MENU

2 desembre, 2016 Comentaris (0) Visualitzacions: 523 Cinema Víctor Gonzàlez

Títol


Director


Actors





Werner Herzog és conegut pels seus films, Aguirre, The wrath of God (1972), The enigma of Kaspar Hauser (1974) o Fitzcarraldo (1982), obres magnes que indaguen sobre els límits de l’ésser humà en un món que no encaixa amb els seus personatges. La seva obra, centrada sobretot en el documental, té la pecurialitat de seguir, amb …

‘Lo and behold’, xarxa i revolucions digitals

maxresdefault

Werner Herzog és conegut pels seus films, Aguirre, The wrath of God (1972), The enigma of Kaspar Hauser (1974) o Fitzcarraldo (1982), obres magnes que indaguen sobre els límits de l’ésser humà en un món que no encaixa amb els seus personatges. La seva obra, centrada sobretot en el documental, té la pecurialitat de seguir, amb la càmera enganxada al tronc del cos, persones estrambòtiques i peculiars a qui mai jutja per extreure l’essència de l’ànima, com el perfecte alquimista modern a la recerca de la veritat amagada.

Les meves preferides, i per ordre de classificació personal són Cave of forgotten dreams (2010), Fata Morgana (1971), Grizzly man (1995), Where the green ants dream (1984), My best friend (1999), Land of silence and darkness (1971) i Little Dieter needs to fly (1997), tots films admirables i que deixen els cineastes actuals en bolquers, sobretot per l’estil visionari.

lo-and-beholdLo and behold, reveries of the Connected world  s’ha estrenat oficialment  en vídeo a la carta i a algunes sales de cinema. Ens explica, amb l’ull analògic de Herzog, l’èxtasi del significat d’internet i la seva influència revolucionària a la societat del segle XXI. L’epifania tecnològica porta a la càmera del director a recórrer l’irresistible poder de codis i algoritmes que dominen la xarxa i les utopies que se’n poden derivar, o l’apocal·lipsi, si fem cas de la coneguda teoria de la cultura de masses d’Umberto Eco.

Herzog, l’anticahierista a mort, director que es va aventurar a la selva amazònica, el permafrost d’Alaska, el desert australià o els boscos d’Alemanya, entra ara dins dels cotxes automatitzats, la intel·ligència artificial aplicada a la robòtica, Space X, Udacity, els hackers, el cybermobbing, els videojocs, Arpanet i el concepte de l’internet de les coses. No deixa passar l’oportunitat de descobrir les persones que viuen  allunyades del que diuen que és el poder malèfic de les ones de la xarxa, i la simfonia creix amb preguntes a l’aire del tipus: som el producte d’una il·lusió digital?, pot somiar per ell mateix, internet?, o serà capaç un dia de dirigir pel·lícules o escriure novel·les com els humans?

77bd65ced90d74d97d4442d595b472d631150658Herzog entra amb el seu equip a la ciutat de Pittsburg, centre neuràlgic del canvi de l’era industrial a la computeritzada. Allà veurem com les fàbriques d’acer inoxidable d’Andrew Carnegie o els centres d’innovació elèctrica de George Westinghouse han estat abandonats per zones ultramodernes de recerca d’intel·ligència artificial centrades en l’economia digital i el sistema de defensa dels Estats Units. Al documental, Herzog segueix amb la màxima que per produir art s’ha de viatjar, forma de vida defensada pels poetes romàntics Lord Byron o Samuel Coleridge, que repudiaven les obres dels seus contemporanis, paralitzats en la seva intel·lectualitat sedentària, i dels que deien que no veien més enllà de l’ampit de la finestra de casa seva.

960Lo and behold, que en català es podria traduir com a «I vet aquí», i que juga amb la paraula Lo, el primer missatge enviat entre dos ordinadors de dos centres universitaris el 29 d’octubre del 1969 connectats via Arpanet, us farà agafar ganes de revisar tota la filmografia de Werner Herzog.

Han passat molts anys des d’aquell film quimèric dels nans ─También los enanos empezaron pequeños (1970)─ estrany i lisèrgic i rodat íntegrament al desert de Lanzarote, però la filosofia és exactament la mateixa: trobar el misteri que fa moure i avançar l’ésser humà en aquest planeta que hem batejat com a Terra.

Werner Herzog és conegut pels seus films, Aguirre, The wrath of God (1972), The enigma of Kaspar Hauser (1974) o Fitzcarraldo (1982), obres magnes que indaguen sobre els límits de l’ésser humà en un món que no encaixa amb els seus personatges. La seva obra, centrada sobretot en el documental, té la pecurialitat de seguir, amb …

Títol


Director


Actors





Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.