MENU

11 març, 2016 Comentaris (0) Visualitzacions: 676 Cinema Jep Soler

Títol


Director


Actors





l’arma més gran que tenim i que, normalment, amaguem o no deixem que es manifesti com cal: la imaginació

El poder de la imaginació dels nens (en situacions de perill)

Aprofitant la magnífica història d’en Jack, el protagonista de Room, una de les pel·lícules més sorprenents d’aquest any, dirigida per Lenny Abrahamson i amb Brie Larson i Jacob Tremblay en els papers principals, voldria recuperar altres personatges infantils que van ser capaços de sobreviure a situacions extremes i que, més o menys, van fer servir mètodes semblants per mantenir-se en vida. Utilitzaven l’arma més gran que tenim i que, normalment, amaguem o no deixem que es manifesti com cal: la imaginació.

tideland_01Jeliza-Rose deixa la ciutat acompanyada pel seu pare després de la mort de la mare. Decideixen anar a viure a l’antiga casa dels avis paterns, una mansió abandonada al mig de camps a l’Àmerica profunda. Amb pocs veïns per ajudar-los, la parella ha d’afrontar les dificultats amb humor i imaginació, el problema és el dia que el pare es mor i la nena fa veure que està dormint, és la millor manera de poder tirar endavant. La companyia de les seves nines i un veí amb dificultats mentals seran les úniques amistats que ajudaran la Jeliza-Rose en la lluita contra la bogeria. La història s’explica a Tideland (2005), de Terry Gilliam, amb Jodelle Ferland de protagonista i Jeff Bridges i Jennifer Tilly com a progenitors.

20061019_El_laberinto_del_fauno_ FOTOGRAMA1.0Durant la guerra civil espanyola una dona busca l’única manera de protegir-se a ella mateixa i la seva filla, Ofelia, i es casa amb un oficial del bàndol guanyador. La família arriba a una casa a la muntanya per preparar el part del nou germà. La nena, per refugiar-se de la maldat de la guerra i del sàdic del seu padrastre, s’imagina un món millor, farcit de bèsties màgiques, tan amables com perilloses. Els seus viatges mentals són fruit de la imaginació de Guillermo del Toro a El laberinto del fauno (2006). Ivana Baquero dóna vida a l’Ofelia, Sergi López és el mal personificat i Ariadna Gil la mare soferta.

20139161.jpg-r_640_600-b_1_D6D6D6-f_jpg-q_x-20120614_075822-e1358820105113Beast of the southern wild (2012) és una de les pel·lícules que genera més diversitat d’opinions entre els meus coneguts. No ens acabem de posar d’acord, ni crec que sigui la intenció, per catalogar el film com una faula massa exagerada sobre l’educació americana, el dret a decidir, les diferències socials, o com una trama massa tòpica i típica o com una història de superació magnífica i trepidant. Sigui com sigui, la història de Hushpuppy, una nena que viu amb el seu pare després que la mare els abandonés i anés a buscar una vida millor. La nena aconsegueix sobreviure en un àmbit hostil, tant per les normes de la societat en què viu, com per la influència dels de fora del poblat que els dicten les normes des d’una visió cosmopolita. Els seus pensaments, a vegades, li provoquen malsons perquè els nens quan no tenen tota la informació necessària s’imaginen coses, normalment pitjors que la realitat. Quvenzhané Wallis va rebre la nominació a millor actriu pel paper en aquest film dirigit per Behn Zeitlin.

 

l’arma més gran que tenim i que, normalment, amaguem o no deixem que es manifesti com cal: la imaginació

Títol


Director


Actors





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.