MENU

10 novembre, 2016 Comentaris (0) Visualitzacions: 343 Cinema Víctor Gonzàlez










La campanya electoral dels Estats Units s’ha convertit en mofa i escarni de televisions i diaris de tot el món, encarnada per la figura de Donald Trump, personatge narcisista, masclista, racista i amb tints homòfobs clàssics del Tea Party, molt semblant a Nigel Farage, el pallasso de l’UKIP ─també dretà─ i impulsor del Brexit, el …

'13th', sobre superdepredadors i Donald Trump

the13th_27x40_1sheetLa campanya electoral dels Estats Units s’ha convertit en mofa i escarni de televisions i diaris de tot el món, encarnada per la figura de Donald Trump, personatge narcisista, masclista, racista i amb tints homòfobs clàssics del Tea Party, molt semblant a Nigel Farage, el pallasso de l’UKIP ─també dretà─ i impulsor del Brexit, el moviment de trencament amb Europa que està portant a la Gran Bretanya al caos total. Ara, amb el resultat a la mà, el senyor Trump és el 45è President dels Estats Units i el malson s’ha tornat realitat. Ni Stephen King amb el seu llibre, La Zona Muerta, s’ho hagués imaginat mai.

13th, el documental produït per Netflix i dirigit per Ava DuVernay (la directora de l’excel·lent biopic Selma), acaba d’estrenarse en el moment oportú, i ha causat més d’una queixa entre els republicans radicals, sobretot pel muntatge paral·lel de brutalitat policial contra els afroamericans i les paraules de Donald Trump als seus acòlits de campanya: «En els vells temps (in the good old days), els que protesten haurien sortit d’aquí en llitera.» Donald Trump, com Nigel Farage, Georg Pazderski a Alemanya o Marie Le Pen a França, tenen en comú la visió d’una societat en què el blanc d’origen europeu de classe mitjana recupera un estatus que ha perdut amb l’economia globalitzada, causada, segons ells, pel caos de les polítiques socials d’esquerra i la immigració en comptes de culpar el canibalisme empresarial de les grans multinacionals a les quals ells pertanyen.

maxresdefault«In the good old days» ha convertit els mítings de Trump en bombes populistes de rellotgeria, com el del mes de juliol passat a Cleveland, amb uns preparatius que varen paralitzar Ohio durant setmanes i una presència policial espectacular, com vaig comprovar de primera mà. DuVernay no es dedica però a fer un pamflet en contra de Trump i els seus seguidors. La directora ataca també Bill Clinton que amb la Law Enforcement Act del 1994 va empènyer un munt d’afroamericans a la garjola per petits furts o a Hillary Clinton, que el 1996 va deixar caure la paraula superdepredadors en referència als joves de pell negra dels Estats Units i per la qual posteriorment va demanar disculpes en un article al Wahington Post.

birthofanation13th agafa el nom de la 13a esmena de la Constitució americana en què s’abolia l’esclavisme el 1865 amb la signatura d’Abraham Lincoln. DuVernay ens explica com la mitologia de l’afroamericà dòcil de les plantacions del sud es va transformar en criminal tan bon punt va ser lliure, i va moure els engranatges d’un sistema penitenciari que es retroalimentava amb presoners converits en obra barata a 12 centaus l’hora, sou que encara es pagava fa només cinc anys per confeccionar productes per a Victoria’s Secret o Walmart. Al documental també veiem com el primer llargmetratge americà, El naixement d’una nació, de D.W. Griffith, i que exaltava el Ku Klux Klan, va ser un èxit sense precedents, incloent-hi un passi privat a la Casa Blanca el 21 de març del 1915 pel president Woodrow Wilson.

landscape-1474903944-13thDuVernay posa el dit a llaga amb les polítiques de tolerància zero de Richard Nixon contra el tràfic de drogues seguida de manera virulenta per Ronald Reagan i l’agressivitat posterior de Bill Clinton amb la llei three strikes (si comets un crim una tercera vegada, la sentència serà tres vegades més dura) i que ha provocat un augment de presoners espectacular de 200.000 el 1970 als 2,4 milions el 2008. Això també ho veiem al documental O.J. Simpson: made in America, en què s’explica com la població afroamericana va haver de fugir dels estats del sud per anar a treballar als complexos industrials de Los Angeles, Detroit, Pittsburgh, Filadèlfia o Chicago, on la policia els esperava amb porres. Si visiteu l’antiga presó de Filadèlfia, l’Eastern State Penitentiary, ara reconvertida en un museu, veureu com a part de la cel·la original d’Al Capone, hi ha una exposició magnífica sobre la brutalitat del sistema penitenciari als Estats Units que deixa els visitants amb la boca oberta.

13th és un gran documental tot i que també us recomano la lectura de Mass incarcertation on trial de Jonathan Simon, en què se’ns explica com el sistema penitenciari nord-americà ha buidat tots els programes de rehabilitació per crear presons supermax o terrorífiques gàbies humanes d’esclavatge perfecte al servei de l’estat.

I sobre Trump, sense comentaris. Ens espera a tots un futur molt incert.

 

La campanya electoral dels Estats Units s’ha convertit en mofa i escarni de televisions i diaris de tot el món, encarnada per la figura de Donald Trump, personatge narcisista, masclista, racista i amb tints homòfobs clàssics del Tea Party, molt semblant a Nigel Farage, el pallasso de l’UKIP ─també dretà─ i impulsor del Brexit, el …










Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.