El mapa de les relacions humanes és fructífer, i encara més en l’era 2.0. Cites, l’adaptació catalana  de la sèrie britànica Dates, ho ha demostrat ampliant-lo a bastament,servint capítol rere capítol tot un ventall d’interconnexions sentimentals ampli i divers. I, el que és millor, ho ha fet sense ni de bon tros desmerèixer de l’original i adaptant-lo al punt de vista del panorama de les relacions amoroses i sexuals dels catalans que sorgeixen via internet, en el marc de la ciutat de Barcelona.

Com ja vam assenyalar en el primer article sobre la sèrie publicat en aquest blog, Cites podia donar per  a molt. I s’ha confirmat. També és cert que a diferents nivells, com es podia esperar a l’hora de desgranar les històries de 24 personatges. Una ficció coral que funciona al ritme que marquen els diàlegs, o l’absència de paraules, que diu tant o més dels protagonistes. Sens dubte, un dels encerts de la sèrie és que desglossa en episodis de 45 minuts dues trobades de parelles que s’acaben de conèixer a través d’una aplicació de cites. Dues històries que s’entrecreuen i es complementen narrativament, sigui perquè travessen situacions semblants o totalment contràries. Una dualitat que potencia exponencialment les històries, i encara més a mesura que retrobem els personatges en capítols posteriors, sovint afectats per girs de guió tan sorprenents com punyents.

Una de les bases de Cites és que les relacions quedin obertes. Precisament per aquest motiu, personalment crec que en el darrer episodi es tanquen massa alguns relats, i, el que és pitjor, amb una certa concessió al happy ending, no fos cas que l’audiència de TV3 acabés traient els mocadors, i no precisament per plorar.

Pel que fa als personatges, n’hi ha que han tingut més protagonisme i, per tant, han crescut com a tals, i d’altres que no han acabat de reeixir del tot. El cas és que, sigui per la seva empatia o, per què no, per les seves inseguretats, n’hi ha que ens han seduït totalment. A destacar: la Blanca (Bea Segura), traïda per un amor de joventut (Marc Cartes) i tatuada per la passió de Martín (Isak Férriz); en David (Miquel Fernández), capficat amb l’amor impossible d’una femme fatal (Aida Folch) quan l’empatia és més que possible en els braços d’una MILF amb la vida no menys complicada que la seva (Marta Marco), i la Paula, aquest huracà d’emocions amb potes a qui el carpe diem condueix a un viatge vitalista a la descoberta de la seva sexualitat i, encara més important, a la seva personalitat. Bé, i Barcelona, com un personatge més. De postal? Potser sí, però  més realista que no pas la superficial retratada per Woody Allen.

En espera d’una més que probable segona temporada, Cites passa a formar part del reduït club selectiu de les millors ficcions realitzades per la televisió pública catalana.