MENU

1 febrer, 2017 Comentaris (2) Visualitzacions: 447 Cinema Víctor Gonzàlez

Títol


Director


Actors


Després de l’interessant article de la Fàtima Deulofeu sobre La La Land, us deixo aquí una guia per als seus haters. Aquest full de ruta els ajudarà a posar en ordre alguns dels arguments que van pul·lulant per la xarxa sobre les suposades qualitats de la pel·lícula. 1) El jazz: La idea principal de La …

Guia per als ‘haters’ de ‘La La Land’

Després de l’interessant article de la Fàtima Deulofeu sobre La La Land, us deixo aquí una guia per als seus haters. Aquest full de ruta els ajudarà a posar en ordre alguns dels arguments que van pul·lulant per la xarxa sobre les suposades qualitats de la pel·lícula.

1) El jazz: La idea principal de La La Land i que mou el seu protagonista, Sebastian, a sacrificar-ho tot pel seu somni, que és treballar per un retorn al jazz pur dins d’un món que l’ha condemnat a mort, és una fal·làcia.  La revista Vulture ja ho va criticar de forma despietada amb l’argument que aquest esnobisme danyava la credibilitat del protagonista. El concepte de jazz pur està en desús i es considera estret de mires. La seva evolució el segle XXI el manté viu, vibrant i amb una salut de ferro com mai s’havia vist en anys.

2) L’element racial: El jazz, gènere dominat per afroamericans, és protagonitzat per dos actors blancs que porten tot el pes de la trama. Aquesta blancor ja ha estat denunciada a molts mitjans sensibles amb el tema racial de la cerimònia dels Oscar dominada per blancs. L’escena dels llatins tocant amagats dins un camió tampoc ajuda gaire a mantenir la credibilitat racial de La La Land.

3) El números musicals: Another day, l’escena introductòria del film en una autopista de Los Angeles i copiada de Les demoiselles de Rochefort de Jacques Demy, s’assembla més a un anunci de Coca Cola Light Lemon que a la posada en escena d’un musical clàssic. I és una de les millors. El film es mou entre la mediocritat de la veu dels dos actors principals (Ryan Gosling i Emma Stone) i les seves mal sincronitzades passes de ball. Ni l’escena final imitant el cinema de Vicente Minelli se’n salva.

4) El hype: Exagerar les qualitats de cert tipus de films sembla que està de moda. Des dels nous Star wars passant per la trilogia del Hobbit o Avatar, estem davant de films dissenyats per agradar a un cert tipus de públic. La La Land beu del hype més exagerat i val més mirar-la des de la distància que es mereix.

5) El pastitx: Copiar escenes de films clàssics per posar-les en un túrmix  és sempre poc original. Sí, és veritat, Quentin Tarantino ho ha fet constantment, però les seves històries i el treball dels actors encaixen perfectament utilitzant el pastitx  per fer una cosa més gran. La La Land simplement imita els números musicals d’un munt de films que podeu consultar aquí de forma simplista i amb molta pirotècnia. La llarga i tediosa escena del Griffith Observatory en referència a Rebelde sin causa és un exemple més a afegir al desastre.

6) L’avorriment: La història entre Sebastian i la Mia es va desinflant com un globus al minut 10. Simplement no passa res i el film es perd en un entramat d’escenes amb molt pocs números musicals i visites a antres de jazz mentre els protagonistes van a la recerca del seus respectius somnis.

7) El missatge: Devastador i un dels més perillosos de la història del cinema. Per aconseguir el que vols ho has de sacrificar tot. Sacrificar la teva vida personal, sacrificar la teva felicitat i sacrificar l’entorn de relacions personals que t’envolten. Una broma de mal gust que deixa l’espectador pensant “què collons és aquesta merda?”

8) Bonus points: La La Land és com el missatge d’en Sebastian sobre la mort del Jazz. Estem davant la caiguda en picat del llenguatge cinematogràfic de Hollywood. Val més que es dediquin a altres negocis, com per exemple la venda de Shreks online o d’estrelletes del carrer de la fama amb impressores 3-D. Aquest argument el podeu utilitzar per guanyar més punts, sí.

Evidentment no em faig responsable de les opinions verinoses expressades en aquest article. Demano disculpes als qui hagi ofès. No puc tampoc afirmar del tot que hagi estat escrit per mi. El que realment m’interessa són les realitats variables,  els fets alternatius i el cinema de la Troma, que també va de mal en pitjor, tot i que no s’amaguen de dir-ho en públic, ben al contrari, i que jo seguiré votant com a millors films de l’any després d’artefactes com La La Land, el nou film de Damien Chazelle.

Després de l’interessant article de la Fàtima Deulofeu sobre La La Land, us deixo aquí una guia per als seus haters. Aquest full de ruta els ajudarà a posar en ordre alguns dels arguments que van pul·lulant per la xarxa sobre les suposades qualitats de la pel·lícula. 1) El jazz: La idea principal de La …

Títol


Director


Actors


2 comentaris to Guia per als ‘haters’ de ‘La La Land’

  1. Nuri ha dit:

    Doncs mira, hi estic força d’acord, Víctor… n’esperava molt i em va deixar bastant freda.

  2. Marga ha dit:

    A banda d’alguns forats de guió desconcertants. La noia diu que es va passar tota la seva infància i adolescència veient pel·lícules clàssiques amb la seva tia i no ha vist mai “Rebel sense causa”? Va, home, va.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.