MENU

9 setembre, 2016 Comentaris (2) Visualitzacions: 2453 Cinema Jordi Camps













Tinc un amic que, de tan bastard que és, aquest estiu va decidir passar les vacances visitant Pittsburgh, la ciutat dels zombis per excel·lència, “la zona zero on el mestre George A. Romero va parir els morts vivents moderns actuals”, en paraules seves, com relata en un article imperdible publicat en aquest blog. Però igual de freaky i …

'No respires'… val més que li feu cas

no-respires_noticiesTinc un amic que, de tan bastard que és, aquest estiu va decidir passar les vacances visitant Pittsburgh, la ciutat dels zombis per excel·lència, “la zona zero on el mestre George A. Romero va parir els morts vivents moderns actuals”, en paraules seves, com relata en un article imperdible publicat en aquest blog. Però igual de freaky i bastarda, però molt més antropològica, va resultar ser l’experiència d’en Víctor González fent un tour per la veïna Detroit. I és que la que un dia va ser durant molts anys la ciutat mundial del motor és avui dia una ciutat fantasma que busca renéixer, una urbs que després de patir una crisi econòmica brutal ha perdut més d’un milió d’habitants, cosa que ha deixat molts barris amb un aspecte tan desemparat que estem segurs que els productors de The walking dead l’aprofitarien de decorat si no fos perquè la inseguretat de l’entorn no els convida a fer-ho.

Les fotos que ens va ensenyar i el seu relat són estremidors, i si no en teniu prou fent una cerca a Google posant les paraules clau “Detroit ciudad fantasma”, us convido a veure No respires (Don’t breathe), un thriller que no només demostra de sobres el que us expliquem, sinó que també situa la ciutat de l’estat de Michigan com la capital de la desesperança en el gènere del terror actual.

norespires4Dirigit per l’uruguaià Fede Álvarez, responsable de l’innecessari remake de Possessió infernal amb el beneplàcit de Sam Raimi i que aquí es referma com un gran realitzador també a l’empara del mestre, el film esdevé un consentit cop de puny al ventre de l’espectador, tan fort que aconsegueix la imperativa del títol: que no respiris, des del primer minut fins al final dels seus 88 minuts.

norespires3El punt de partida és simple: un grup de joves que somien fugir algun dia de la ciutat cometent petits furts creuen que faran el cop perfecte robant a la casa d’un home cec (brutal Stephen Lang)… una víctima a priori propícia però que d’indefensa no en té res. Com es pot apreciar, estem davant d’un film inscrit en el subgènere de la intrusió en l’àmbit domèstic que aconsegueix un grau de tensió dramàtica i psicològica com feia temps que no experimentàvem. I el que és millor, no ho fa a través del simple cop d’efecte, que n’hi ha, sinó mostrant un extraordinari desplegament formal i estilístic (sobretot a través dels moviments de càmera) que no fa més que augmentar la sensació de vulnerabilitat dels subjectes protagonistes (que no són ni de bon tros angelets) i, és clar, la de nosaltres els espectadors, immersos en aquest ambient depredador que resulta ser l’actual Detroit.

Perquè tingueu una referència: No respires s’emparenta per molts motius amb un altre thriller que de petit em va escagarrinar: Sola a la foscor (Wait until dark), de Terence Young, amb una Audrey Hepburn estel·lar en el paper de cega, en aquest cas víctima de l’assetjament de dos lladres. Encara avui em produeix un calfred el ganivet que brilla a la foscor…

 

Tinc un amic que, de tan bastard que és, aquest estiu va decidir passar les vacances visitant Pittsburgh, la ciutat dels zombis per excel·lència, “la zona zero on el mestre George A. Romero va parir els morts vivents moderns actuals”, en paraules seves, com relata en un article imperdible publicat en aquest blog. Però igual de freaky i …













2 comentaris to 'No respires'… val més que li feu cas

  1. Jep Soler ha dit:

    Hola a tothom!!

    Avui he anat a veure-la i m’agradaria comentar un parell de coses per ampliar el que expliques, com sempre molt encertadament (ironia).
    Realment el que fa més por és Detroit, imagina si hi vius…, i també el silenci. El director sap jugar molt bé amb els talls silenciosos i sobretot en l’escena fosca del soterrari.
    Desgraciadament la història es poc original i s’allarga un pèl massa. Les escenes més impactants ja les hem vist en altres films, tot i això m’he distret, he passat por i he tingut alguna sorpresa. Amb tot, pel·lícula molt recomenable tal i com està el patí cinematogràfic actualment
    .
    Algunes de les pel·lícules amb les que he pensat durant la projecció:

    Shut In: http://www.imdb.com/title/tt4009278/
    The Factory: http://www.imdb.com/title/tt1132285/
    Cujo: http://www.imdb.com/title/tt0085382/
    See No Evil: http://www.imdb.com/title/tt0067727/

    salut!!

  2. […] ser stripper i que veu com l’amor de la seva vida ha triomfat a la televisió, i Jane Levy (No respires, 2016) i Rae Gray (Fear the Walking Dead) en el paper de les dues nebodes del tot irresponsables, […]