MENU

3 febrer, 2016 Comentaris (0) Visualitzacions: 230 Cinema Víctor Gonzàlez










Durant l’entrevista que vaig fer fa un parell d’anys a Lloyd Kaufman a Nova York per als Bastards em va fer dues preguntes directes que van fer que jo em convertís en l’entrevistat. La primera: «fas pel·lícules?», i la segona, «i després de Nova York, cap a on vas?» Semblava decebut quan li vaig dir que …

'Creed': tots estimem Rocky Balboa

creed-rocky-sylvester-stallone-michael-jordan-cinema-critica-series-els-bastardsDurant l’entrevista que vaig fer fa un parell d’anys a Lloyd Kaufman a Nova York per als Bastards em va fer dues preguntes directes que van fer que jo em convertís en l’entrevistat. La primera: «fas pel·lícules?», i la segona, «i després de Nova York, cap a on vas?» Semblava decebut quan li vaig dir que no rodava pel·lícules ─tot i que se’n va oblidar de pressa─ però no em va deixar anar quan li vaig dir que agafava el tren cap a Filadèlfia per trepitjar les escales que havia pujat Rocky Balboa el 1976.

«Filadèlfia? Stallone?», em va dir cridant. «Sí», li vaig contestar amb timidesa. Sabies que el primer equip de rodatge que va anar amb l’Sly vàrem ser els de la Troma?

Efectivament, Lloyd Kauffman va fer un dels primers dies de Rocky en super-8 i que trobaria anys després als magatzems de la Troma al costat de la careta de Toxic avenger. També va sortir en un cameo al film, amb un Sylvester Stallone tendre i que podeu veure aquí. Per ell, Rocky va ser una feina que va estimar moltíssim, sobretot per l’amistat que tenia amb John G. Avildsen, el director, tot i que també va ser el film que el va empènyer a negar-se a treballar per Hollywood per les exigències financeres de les majors sobre els seus creadors, filosofia que ha mantingut fins ara.

creed-rocky-sylvester-stallone-michael-jordan-cinema-critica-series-els-bastardsCreed ha aparegut a les sales 30 anys després de l’estrena de Rocky (1976), aquella franquícia que va donar fins a sis films i que va portar Sylvester Stallone al pòdium dels gladiadors de la fama a Hollywood, i torna amb l’Adonis Johnson, el fill del campió Apollo Creed, figura clau que apareix a la mitologia Balboa.

El cognom Creed en anglès també vol dir sistema de creences o lleis que s’ha de seguir, doctrina que ha sigut precisament la base de la figura de Stallone com a lluitador insaciable, i que es fonamenta en el fet que per molts errors que facis no t’has de rendir mai ja que la clau de l’èxit dels guanyadors és equivocar-se moltes vegades per després tenir els nassos d’intentar-ho un altre cop. I un altre. I un altre. I un altre.

creed-rocky-sylvester-stallone-michael-jordan-cinema-critica-series-els-bastardsAdonis Johnson decideix tornar a Filadèlfia i buscar l’èxit a través del seu nou mentor, Rocky Balboa, ara retirat en un restaurant ple de fotografies que criden a la nostàlgia de les batalles pugilístiques per les quals va passar. Ryan Coogler, el director del film, ha entès perfectament el pas del temps dins de l’univers Balboa i entra a sac als nous espais de la ciutat, Filadèlfia, que han passat del paisatge industrial dels setanta a la gentrificació del segle XXI. Aquest nou entorn, barrejat amb la inconfusible melodia i tonalitat de la música del film original, fan de Creed un gran film amb un Stallone més que ficat en el seu paper i que ha fet que el nominessin merescudament a l’Oscar.

creed-rocky-sylvester-stallone-michael-jordan-cinema-critica-series-els-bastardsI una recomanació. No deixeu de pujar els icònics 72 esglaons que porten al Museu d’Art de Filadèlfia. Passareu pel barri xinès com va fer l’Stallone al film original, us creuareu amb el Love Park amb la famosa escultura de Robert Indiana, i quedareu embadalits per l’espaterrant imatge de bronze de Rocky Balboa al peu de les escales, donació que va fer Stallone a la ciutat després del rodatge de Rocky III.

Quan sigueu al cim, davant del museu, no us oblideu d’alçar els braços amunt, molt amunt, davant del magnífic skyline de la ciutat de Filadèlfia. Això és important. Molt important.

Haureu tocat el cel. Us ho asseguro.

Durant l’entrevista que vaig fer fa un parell d’anys a Lloyd Kaufman a Nova York per als Bastards em va fer dues preguntes directes que van fer que jo em convertís en l’entrevistat. La primera: «fas pel·lícules?», i la segona, «i després de Nova York, cap a on vas?» Semblava decebut quan li vaig dir que …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *