MENU

23 setembre, 2015 Comentaris tancats a Quan s’instaura el virus de la por… Visualitzacions: 1191 Cinema Jep Soler













Els grans beneficiats del cinema de Ventura Pons és la literatura catalana. Tal i com va explicar durant la presentació del seu darrer film, El virus de la por, el divendres passat al cinema Truffaut de Girona, ha viatjat per tots els festivals dels món i ha realitzat més de set-centes presentacions de les seves …

Quan s’instaura el virus de la por…

el-virus-de-la-por-ventura-pons-josep-maria-miro-roser-batalla-ruben-eguia-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-cines-mejortorrent-pelis-films-series-els-bastards-criticaEls grans beneficiats del cinema de Ventura Pons és la literatura catalana. Tal i com va explicar durant la presentació del seu darrer film, El virus de la por, el divendres passat al cinema Truffaut de Girona, ha viatjat per tots els festivals dels món i ha realitzat més de set-centes presentacions de les seves pel·lícules, la majoria d’elles adaptacions de novel·les o obres de teatre catalanes. Les més conegudes són El perquè de tot plegat (1995) , de Quim Monzó, Anita no perd el tren (2001), de Lluís-Anton Baulenas, Animals ferits (2006), de Jordi Puntí, i les adaptacions dels dramaturgs Josep Maria Benet i Jornet o Sergi Belbel i altres escriptors com Ferrant Torrent, per anomenar-ne el-virus-de-la-por-ventura-pons-josep-maria-miro-roser-batalla-ruben-eguia-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-cines-mejortorrent-pelis-films-series-els-bastards-criticaalgun més. Com podeu observar ha donat visibilitat a tot arreu de l’univers literari en català i, segurament, no li estem agraint ni li agrairem prou. A ell li agradaria que el públic respongués omplint les sales de cinema, diu que possiblement en altres països europeus el seu cinema tindria més èxit en taquilla, en canvi aquí no responen com seria previst. Nombrant al mestre Hitchcock, quan va assegurar que una bona pel·lícula era aquella que emplenava els cinemes, en Ventura es queixava de la passivitat catalana a l’hora de comprar una entrada. Per contra es va felicitar d’haver superat la xifra de 160.000 espectadors anuals en el cinema Texas de Barcelona que ell mateix regenta, és a dir, que resulta que els cinemes tenen espectadors però no van a mirar les seves pel·lícules.

el-virus-de-la-por-ventura-pons-josep-maria-miro-roser-batalla-ruben-eguia-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-cines-mejortorrent-pelis-films-series-els-bastards-criticaEl virus de la por és una adaptació de l’obra de teatre El principi d’Arquímedes de Josep Maria Miró, que explica com un gest, en principi, innocent d’un monitor de natació cap un nen que té por a l’aigua, genera múltiples interpretacions i aboquen al protagonista a un atzucac d’emocions i dilemes de mal resoldre. En Ventura ens explicava el divendres que hi ha tres coses importants per ell a l’hora de fer una adaptació cinematogràfica. La primera que existeixi un bon text de base, la segona que hi intervé la mirada del director, que pot agradar o no però que hi ha de ser perquè es tracta d’un llenguatge diferent, en aquest cas de teatre a cinema. I finalment la tercera pota és un bon grup d’actors, i per primera vegada ha escollit els mateixos actors que van fer l’obra al teatre: Roser Batalla, Rubèn de Eguia i Albert Ausellé.

El text ja funciona per si sol, és tant potent que té la capacitat d’anar introduint temes colaterals tant punyents com el principal. Ens parla de la relació amb les xarxes socials, de com eduquem als fills, de les relacions laborals, de l’amistat a la feina, dels límits de la tendresa, dels canvis socials, de com una paraula pot canviar-nos la vida… Els actors del film, tal i com comentava la Roser Batalla en la presentació, són carn de teatre i es van deixar guiar per en Ventura, perquè, segons la Roser, ella domina l’escenari, sap que té la gent al davant i se sent còmoda, en canvi la càmera és més difícil de controlar, tot i que en Guillem Terribas, presentador de l’acte, li va recordar que es nota que la càmera l’estima. Per tant tenim dues potes ben fixades. Doncs, perquè no funciona la pel·lícula?

el-virus-de-la-por-ventura-pons-josep-maria-miro-roser-batalla-ruben-eguia-critiques-cinema-pel·licules-cinesa-cines-mejortorrent-pelis-films-series-els-bastards-criticaLa resposta no la tinc. Segurament el muntatge no és l’adequat, tot i voler fugir del llenguatge teatral no difereix gaire d’una emissió del programa Estudio 2 que a l’antigor mostrava teatre per televisió, o d’una tv-movie. El llenguatge cinematogràfic l’intenta introduir en els canvis temporals per explicar la història, tot i que no aporten cap element interessant a la trama, més enllà d’allargar innecessàriament un metratge, de només setanta-cinc minuts, que és fa etern. A més, les comparacions són odioses i encara tenim a la memòria el film La caza de Thomas Vintenberg, que parla d’una problemàtica semblant amb una fantàstica narració cinematogràfica. La part positiva és que només queda un any per tornar a descobrir una nova pel·lícula de Ventura Pons.

 

Els grans beneficiats del cinema de Ventura Pons és la literatura catalana. Tal i com va explicar durant la presentació del seu darrer film, El virus de la por, el divendres passat al cinema Truffaut de Girona, ha viatjat per tots els festivals dels món i ha realitzat més de set-centes presentacions de les seves …













Comments are closed.