MENU

20 juliol, 2015 Comentaris (2) Visualitzacions: 1733 Cinema Víctor Ribas













Amb més de 35 anys,  em considero dels afortunats que en el seu moment tingueren la sort de viure l’època daurada del cinema d’acció, aventures i ciència-ficció amb produccions com la trilogia Star Wars ─l’original─, Mad Max 2, Conan the Barbarian, First Blood, Back to the Future, les dos primeres parts d’Indiana Jones i les moltes …

'Terminator Genisys': l'escurabutxaques del personal que ha tingut la sort de no caure en la ludopatia

terminator-genisys-arnold-schwarzenegger-emilia-clarke-john-mostow-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaAmb més de 35 anys,  em considero dels afortunats que en el seu moment tingueren la sort de viure l’època daurada del cinema d’acció, aventures i ciència-ficció amb produccions com la trilogia Star Wars ─l’original─, Mad Max 2, Conan the Barbarian, First Blood, Back to the Future, les dos primeres parts d’Indiana Jones i les moltes altres projeccions cinematogràfiques de qualitat qüestionable protagonitzades per en Chuck Norris, en Jean-Claude Van Damme o els nombrosos imitadors d’en Bruce Lee ─amb totes les variables possibles per cognom─. Aquestes històries m’ajudaren a emplenar les llargues tardes de diumenge amb projeccions en vídeo a casa l’avi, o bé en sessions dobles al cinema, sempre compaginades amb els grans èxits d’en Joselito, les produccions d’en Mariano Ozores, els Spaghetti Western i els musicals de la Marisol. Aleshores, Terminator, estrenada l’any 1985 i dirigida per James Cameron, emergí com la proposta que a un pelacanyes al·lucinat amb els còmics, la sèrie B i el cinema més sanguinari d’arts marcials com era o és un servidor, deixà amb la boca oberta, esdevenint en poc temps una pel·lícula canònica i de culte.

terminator-genisys-arnold-schwarzenegger-emilia-clarke-john-mostow-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaAnys més tard, concretament el 1992, mentre xalava amb el Rock and Roll més gamberro dels Guns and Roses ─qui compongueren el tema central de la segona entrega You could de mine─ vaig veure Terminator 2: The judgement Day al cinema; un entreteniment  que en gran mesura conservava  l’esperit de la primera part, afegint un punt de comercialitat i innovació a la filmació que, honestament, enaltia l’obra i la dignificava com a una seqüela amb tanta qualitat com l’atresorada per la seva predecessora. T2 representà l’origen del Blockbuster tal com el coneixem avui en dia. Dit sense embuts: Mr.Cameron ens oferí una altra obra mestra de la ciència-ficció.

L’assumpte es comença a tòrcer

terminator-genisys-arnold-schwarzenegger-emilia-clarke-john-mostow-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaFins aquí tot bé: felicitat, joia, guions superbs, actors carismàtics i sobretot l’originalitat d’una proposta amb cyborgs o androides vinguts d’un futur post apocalíptic per canviar el curs de la història i matar aquell humà ─abans de néixer o durant la seva adolescència─ qui seria el gurú encarregat de guiar a la resistència per acabar amb les llaunes amb potes. Onze anys més tard, John Mostow, un cineasta que havia dirigit un parell de thrillers entretinguts, dugué a terme la primera broma pesada; Terminator 3: the Rise of the machines, o expressat d’una altra manera, un refregit amb regust de ceba sense punyetera gràcia, molt apte per dur a una noia al cinema i alternar el visionat de la projecció amb una intensa sessió de llengües entrellaçades amb tocaments furtius. Ho vaig acceptar, superar i perdonar amb estoïcisme. Ara bé, l’any 2009, Mc G ─res a veure amb el famós punt─, una puta merda de director especialitzat en videoclips i pel·lícules infumables, es va marcar la vacil·lada de Terminator: Salvation, un llargmetratge amb la intenció d’introduir la narració dins el futur apocalíptic que se’ns insinuà en les tres anteriors entregues i el qual provocà unes arcades exagerades a tots aquells que esperàvem la foscor i el terror formant part d’un futur dominat per les màquines. Ni els més que acceptables actors, ni el gran pressupost destinat a la seva factura exhibint un gran disseny de producció, ni els superbs efectes especials; ens van llevar les ganes de perbocar amb una quarta entrega avorrida, semblant a un videojoc i que prescindia de l’actor estrella de la franquícia, el nostre estimat exgovernador de Califòrnia: l’Arnold Schwarzenegger.

