat posteriorment. A partir d’aquest fet, els guionistes tramaran un arc argumental, que entre captura i captura de meta-humà, ens enganxarà —essent generosos— fins al desenllaç de la temporada: descobrir i atrapar el veritable assassí de la mare del velocista carmesí. En aquesta trama hi tindran cabuda en Joe West, el pare adoptiu d’en Barry, l’Iris filla d’aquest alhora que amor platònic del runner i l’Eddie Thawne, company de feina d’en Joe i tercer element d’un penós triangle amorós digne dels capítols més execrables de Smallvile. Amb l’exposició dels tres darrers caràcters encarnats respectivament per Jesse L. Martin, Candice Patton i Rick Cosnett i amb aquest apunt carregat de prejudicis; tancarem les formalitats i anirem directament a espedaçar la presa.

q6gfKBVThe Flash és una adaptació semblant a l’Iker Casillas dels darrers anys, es queda a mitja sortida,  són molts els handicaps que l’hi trobo i penso que no acaba de concretar les seves propostes. Per una banda la veig massa condicionada per una excessiva influença de l’Spiderman d’en Sam Raimi i per una posada en escena amb un càsting fluix, a la vegada que es dedica a transformar la personalitat de l’heroi dels còmics en la d’un passerell sense gràcia, qui enalteix a en Tobey Maguire com a un geni de la comèdia. D’altra banda, la manca d’un humor efectiu, sumat al tractament infantil dels personatges en contraposició a la transcendent història troncal i als ridículs meta-humans -excepte Flash i Reverse Flash-; personalment m’han provocat força ridícul aliè. Què voleu que us digui!, segurament la manca de risc del producte i les ganes de transcendir l’heroi enmig de tant esperpent el tornen avorrit, empatxat de colors i reclamant un tractament més adult.

Realment desitjaria trobar una feina mitjanament estable -i en faig una crida, adreceu propostes a l’oficina dels Bastards- per no tenir temps de veure la segona temporada, però si us avorriu i us agraden els còmics, sempre podeu veure “The Flashpoint Paradox”. Mentrestant, pel que fa a l’univers televisiu i cinematogràfic, els Marvel Studios parteixen la pana.

No descobrirem a hores d’ara que la manca d’imaginació de molts creadors televisius s’ha vist desbordada per la proliferació de la demanda. Tot i així sembla, un cop vista la previsió d’estrenes i renovacions televisives de cara a l’any pròxim, que aquests superdotats de l’enginy narratiu han trobat definitivament en el novè art el complement ideal; no …













6 comentaris to 'The Flash': DC fa putrum-putrum

  1. Alt+126 ha dit:

    Jo tampoc li acabo de veure l’exit a la serie. La segueixo, igual que segueixo Agents of SHIELD, Arrow o seguiré les que facin Marvel+NETFLIX, i tot i que és entretinguda (cosa que Arrow podía ser inicialment però que ara ja ni això) no li trobo el perquè la gent li té tanta estima.

    La trama principal és molt pesada (en importància, no per difícil de pair) però la destrossen amb acudits dolents (i no parlo de les bogeries de’n Cisco, contrapunt còmic útil fins i tot amb una trama seriosa) i situacions absurdes. Totes amanides amb errors de coherència que ni es molesten en maquillar
    – A quina velocitat haig de córrer per allunyar-me abans que exploti la bomba?
    – Mach 2! Mínim (2.400Km/h segons google)
    … (3 escenes més tard, després de suparar Mach 2 sense problemes)
    – Has tardat molt a arribar, no? fa 3h que t’he trucat!
    – Eh! Creus que és fàcil recórrer 600Km!!!??? Soc ràpid però no tant!

    I com aquesta varies cada capítol.
    Si la serie mostrés clarament que és una conya i un tribut a les cutrades dels 70-80, doncs s’entendria. Però al barrejar una trama important amb tonteries i amb “errors” d’aquest estil… No, jo tampoc entenc què li troben de “meravellós” a la serie

    • Víctor Ribas ha dit:

      Han volgut abarcar massa tàrget. El tema és que DC a nivell cinematogràfic/televisiu no acaben de tenir les idees clares, quan Nolan (malgrat que no agradi a tothom) va sentar uns canons, que difereixen de la proposta Marvelita i la franquícia no ha interpretat correctament. No vull dir que hagi de ser un velocista fosc, però més trama, humor justet i de més qualitat, un Barry menys Parker i uns meta-humans menys planers hauria estat genial. Sort de Reverse Flash. Sobrevalorada.

      • Alt+126 ha dit:

        És el que passa quan no existeix un univers DC. Les 2, 3, 4… ja no sé quantes pel·lícules que tenen planejades van per un cantó, les series per un altre, l’animació no té res a veure amb cap dels 2 universos…
        Marvel s’ha jugat els coll*** a una sola aposta, unificant TOTS els seus productes audiovisuals (i fins i tot intentant fer retornar franquícies de les que havia venut els drets) amb lo que ha aconseguit no només una continuïtat si no també la “obligació” d’assegurar un nivell narratiu.

        A DC mentre cada un escombri cap a casa no aconseguiran fer res de bo, les series acaben denigrant en smallvilles.

  2. PIBE ha dit:

    Va, Vic… entenc tot el que has volgut explicar i, en moltes coses i estic d’acord. Quan miro una sèrie d’aquest tipus després d’un dia de feina, el que vull és que em distregui i no em maregi massa. The Flash és una sèrie planera i omple la pantalla en la mesura justa. No cal buscar-hi una obra mestra, que no ho és; ni tampoc desmereixer-la massa, ja que, per molt que diem, tot i que la trama és força rebuscada, la finalitat última la compleix: entretè.
    L’avantatge que tinc respecte Marvel és que no conec massa l’Univers DC (si podem dir que hi ha un Univers DC i contunuïtats i totes aquestes medalles que es penja tant bé Marvel); per tant, el fet de no conèixer massa aquest Univers, fa que em colin determinats arguments, personatges o trames que segurament en una sèrie com DD no em colarien.
    A mi m’ha agradat la sèrie, ens ha entretingu a casa i,a més, podem guadir-la tots (en canvi, DD no).

    • Víctor Ribas ha dit:

      La trama principal es basa en la saga Flashpoint, de la qual s’inspira el film de Jay Oliva esmentat. L’Univers DC és molt ric, tot i no tenir el carisma de Marvel; a banda de Flash, Batman i Superman. Tens raó també: és una sèrie per a tota la família i això, a Smallville Warner/DC ho va veure molt clar, d’altra banda comporta el risc de quedar-se a mitges com ho veig jo. Certament ha estat un èxit comercial. Jo tampoc sóc/he estat un gran lector de DC, però sí de les col·leccions limitades o novel·les gràfiques fora d’aquest Univers, però rellegiré “Crisis: en tierras i infinitas” (tenia 12 anys i no m’enterava de gaire, és molt complexa i adulta) i per què no, La saga Flashpoint. A demanar-los a la Biblio de Figueres. 😉 hehehehe