MENU

5 gener, 2016 Comentaris (0) Visualitzacions: 688 Cinema Víctor Gonzàlez













A aquestes altures i entrant ja a l’any 2016, ens hem acostumat a llegir crítiques favorables sobre films que passen en cases encantades com The conjuring o Insidious, pel·lícules que beuen de la tradició del cinema de terror dels anys vuitanta i que poca cosa han aportat ─sempre segons el meu parer─ al gènere. Aquest …

'We are still here', la casa encantada dels anys vuitanta

we-r-still3A aquestes altures i entrant ja a l’any 2016, ens hem acostumat a llegir crítiques favorables sobre films que passen en cases encantades com The conjuring o Insidious, pel·lícules que beuen de la tradició del cinema de terror dels anys vuitanta i que poca cosa han aportat ─sempre segons el meu parer─ al gènere.

Aquest any hem vist com crítica i públic han acabat amb bon gust de boca amb tres films de terror, Babadook, It follows i The gift, la primera impecable i les altres dues bastant ben aconseguides, però amb detalls en trama i imatges massa familiars i que resten originalitat a l’acabat final del producte.

we-are-still-here-barbara-cramptonAmb tot això dit, acaba d’arribar a video on demand, We are still here, dirigida pel jove Ted Geoghegan, amb un elenc d’actors del tot interessants com ara Barbara Crampton (Reanimator) Larry Fessenden (You’re next), Lisa Marie (Ed Wood) i el veterà Monte Markham (The six million dollar man).

La pel·lícula ens explica la ja familiar història d’una parella, en Paul (Andrew Sensenig) i l’Anne (Barbara Crampton), que, profundament afectats per la mort del seu fill, decideixen viure en una casa remota de Nova Anglaterra i que resulta que està misteriosament encantada.

we-are-still-here-imageAmb una primera mitja hora irregular, We are still here, sorprèn durant l’última hora, amb un pols narratiu eficient, tot i que copia el vell recurs del soterrani terrorífic i ens presenta uns monstres molt semblants als de La niebla, de John Carpenter. L’espectador, però, nota l’amor incondicional del director pels films de terror dels anys vuitanta i el nivell de violència està tan aconseguit que per moments ens imaginem que estem immersos en un molt bon film de terror.

la-et-mn-we-are-still-here-review-20150605No és d’estranyar que la pel·lícula passi el 1979, any que es va estrenar Terror a Amityville, film basat en la seva novel·la homònima i que crearia una legió de seguidors incondicionals dels quals sembla que formo part.

Per acabar, aprofito per deixar-vos una una llista molt personal dels millors films del subgènere de cases encantades que podeu seguir per si us pica una mica la curiositat.

I disfruteu de We are still here. És una sorpresa agradable.

La llista:

The haunting,  1963.

Poltergeist,  1982.

Possessió infernal (The evil dead), 1981.

The legend of hell house, 1973.

The challenging, 1980.

Terror a Amityville, 1979.

House on haunted hill, 1959.

The uninvited, 1944.

Gothic, 1986.

A aquestes altures i entrant ja a l’any 2016, ens hem acostumat a llegir crítiques favorables sobre films que passen en cases encantades com The conjuring o Insidious, pel·lícules que beuen de la tradició del cinema de terror dels anys vuitanta i que poca cosa han aportat ─sempre segons el meu parer─ al gènere. Aquest …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.