MENU

22 juliol, 2015 Comentaris (0) Visualitzacions: 603 Cinema Jordi Taulats













Amb un pla zenital veiem, a càmera lenta, com un osset de peluix cau sobre una maleta vella de viatge. Dins d’aquesta maleta hi ha unes quantes peces de roba i una nena petita, arraulida, que no es mou ni quan l’osset de peluix li cau a sobre. Canvi d’escena. Veiem com la maleta vella …

L'agredolç de 'True story'

635647232214288909-TRUE-STORYAmb un pla zenital veiem, a càmera lenta, com un osset de peluix cau sobre una maleta vella de viatge. Dins d’aquesta maleta hi ha unes quantes peces de roba i una nena petita, arraulida, que no es mou ni quan l’osset de peluix li cau a sobre. Canvi d’escena. Veiem com la maleta vella es va enfonsant dins de l’aigua. Canvi d’escena. Veiem com el que sembla un infermer empeny una llitera d’hospital on, a sobre, hi ha la maleta. Després de col·locar-la sobre una taula metàl·lica i obrir-la podem entreveure el que ens suposem que és el cos de la nena.

baixaCanvi d’escena, ara ja més llarga. Veiem com el qui s’identifica com a Michael Finkel, periodista de The New York Times, fa preguntes a un noi africà sobre els maltractament que reben ell i els seus companys en una plantació. Canvi d’escena. Veiem com un home posa monedes per encendre les espelmes d’una capella en una església de Mèxic. Allà coneix una noia alemanya i se’n van plegats. Abans, però, s’han presentat. Ella com a Lena, ell com a Michael Finkel. D’aquesta manera tan prometedora comença True story (Una historia de verdad), el debut de Rupert Goold com a director de llarmetratges.

True story ens explica la història de Michael Finkel (Jonah HillEl lobo de Wall Street), un periodista d’investigació de The New York Times desprestigiat per no haver explicat la veritat sobre un reportatge que va escriure sobre la nova esclavitud. Desesperat per trobar una història que el torni a portar a primera línia, quan s’assabenta que hi ha un home en una presó que fa servir el seu nom decideix contactar amb ell per saber-ne els motius. A la presó coneix Christian Longo (James FrancoEn tercera persona), un home detingut i en espera de judici per la mort de la seva dona i els seus tres fills.

9ca5c199_JamesFrancoTrueStory.xxxlargeEl problema de True story és el fet que al començament et posen un caramel deliciós a la boca, amb l’esperança que veuràs una pel·lícula en què un pres explica a un periodista com va matar les seves víctimes, però després t’adones que aquest caramel té un fort gust amarg. I és que True story no és un film policíac, no és la historia d’uns assassinats, ni tan sols és la història d’un assassí, molt més interessant al cinema que no pas la història de com un periodista ─quan representa que els d’aquesta professió son garants de la veritat─ és enxampat en una mentida i la seva lluita per redimir-se’n.

S’ha de dir que True story està basada en una història real, la del periodista Michael Finkel i la del convicte Chistian Longo. Amb unes interpretacions prou dignes, sobretot la de Jonah Hill, que ens té acostumats a papers còmics, True story en molts moments ens recorda altres films com ara Les dues cares de la veritat, però amb la falta d’emoció de voler saber el que ha passat. Un bona pel·lícula… per aquells diumenges a la tarda.

Amb un pla zenital veiem, a càmera lenta, com un osset de peluix cau sobre una maleta vella de viatge. Dins d’aquesta maleta hi ha unes quantes peces de roba i una nena petita, arraulida, que no es mou ni quan l’osset de peluix li cau a sobre. Canvi d’escena. Veiem com la maleta vella …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.