MENU

28 novembre, 2016 Comentaris (1) Visualitzacions: 227 Cinema Jordi Dorca

Títol


Director


Actors


Fa uns anys, posem que el 2003, vaig anar als cinemes Albéniz a veure la que aleshores era la darrera pel·lícula documental d’Oliver Stone Comandante, aquella entrevista de 90 minuts ens acostava d’una manera amena, propera i potser massa complaent la figura de Fidel Castro. Si tenim en compte que aquell dia a la sala …

Fidel Castro també a la pantalla

Fa uns anys, posem que el 2003, vaig anar als cinemes Albéniz a veure la que aleshores era la darrera pel·lícula documental d’Oliver Stone Comandante, aquella entrevista de 90 minuts ens acostava d’una manera amena, propera i potser massa complaent la figura de Fidel Castro. Si tenim en compte que aquell dia a la sala hi era només jo, podríem creure que el “comandante” no despertava massa passions, la gent el veia com algú llunyà, però avui després de la seva mort ha tornat a les primeres pàgines i està bé que es repassi des de tots els punts de vista una figura que també el cinema s’ha dedicat a tractar. Stone torna a retratar Castro, aquesta vegada des d’un punt de vista molt més crític a Looking for Fidel (2004), un treball al voltant de la violència que el règim cubà va utilitzar contra els emigrants cubans als Estats Units el 2003. Dos anys abans de ComandanteEstela Bravo va dirigir un documental explicatiu sobre la figura de Castro, Fidel (La historia no contada), un retrat coral a través d’entrevistes i opinions d’historiadors, del mateix Fidel i imatges i declaracions sobre ell de Muhamad Ali, Harry Belafonte, Angela Davis o Nelson Mandela. La mateixa directora va narrar a Castro y Mandela l’amistat del líder revolucionari amb “Madiba”, una amistat que es va iniciar en una visita del líder sudafricà a l’illa l’any 1991.

En la ficció hi ha hagut moltes aparicions de Castro, Demián Bichir el va interpretar a Che, el argentino i a Che Guerrilla de Steven Soderbergh, una visió amable de Guevara i no tant d’un Castro que apareix retratat destacant les actituds i idees que per a molts van ser les causants del desacord entre ell i l’argentí. En un altre biopic de Che Guevara dirigit per Josh Evans ens trobem amb Enrico Lo Verso en el paper d’un Castro difícil de reconèixer. Més bon treball va fer Jack Palance l’any 1969 a Che!, de Richard Fleischer, la primera vegada que Castro va estar representat al cinema i potser la imatge més icònica de Fidel Castro a la pantalla. Víctor Huggo Martin va encarnar-lo, a la minisèrie Fidel Castro de David Attwood, un treball que aquí va passar massa desapercebut i que comptava també un notable Gael Garcia Bernal com a Ernesto Guevara. Al film dirigit i protagonitzat per Andy Garcia, La ciudad perdida, aquest encarna un propietari de cabaret a les darreries del règim de Batista i en ple ascens del moviment revolucionari que encapçalava Fidel Castro que en la pel·lícula interpreta Gonzalo Martínez.

A Topaz de Hitchcook apareix Castro en unes imatges d’arxiu pronunciant un discurs en una escena clau d’aquesta pel·lícula d’espionatge ambientada en la guerra freda, aquest recurs també l’utilitza Robert de Niro a El buen pastor la biografia de James Wilson, un fundador de CIA. En canvi en altres pel·lícules com al biopic del poeta Reinaldo Arenas (Antes que anochezca) amb un estel·lar Javier Bardem, la figura de Castro no apareix més que en algunes imatges però la seva figura plana durant tota la pel·lícula sempre fora de camp, un cas semblant tenim amb Balseros de Carles Bosch, finalment a Bananas de Woody Allen on tot i no aparèixer ni citar-se, molts vam donar per entès que Castro era l’objecte de la paròdia.

Tot i que l’èpica de la llegenda del Che Guevara ha estat més interessant per a molts directors, Castro no ha passat tampoc desapercebut pel cinema, no podria ser d’altra manera tractant-se d’un dels grans personatges polítics del segle XX.

Fa uns anys, posem que el 2003, vaig anar als cinemes Albéniz a veure la que aleshores era la darrera pel·lícula documental d’Oliver Stone Comandante, aquella entrevista de 90 minuts ens acostava d’una manera amena, propera i potser massa complaent la figura de Fidel Castro. Si tenim en compte que aquell dia a la sala …

Títol


Director


Actors


Un comentari a Fidel Castro també a la pantalla

  1. Joan ha dit:

    Jo he vist a la tele americana biografies novel·lades de Castro, que deuen estar nomenades a l’article. Castro fou gairebé massa complicat per un llibre i impossible de representar a un film per la seva complexitat. Els joves no entenen els seus dubtes inicials sobre el comunisme inspirat pel Che, el paper gegant que ell, el cap d’una illa pobre i miserable, va jugar en la guerra freda esdevenint una figura importantíssima al món, el paper del boicot americà, l’atrocitat inconcebible dels coets soviètics atòmics, que van estar a mig milímetre de causar un holocaust nuclear i la complexitat de la seva política interior. Ara el món està dividit entre els que parlen de la seva crueltat i repressió i els que recorden la seva obra exemplar amb la medicina i l’escola. El judici de la història serà per una cosa que veurem ara: la seva successió que ell no va voler o saber preparar. Després de l’ensorrament de la URSS, la Xina i el Vietnam s’ho van pensar tot i mira on estan. Perquè no va voler Fidel?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *