MENU

15 juliol, 2015 Comentaris (5) Visualitzacions: 2258 Cinema Jordi Taulats













Un spin-off és un nou producte que conté personatges o temàtiques diferents d’un altre producte. A la televisió és molt normal trobar aquest gènere, si és que se’n pot dir així, però són comptades les ocasions en què aquest nou producte té èxit. Uns exemples serien Better call Saoul, spin-off de Breaking bad; Frasier, que …

Massa minuts per tan poc minion

minions-kevin-stuart-bob-gru-mi-villano-favorito-spinoff-precuela-scream-els-bastards-critica-series-pelicules-pel·liculesUn spin-off és un nou producte que conté personatges o temàtiques diferents d’un altre producte. A la televisió és molt normal trobar aquest gènere, si és que se’n pot dir així, però són comptades les ocasions en què aquest nou producte té èxit. Uns exemples serien Better call Saoul, spin-off de Breaking bad; Frasier, que provenia de la mítica sèrie Cheers; o la sèrie Torchwood, protagonitzada per personatges que s’han vist en episodis de Dr. Who.

Però els spin-off d’èxit són una rara avis en el món audiovisual. El motiu? Que generalment s’agafen personatges secundaris graciosos que, en els productes d’origen no portaven el pes de la sèrie i que, quan n’han de protagonitzar una de pròpia, es perden i es desinflen.

minions-kevin-stuart-bob-gru-mi-villano-favorito-spinoff-precuela-scream-els-bastards-critica-series-pelicules-pel·liculesUns exemples serien Joey, en què agafaven un dels personatges més còmics de la sèrie Friends i li donaven tot el protagonisme. Una altre sèrie, Caprica, l’spin-off de Battlestar Gallactica i que, tot i que va començar prou bé, va acabar estavellant-se en un guió massa enrevessat. Tota la saga de CSI, que no aporten res de nou una de l’altra, Angel, Stargate SG-1, Star Trek, The lone gunmen (spin-off d’X-files) o Baywatch nights són algunes de les sèries que deriven d’altres i que més hauria valgut no gastar-hi diners.

minions-kevin-stuart-bob-gru-mi-villano-favorito-spinoff-precuela-scream-els-bastards-critica-series-pelicules-pel·liculesEn el món del cinema això no és una excepció. Actualment s’està dirigint l’spin-off de Star wars i ja se’n parla de més basats en aquest film. El més normal és que el cinema doni material a la televisió, com són ara Psicosi i Bates Motel; Terminator amb The Sarah Connor Chronicles o la recent Scream de la qual el nostre company Jep Soler ens en va parlar fa uns dies. Una companyia que ha sabut moure’s molt bé amb aquest sistema ha estat Marvel. Marvel agent’s of S.H.I.E.L.D o Agent Carter veuen de Los Vengadores i de Capitán América, respectivament. De fet, gairebé totes les cintes de la companyia Marvel són un spin-off de pel·lícules anteriors. El món de l’animació no s’ha escapat d’aquesta tendència i, si ja vam tenir Els pingüins de Madagascar, que sortien del film Madagascar, ara passa el mateix amb Els minions.

Els minions, film dirigit per Kyle Balda (Lorax: a la recerca de la trúfula perduda) i Pierre Coffin (Gru, el meu dolent preferit), ens parla dels secundaris de Gru, el meu dolent preferit i, començant per explicar-nos d’on provenen aquests éssers petits i de color groc, ens porta a través del temps per situar-nos als anys seixanta, a Nova York, on tres aventurers minions, Stuart, Kevin i Bob, comencen la recerca d’un dolent a qui poder servir.

minions-kevin-stuart-bob-gru-mi-villano-favorito-spinoff-precuela-scream-els-bastards-critica-series-pelicules-pel·liculesEl problema d’aquesta cinta és el fet de voler donar més minuts a uns personatges que, si bé eren el millor del film d’on van sortir, donant-los protagonisme els acaben gastant. En els 90 minuts que dura la pel·lícula només hi ha un moment en què hagi rigut, quan la reina d’Anglaterra dóna una guitarra a Stuart, i això passa al final de la pel·lícula. Tota la resta de metratge és un intent fallit de voler guanyar diners a costa d’uns personatges que, com un bon sisè home en bàsquet o un bon davanter revulsiu en futbol, el seu lloc és a la banqueta i sortir només quan el partit es complica.

Potser als amants de Londres i, segur, als petits de la família, aquest film els agradarà, però si sou dels qui us agrada l’animació com a mi, dels qui no us acontenteu amb un o dos gags divertits, dels qui demaneu una història al darrere, no perdeu el temps amb aquest film.

Sempre ens quedarà Del revés (Inside out).

Un spin-off és un nou producte que conté personatges o temàtiques diferents d’un altre producte. A la televisió és molt normal trobar aquest gènere, si és que se’n pot dir així, però són comptades les ocasions en què aquest nou producte té èxit. Uns exemples serien Better call Saoul, spin-off de Breaking bad; Frasier, que …













5 comentaris to Massa minuts per tan poc minion

  1. robert ha dit:

    Què opines d’en Capitan Harlock?

    • Jordi Taulats ha dit:

      Robert, tot i que no estarà mai entre els meus films d’animació preferits, si és que et refereixies a la pel?lícula que es va estrenar a començaments d’any a les nostres sales, vaig trobar que Capità Harlock estava molt més bé que no Els Minions, potser pel fet de no tenir tanta propaganda i publicitat

  2. Robert ha dit:

    Efectivament era la peli. La serie per mi està més ven aconseguida però s’ha de reconeixer que visualment el film és impactant.

    Algú recomanació?? ja que has dit “entre els meus films d’animació preferits”

    • Jordi Taulats ha dit:

      Ramon, em costa recomanar alguna pel·lícula, ja que el fet de fer-ho implica que et posi unes expectatives que potser no seran del teu gust.

      Tot i això, et puc dir que les que més m’agraden són:
      Gairebé totes les de pixar (descartant cars)
      El viaje de Chihiro, La princesa Mononoke, El castillo ambulante, El castillo en el Cielo i Porco Rosso de Hayao Miyazaky
      The secret of Kells i Song of the sea de Tomm Moore
      Pesadilla antes de Navidad i Los mundos de Coraline de Henry Selick
      Big Hero de Don Hall
      Rango de Gore Verbinski
      Akira de Katsuhiro Ôtomo
      Persepolis de Marjane Satrapi
      El Ilusionista de Sylvain Chomet
      Vals con Bashir de Ari Folman

      No estan per ordre. La veritat, no sabria posar-lo

      • Robert ha dit:

        Moltes gracies, Pep. Ostres vull dir Jordi, jeje!! Ja que tu no encertes amb el meu nom…

        El dues darreres no les he vist, les anoto. Gran sorpresa em vaig porta amb les dues de Moore, llastima que tingui tan poc ressó.