Terminator Genisys: la gran presa de pèl

terminator-genisys-arnold-schwarzenegger-emilia-clarke-john-mostow-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticaAixí doncs, fent honor a la famosa Llei de Murphy, aquest any 2015, un tal Alan Taylor, segurament induït pels productors de Hollywood i la seva cobdícia, l’ha cagat del tot i s’ha carregat literalment la saga amb una direcció espantosa, caòtica i marcada per un ritme irregular. Realment, no sé què collons pretenien tots els que han fet possible aquesta infàmia, però han contribuït a fer encara més gran el desastre d’un dels imaginaris col·lectius més atractius de la història del cinema. Per tant, no ens queda més remei que dir: Terminator, “Requiem in pacem” i que Déu ens agafi confessats.

terminator-genisys-arnold-schwarzenegger-emilia-clarke-john-mostow-critiques-cinema-pel·licules-pelis-films-series-els-bastards-criticabLa premissa de Terminator: Genisys és un galimaties de tres parells d’ous que fa digeribles les palles mentals de Matrix: Reloaded. D’altra banda, la Sarah Connor és interpretada per la Khaleesi, l’Emilia Clarke, qui passa de ser la “Mother of Dragons” a la néta d’un T-800 i que com a substituta de la Linda Hamilton no enganxa ni amb cola. En Kyle Reese, encarnatat per un tal Jai Courtney, té menys gràcia i carisma que en Mariano Rajoy fent un discurs a través d’un plasma, sembla un “pagafantes metrosexual“ i no arriba a la sola de les sabates a en Michael Biehn ─el mascle i màrtir canònic amb dos pebrots per antonomàsia─. Per acabar-ho d’adobar, el nou John Connor és encarnat per un tal Jason Clarke ─el pitjor de tots amb molta diferència─ qui exhibeix una cara d’estrenyiment perpetu, probablement fruit de la manca de fibra en la dieta d’un futur postapocalíptic. Tot i així, qui salva els mobles enmig d’aquest esperpent és el nostre estimat Arnold amb uns forçats somriures ─mostrant la seva relluent dentadura─ i els quatre acudits amb els quals s’erigeix com a principal protagonista, com si es tractés d’una estrella del “Club de la comèdia”.

En resum: maleïts escurabutxaques de Hollywood, deixeu de prendre el pèl a la gent, que som nostàlgics però no imbècils, i sortosament, en principi, les noves generacions són més espavilades que nosaltres. Si el que volíeu era fer una paròdia, haver plantejat el film com a tal. Per acabar, m’agradaria plantejar una qüestió: com preteneu que ens prenem seriosament una filmació amb tants morts i tan poca sang esquitxant la pantalla?

Bastardes i bastards, mai hauria dit que no desitjaria tornar a escoltar la mítica frase: “I’ll be back”.

Amb més de 35 anys,  em considero dels afortunats que en el seu moment tingueren la sort de viure l’època daurada del cinema d’acció, aventures i ciència-ficció amb produccions com la trilogia Star Wars ─l’original─, Mad Max 2, Conan the Barbarian, First Blood, Back to the Future, les dos primeres parts d’Indiana Jones i les moltes …













2 comentaris to 'Terminator Genisys': l'escurabutxaques del personal que ha tingut la sort de no caure en la ludopatia

  1. 1more ha dit:

    Molt d’acord amb la crítica.

    En McG com a director es molt dolent, tot i que també té algun moment d’inspiració, va dirigir el pilot de la sèrie “Chuck” i el repartiment estava molt ben triat.

    També hi va haver-hi la sèrie “Les cròniques de Sarah Connor”, amb la Cercei com a Sarah Connor que ho feia molt mes bé que la Daenerys, a mes que la sèrie sense ser cap meravella era bastant mes potable que no les tres últimes pel·lícules.

    El punt positiu es que la pel·lícula a la taquilla americana se la ben fotut i tot i que la taquilla internacional mes o menys la salvat a quedat molt per sota del que els escurabutxaques de Hollywood esperaven.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.