MENU

1 juliol, 2015 Comentaris (0) Visualitzacions: 536 Cinema Víctor Gonzàlez













Feia anys que no es feia una gran producció sobre el perill del terratrèmol a Califòrnia. Pels que heu viscut a Los Angeles, ja sabeu que de tant en tant us heu d’agafar a la pota de la taula de la cuina, ja que els moviments de terra són constants, i recorden als que tenen la …

'San Andreas', el megadesastre d'aquest estiu

san-andreas-dwayne-johnson-paul-giamatti-new-line-cinema-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaFeia anys que no es feia una gran producció sobre el perill del terratrèmol a Califòrnia. Pels que heu viscut a Los Angeles, ja sabeu que de tant en tant us heu d’agafar a la pota de la taula de la cuina, ja que els moviments de terra són constants, i recorden als que tenen la mansió a Malibú que un dia o un altre vindrà el big one, el gran terratrèmol, que farà que tot l’estat de Califòrnia i la península mexicana amb el mateix nom s’hagin de separar del continent americà en embranzida, fet que deixarà Hollywood en el caos més absolut.

Pels que heu passat per l’autopista de San Bernadino, deveu haver vist en directe la falla de San Andrés, que s’obre a una mitjana de 33 cm l’any, sempre que estigui en repòs i no s’enfadi, cosa que tindria conseqüències devastadores en un estat que ja pateix una manca d’aigua greu, pol·lució automobilística extrema i incendis forestals a tort i a dret.san-andreas-dwayne-johnson-paul-giamatti-new-line-cinema-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica

Amb un panorama com aquest ja us deveu pensar que no s’han fet prou blockbusters sobre terratrèmols a Hollywood. I teniu raó. L’últim es va rodar el 1974, amb música de John Williams, guió de Mario Puzo i actors clàssics en decadència com ara Charlon Heston o Ava Gardner. Juntament amb Airport (1970) i The tower Inferno (1974), Terremoto (1974) és un dels grans films de catàstrofe dels setanta que cal reivindicar, sobretot per l’esforç posat en la construcció de personatges i especialment  per les delicioses maquetes de l’hecatombe, autèntiques obres mestres de l’orfebreria fílmica, que ara malauradament s’han perdut als llimbs.

san-andreas-dwayne-johnson-paul-giamatti-new-line-cinema-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaPerò parlem de San Andreas, que ja toca, no? Jo m’imagino el productor de torn entrant a l’oficina de New Line Cinema i dient amb un gran somriure americà: «Tinc una gran idea per al nou film de l’estiu.  Agafeu apunts. Farem diners.»

1) Títol:  San Andreas. En 3-D. Va sobre un terratrèmol.

2) Director:  Brad Peyton. Sí, home, el de Cats and dogs: the revenge of Kitty Galore (2010). Si cobra, fa el que li diem i calla.

3) Protagonista: Dwayne Johnson, la bèstia humana, el meta-Rambo del 2000. No sap actuar, però serà l’home alfa de la pel·lícula. El salvador.

san-andreas-dwayne-johnson-paul-giamatti-new-line-cinema-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica4) Actor de renom: Paul Giamatti. Sí, aquell que va guanyar un Golden Globe i un Emmy. Fa balança amb en Dwayne, que ja és molt dir.

5) Actriu de renom: Archie Panjabi. Ha sortit en aquella sèrie que es diu The good wife. L’heu vista? Jo encara no.  Estic amb True detective, però no passo de la introducció. Feixuc, feixuc…

6) Kylie Minogue: detall exòtic del pop australià. Sempre ven i està bona. A més, filmem a Brisbane, Austràlia, i ens surt barat portar-la al rodatge.

7) Trama: reagrupament familiar. Res més. Aquí s’acaba. Vull dir, que una família es perd i es torna a reagrupar al final. Sento fer espòilers. Sabia que no us ho imaginaríeu mai.

san-andreas-dwayne-johnson-paul-giamatti-new-line-cinema-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-critica8) Música: escollim l’Andrew Lockington, sens dubte, el de Viatge al centre de la terra 1 (2008) i 2 (2012). Grans, grandíssims films que han posat la novel·la de Julio Verne al pedestal que es mereixia. Ara em cau la llagrimeta.

9) Escenes: mireu-me els dits. Dues. Una tipus atemptats de l’11 de setembre a Nova York. La segona, tsunami a Indonèsia. Tot ho adornem amb amb efectes digitals de computer generated imagery i les barregem. El resultat final: es-pec-ta-cu-lar.

10) Campanya publicitària: brutal, ha de ser brutal. Per internet, per televisió, per cable, per revistes i  diaris, i si ho aconseguim, també publicitat al blog dels Bastards, que ja toca.

Quin és el missatge que us vull donar amb tot això? Que la pel·lícula és un rotllo monumental. Que dediqueu dues hores del vostre temps a revisar la versió del 1974. Que a Califòrnia esperen amb por el big one. Que no és el paradís que us presenta Hollywood. Que m’han dit que el Barça ha guanyat no sé quina copa, detall que no m’interessa gens ni mica ja que no suporto el futbol. Que m’he empassat tota la filmografia de Lucio Fulci en poc més d’un mes i que necessito desesperadament una medalla. Que la vida és massa curta per passar per terratrèmols com el de San Andreas. Que això no és cinema ni és res. I que aquest estiu marxo cap a Itàlia a menjar polenta taragna i gelat artesà a la gelateria Romana de Bèrgam, per oblidar-me d’una vegada del punyetero film.

Cosa c’è di nuovo?

Feia anys que no es feia una gran producció sobre el perill del terratrèmol a Califòrnia. Pels que heu viscut a Los Angeles, ja sabeu que de tant en tant us heu d’agafar a la pota de la taula de la cuina, ja que els moviments de terra són constants, i recorden als que tenen la …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.