MENU

22 febrer, 2016 Comentaris (1) Visualitzacions: 278 Cinema Jordi Taulats










M’agrada l’animació. M’agrada veure les pel·lícules dels estudis de la Disney, Amblin, Gimbli i totes les productores amb més o menys ressò mediàtic. És per això que quan vaig veure que a El Petit Truffaut feien El nen i el món no m’hi vaig pensar gens a l’hora d’anar-la a veure. El nen i el món, …

'El nen i el món': de dibuixos, sí; infantil, ni de conya

el-nen-i-el-mon-el-nino-y-el-mundo-oscars-2016-animacio-els-bastards-critica-cinemaM’agrada l’animació. M’agrada veure les pel·lícules dels estudis de la Disney, Amblin, Gimbli i totes les productores amb més o menys ressò mediàtic. És per això que quan vaig veure que a El Petit Truffaut feien El nen i el món no m’hi vaig pensar gens a l’hora d’anar-la a veure.

El nen i el món, una de les pel·lícules que intentarà treure l’Oscar a la totpoderosa Del revés (Inside out), està dirigida, escrita i creada/dibuixada a mà pel brasiler Alê Abreu, que ens explica, per mitjà de l’animació i la música, la visió del món a través dels ulls d’un nen que veu com el seu pare marxa de casa per anar a treballar a la ciutat. Per mitjà de tècniques d’animació molt diferents, en què es barregen les il·lustracions fetes a mà, el collage i les imatges reals, som testimonis del viatge que el nen recorre per tal de trobar el seu pare.

el-nen-i-el-mon-el-nino-y-el-mundo-oscars-2016-animacio-els-bastards-critica-cinemaEl nen i el món és un film d’animació, que no s’ha de confondre amb un film infantil. La història i les mateixes animacions són d’un estil abstracte marcat, fet que fa que no sigui el film més adequat per anar a veure amb nens, ja que tot i que als petits els podrien agradar els dibuixos i com estan acolorits, es perdran molt en la història, i si una cosa han sabut fer els grans estudis de Hollywood ha estat barrejar històries per a nens amb picades d’ullet per als adults. També hi ha la gran càrrega de crítica al consumisme, el capitalisme, el totalitarisme, a l’abandonament del camp en pro de la ciutat i el progrés… Tot això fa que sigui un film d’animació clarament per als adults i, encara diria més ─com deien els famosos Dupond i Dupont─, no per a tots els adults.

el-nen-i-el-mon-el-nino-y-el-mundo-oscars-2016-animacio-els-bastards-critica-cinemaCal destacar que El nen i el món és una història sense diàlegs, en què només les imatges i la música són les que ens guien per aquest viatge cap a la pèrdua de la infantesa. I si he parlat de la música és pel magnífic treball que han realitzat Ruben Feffer i Gustavo Kurlat, que han sabut dotar d’una personalitat festiva i nostàlgica les transicions de les etapes del personatge, tot amb un aire totalment brasiler.

Resumint, El nen i el món és una pel·lícula d’animació que demana ser vista amb uns ulls d’infant però amb un cap d’adult i que toca molts dels temes punyents que ha viscut el Brasil i qualsevol país en un moment o altre.

M’agrada l’animació. M’agrada veure les pel·lícules dels estudis de la Disney, Amblin, Gimbli i totes les productores amb més o menys ressò mediàtic. És per això que quan vaig veure que a El Petit Truffaut feien El nen i el món no m’hi vaig pensar gens a l’hora d’anar-la a veure. El nen i el món, …










Un comentari a 'El nen i el món': de dibuixos, sí; infantil, ni de conya

  1. […] Jordi Taulats (www.elsbastards.cat): De dibuixos, sí; infantil, ni de conya […]

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *