MENU

21 juliol, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 1069 Sèries Marc Bataller @marcbataller













El 2010 uns quants bastards vam anar a Sitges a veure A serbian film (Srdjan Spasojevic), que havia estat venuda internacionalment com la pel·lícula més violenta i esgarrifosa de l’any. Una de les escenes més cruels és quan veiem una dona parint un nadó, que és immediatament violat per un individu emmascarat i gravat en …

'The whispers': sóc un covard

whispersdinsEl 2010 uns quants bastards vam anar a Sitges a veure A serbian film (Srdjan Spasojevic), que havia estat venuda internacionalment com la pel·lícula més violenta i esgarrifosa de l’any. Una de les escenes més cruels és quan veiem una dona parint un nadó, que és immediatament violat per un individu emmascarat i gravat en vídeo. Realment, els efectes especials deixen molt que desitjar i es nota d’un tros lluny que és un nino. En circumstàncies normals, aquesta escena m’hauria fet riure, però aquell dia se’m va regirar l’estómac. El motiu? Llavors la meva dona estava embarassada de la meva primera filla i vaig quedar afectat. Tocat, diria jo. De sobte, em vaig adonar que la vida cinematogràfica ja no seria el mateix per a mi. Que em farien patir escenes com aquesta o pel·lícules amb assassinats de nens o coses semblants.

Vés per on, la nova sèrie produïda per Steven Spielberg, The whispers, explora aquesta dimensió i alguns moments dels dos primers capítols que he vist m’han provocat calfreds. Insulteu-me si voleu, però és així. Ho reconec, sóc un covard. L’argument gira al voltant d’una sèrie de nens que estan abduïts per un esperit (en diuen amics invisibles) que els obliga a cometre crims espantosos. A partir d’aquí, els adults que els envolten també estan estranyament connectats. L’amic invisible es diu Drill.

Veurem com evoluciona la sèrie i si Spielberg té més sort que amb altres productes ─el seu únic èxit televisiu ha estat Germans de sang. El que és segur és que si algun dia un dels meus nens em comenta que té un amic imaginari em cagaré a les calces. I si m’explica que es diu Drill, llavors sí que ja puc començar a córrer com un boig.

 

El 2010 uns quants bastards vam anar a Sitges a veure A serbian film (Srdjan Spasojevic), que havia estat venuda internacionalment com la pel·lícula més violenta i esgarrifosa de l’any. Una de les escenes més cruels és quan veiem una dona parint un nadó, que és immediatament violat per un individu emmascarat i gravat en …













Un comentari a 'The whispers': sóc un covard

  1. Víctor Ribas ha dit:

    Aquí es podria reivindicar el clàssic: “¿Quién puede matar a un niño?” de Chicho Ibañez Serrador.

Respon a Víctor Ribas Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.