MENU

5 maig, 2016 Comentaris (0) Visualitzacions: 730 Sèries Jordi Camps













L’el·lipsi temporal és un recurs narratiu que dóna molt de joc en les sèries. Sobretot si, com és el cas de Cites  (TV3), es reprenen les històries al cap d’un any. Què els ha passat, als personatges, durant tot aquest temps? El salt cronològic potencia l’efecte i si el que ha succeït no es mostra, potencia …

Un any després, velles i noves 'Cites'

background_empty

L’el·lipsi temporal és un recurs narratiu que dóna molt de joc en les sèries. Sobretot si, com és el cas de Cites  (TV3), es reprenen les històries al cap d’un any. Què els ha passat, als personatges, durant tot aquest temps? El salt cronològic potencia l’efecte i si el que ha succeït no es mostra, potencia la implicació de l’espectador, puja enters a l’hora d’intuir, percebre i descobrir la gimcana emocional que ha portat els protagonistes a viure la situació actual que ara sí que se’ns presenta a la pantalla.

MV5BMTUzNDAyNTQwN15BMl5BanBnXkFtZTgwMjg2OTc4NzE@__V1_SX1024_CR0,0,1024,511_AL_Per això m’ha agradat que la sèrie, una comèdia romàntica/drama romàntic (depèn de cada relació), torni a reprendre el mapa de relacions humanes recuperant la història del macarra Martín (Isac Férriz) i la pija Blanca (Bea Segura), ara havent de compartir les seves vides a través d’un fill en comú arran de l’única relació sexual que van tenir, just fa un any. Dos personatges separats per un abisme, antitètics a primera vista i entre els quals es desenvolupa encara un divertit joc de veritats i mentides, aquí representat per uns canelons que suposadament ha preparat el noi amb tot el carinyo del món, per cap més raó que per tirar la canya a aquest peix bellugadís i escàpol que és ella (“un puto sac d’hormones”, com la qualifica ell en un moment de desesperació). Això fins que ell es confessa i li descobreix l’amor que sent per ella, i la relació torna a trontollar i deixa un cor trencat pel camí. De moment…

L’aparició de l’ex d’en Martín després de deu anys sense saber-ne res, no cal dir que encara erosiona més el present (o no, ja ho veurem), sobretot perquè la filla gran d’en Martín, la Noa, té tots els dubtes raonables del món i la voluntat de saber més de la seva mare biològica. Això ens regala un gran moment dramàtic, que demostra que la sèrie continua sent adulta i que no estem davant d’una deriva al relat superficial, cosa de què acusen la sèrie alguns que no n’han vist més de deu minuts i que es passen el migdia enganxats per via intravenosa a La Riera i rient-ne les gràcies. A Cites, els diàlegs són acurats i les actuacions, creïbles (en l’altra sèrie citada, els intèrprets s’enfronten a un altre tipus de papers en què la versemblança és absent), com es torna a demostrar amb aquesta parella, cosa que ens permet  presagiar que Cites 2 continuarà donant molt de si.

1462063618261I com que el contrast continua sent marca de la casa, la segona història que ens presenta el primer episodi de la segona temporada s’allunya dels conflictes emocionals de les parelles madures per traslladar-nos al carpe diem i al desaforat hedonisme que viuen els joves. És aquí on entren en acció en Marcel i la Sara, un noi i una noia que s’han citat per l’aplicació i que tenen clara una cosa: només busquen sexe, i res d’implicacions o possibles lligams emocionals. És així com vivim un divertit episodi en què els diàlegs se circumscriuen a la llista que li ha preparat ella, molt detallada, de com ha de ser una relació de follamics… però ja sabem, els veterans del Vietnam, que  una cosa és el que es diu i una altra, el que succeirà, i encara més tenint en compte la química que esclata al final entre aquesta simpàtica parella encarnada per Marcel Borràs i Alba Ribas.

Com diu la Blanca a l’última escena, conscient que el sopar en realitat  és a base de precuinats: Els canelons eren boníssims!.

Doncs el mateix per a Cites.

L’el·lipsi temporal és un recurs narratiu que dóna molt de joc en les sèries. Sobretot si, com és el cas de Cites  (TV3), es reprenen les històries al cap d’un any. Què els ha passat, als personatges, durant tot aquest temps? El salt cronològic potencia l’efecte i si el que ha succeït no es mostra, potencia …













Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.