MENU

28 novembre, 2015 Comentaris (1) Visualitzacions: 4771 Intros bastardes Jep Soler













Música:  Theme I Claudius  Wilfred Josephs La podríem considerar la primera sèrie adulta per a molts dels nascuts als anys setanta, es va emetre en una època en què hi havia poca oferta televisiva, pocs canals, gens d’internet ni plataformes vàries, pocs deures escolars i cap videojoc. Per tant, l’opció preferida, i potser l’única, era …

Jo, Claudi (1976)

Música:  Theme I Claudius  Wilfred Josephs

La podríem considerar la primera sèrie adulta per a molts dels nascuts als anys setanta, es va emetre en una època en què hi havia poca oferta televisiva, pocs canals, gens d’internet ni plataformes vàries, pocs deures escolars i cap videojoc. Per tant, l’opció preferida, i potser l’única, era seure tota la família davant del televisor, com si es tractés d’una llar de foc confortable, i mirar el que hi feien. La sèrie de la BBC britànica Jo, Claudi, basada en al novel·la homònima de Robert Graves, es va estrenar a la primera cadena pública espanyola el 22 d’octubre del 1978 i, a casa,  la vam mirar tots junts, els de la generació 1976_television_i_claudius_cast03més adulta escandalitzats per la lleugeresa sexual i la violència explícita, i els més joves amb uns ulls com unes taronges observant la vida dels romans amb enveja, sobretot si et toca ser dels rics. M’atreveixo a assegurar que l’impacte que va tenir Jo, Claudi en aquest novell bastard que us parla és comparable al que reben ara els joves quan miren Game of thrones. Allà vam descobrir un dels millors herois bastards de tota la història: Calígula, interpretat magistralment per John Hurt, i ens vam adonar que la dita «darrere d’un home sempre hi ha una gran dona» era certa, amb algun matís important, podia ser que la gran dona fos també una grandíssima cabrona.

I-ClaudiusCom si es tractés d’una història típica de la màfia, Jo, Claudi ens endinsava en un laberint de trama política, amb corrupció, assassinats, enganys i un personatge, el protagonista, que s’anava escapolint de l’escomesa de tothom gràcies a la tartamudesa que tenia. Quan els futurs enemics veien la dificultat en la parla d’en Claudi el deixaven per idiota i creien que no girava rodó. Tot al contrari, Claudi (Derek Jacobi), des de la virtut de ser invisible, coneix tot el que passa al seu voltant i sap adaptar-se a totes les situacions. Si sou massa joves per conèixer-la o teniu ganes de fer-ne un revisionat, la podeu trobar al pack bàsic de Movistar TV. Només 13 excel·lents capítols dirigits per Herbert Wise, que va morir el mes d’agost passat a l’edat de noranta anys.

Per cert, que no he parlat de la careta de presentació. Com podeu veure és molt senzilla però intensa, només tres elements: una música inquietant, la dansa macabra d’un escurçó i la imatge d’en Claudi dibuixada a la ceràmica, on també veiem el nom de la sèrie i de l’autor de les novel·les.

 

Música:  Theme I Claudius  Wilfred Josephs La podríem considerar la primera sèrie adulta per a molts dels nascuts als anys setanta, es va emetre en una època en què hi havia poca oferta televisiva, pocs canals, gens d’internet ni plataformes vàries, pocs deures escolars i cap videojoc. Per tant, l’opció preferida, i potser l’única, era …













Un comentari a Jo, Claudi (1976)

  1. gerard ha dit:

    Gran sèrie. Quan al cap d’un temps la feien a tv3, a les tardes, va ser l’única cosa per la qual vaig fer campana a l’institut.