MENU

17 agost, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 1721 Sèries Jep Soler

Títol


Director


Actors





Suposo que actualment hi ha tantes sèries, pel·lícules i distraccions diverses que us obliguen a guardar en un calaix o a desestimar molts productes televisius. Feu-me cas, encara que només sigui aquesta vegada, mireu The driver, no us decebrà.

‘The driver’, no és fàcil la vida del taxista

Us deveu preguntar per què aquest bastard parla ara d’una sèrie que té gairebé un any. Com és que en aquest moment surt a la llum un producte antic quan hi ha tantes sèries noves? Doncs haig de confessar que no l’havia vista fins ara i, després de gaudir-la de valent, crec que es mereix que hi donem visibilitat. The driver és una producció de la BBC One, dirigida per Jamie Payne i interpretada en els papers principals per David Morrissey, Ian Hart i Colm Meaney, estrenada el mes de setembre de l’any passat i que consta de tres capítols d’una hora de durada cadascun.

El protagonista és un taxista de Manchester de mitjana edat que està en un moment vital semblant al de la majoria dels homes de classe mitjana quan arribem a la quarantena: treballa des de fa vint anys en el mateix lloc, ja no sap si li agrada la feina que fa, està casat, la seva dona des de fa uns anys s’ha tornat runner i només entrena per fer maratons, la filla adolescent comença a portar-li els xicots a casa i el fill viu fora del domicili. No és feliç i per aquest motiu demana ajuda mèdica, que no li és profitosa. El seu amic de la infància surt de la presó i li truca per quedar, aquesta trobada li canviarà la vida i li obrirà nous horitzons que decideix explorar. Aquesta és la sinopsi de la sèrie, com veieu tampoc sembla gaire original ni per tirar coets. Ara bé, què és el que fa que t’enganxis a The driver?

-David Morrissey, actor anglès conegut al seu país per papers tant rellevants com el que fa a The deal (2003), en què interpretava el primer ministre britànic Gordon Brown, o per la trilogia de Red riding, i que s’ha fet famós pel seu paper de governador a The walking dead. El paper de taxista de The driver sembla fet a mida per a ell, està espectacular i transmet els canvis emocionals del protagonista de manera brillant, sobretot quan els dilemes ètics i morals el mortifiquen. Sense exagerar en cap faceta quan seria molt fàcil caure en la temptació de sobreactuar.

-No és habitual en l’àmbit televisiu veure unes escenes de persecució amb cotxes tan ben realitzades, evidentment no ho podem comparar amb l’inici de Drive (argumentalment semblant), tot i això l’inici del primer capítol és una declaració d’intencions clara i que es manté durant les tres hores d’història.

-La relació familiar, amb el fantasma del fill absent pul·lulant constantment, vivint d’inèrcia perquè ningú vol parlar de temes importants, només d’aspectes fàcils de digerir. El pes de la família anirà augmentant mentre avança la trama, i és d’agrair perquè d’aquesta manera la història no es torna monòtona.

Suposo que actualment hi ha tantes sèries, pel·lícules i distraccions diverses que us obliguen a guardar en un calaix o a desestimar molts productes televisius. Feu-me cas, encara que només sigui aquesta vegada, mireu The driver, no us decebrà.

 

Suposo que actualment hi ha tantes sèries, pel·lícules i distraccions diverses que us obliguen a guardar en un calaix o a desestimar molts productes televisius. Feu-me cas, encara que només sigui aquesta vegada, mireu The driver, no us decebrà.

Títol


Director


Actors





Un comentari a ‘The driver’, no és fàcil la vida del taxista

  1. […] Deu ser cert que els humans no estem mai contents amb el que tenim. Si més no veient el panorama cinematogràfic i serièfil dels darrers mesos. La majoria de productes van destinats a desitjar poders sobrenaturals o viure en llocs més atractius o a tornar nostàlgicament a temps passats que, segons diuen, sempre són millors. També ens atrauen aquells mons imaginaris que ens allunyen momentàniament de la realitat, per nosaltres anodina, i que esdevindrà un paradís pels infants d’ara que en un futur defensaran que el principi de segle eren temps millors. En fi, ja ho explicava perfectament en Woody Allen a Midnight in Paris, no cal que li doni més voltes. Entre tot plegat feia temps que no ens plantejaven algunes situacions dignes de Matrix o Dark City: aquest món en el qual vivim és real? Algú amb poder ens està amagant alguna cosa? Evidentment, si parlem de política catalana, les dues respostes serien un no per la primera i un sí per la segona, però això no em toca a mi desenvolupar-ho. El que vull és parlar-vos de la sèrie The City and The City emesa per la BBC Two,  dirigida per Tom Sharkland (The Children – 2008) i  interpretada per un excel·lent David Morrissey (The Walking Dead, The Driver). […]