Anys enrere ho teníem fàcil a l’hora de classificar els festivals de cinema, només calia veure a quin tipus de crítics, o xarlatans que escriuen en qualsevol blog, anaven destinats. Així doncs, el festival de Sitges (i després l’Acocollona’t) era per als bastards, Venècia per als rarets, Sant Sebastià per als gastrònoms i Canes per als cahieristes. Els temps canvien tan ràpidament que si féssim una fotografia actual de qualsevol d’aquests festivals ens seria difícil buscar-hi l’àlbum adequat. L’evolució del cinema ha comportat relacions ben estranyes, com ara que Els Bastards votessin com a millor pel·lícula de l’any Los descendientes o que crítics cahieristes defensessin Star Wars VII. Ja ho veieu! No sabem on som! S’han perdut els criteris rígids de l’antigor i la crítica líquida ens regala opinions contradictòries i la pèrdua de valors cinematogràfics, que semblava que eren universals.
Canes comença a ser un festival per als bastards. L’any passat sagnaven mans a la projecció de Mad Max: fury road, i el jurat estava format pels germans Coen i Guillermo del Toro, entre d’altres. Per tant el virus bastard es va introduint als temples cahieristes amb força, il·lusió i de manera imparable. El festival arriba a la seixanta-novena edició i, a més de ser l’any més llaminer, continuen caminant cap al seny bastard. El president del jurat serà George Miller, el pare de Mad Max, i entre els projectes seleccionats a la secció oficial i a concurs, hi conflueixen directors que apareixen sempre a les llistes de millors films d’Els Bastards. Des del veterà Paul Verhoeven, a qui sempre agrairem Total recall i Robocop, passant pel sud-coreà Chan-Wook Park (Old boy, Stoker), Xavier Dolan (Mommy) i Nicolas Winding Refn (Drive, Only God forgives), com a directors més destacats per un servidor. No puc deixar, però, d’esmentar Jeff Nichols, que ens va sorprendre amb Take shelter i enamorar amb Mud, que a més estrena aquest any dos films de temàtica ben diferent, Loving, que presenta a Canes, i Midnight special, que va anar al festival de Venècia.
També hi apareixen, a la llista de directors a competició, els sospitosos habituals de Canes: Olivier Assayas, els germans Dardene, Pedro Almodóvar, Ken Loach i Albert Serra, aquest últim no serà a la secció oficial, però no se li pot negar el mèrit de tornar a participar al festival per tercera vegada. Ho veieu? Un bastard que no carrega contra en Serra. El que us deia, els pols es van tocant…
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.