MENU

2 febrer, 2017 Comentaris (1) Visualitzacions: 1908 Cinema Jep Soler

Títol


Director


Actors





En Michael Night Shyamalan un bon dia va anar a comprar un bitllet per pujar al Dragon Khan. Ell, que és un paio arriscat i imprudent, no sabia que el viatge era més llarg del que esperava, ni tampoc li havien dit que entre pujada i baixada s’hi situaven una colla de persones que l’anirien …

‘Múltiple’ és millor que ‘La La Land’

En Michael Night Shyamalan un bon dia va anar a comprar un bitllet per pujar al Dragon Khan. Ell, que és un paio arriscat i imprudent, no sabia que el viatge era més llarg del que esperava, ni tampoc li havien dit que entre pujada i baixada s’hi situaven una colla de persones que l’anirien molestant durant el trajecte. La primera pujada va ser lenta i dura, com tots els inicis, però molt aviat va agafar embranzida i va enamorar a tots els presents. Encara estàvem al segle XX i el film El sisè sentit (The Sixth Sense) el va catapultar al punt més àlgid de la muntanya russa. Aprofitant la inèrcia vingueren tres grans títols, El protegit (Unbreakable), Senyals (Signs) i El bosc (The Village), totes amb un final imaginatiu i sorprenent però amb una petita evolució cap el drama i el cinema amb missatge moral, que començava a encendre els ànims dels seus seguidors, aquelles persones que situades a la vora de la via de l’atracció li mostraven el seu desacord.

Part d’aquesta enemistat va venir per culpa dels tràilers, aquests mini-metratges que, o ens ensenyen tota la pel·lícula o ens enganyen. Amb The Village, sobretot, l’avançament ens mostrava un film de terror extrem quan en realitat era una faula social exquisida. A partir d’aquí la baixada, no artística però sí pel que fa al prestigi, perquè amb La jove de l’aigua (Lady in the water) (2006) i L’incident (The Happening) (2008) crea dues històries interessants, ben realitzades però que no tenen el factor sorpresa ni els girs de guió del seu inici, i això li passa factura. Tothom el renya, el crida, i la baixada als inferns es fa llarga. Durant més de cinc anys va caient Dragon Khan avall i quan decideix fer un canvi a la seva carrera la patacada és monumental, dirigeix dos títols per oblidar, Airbender i After Earth, tot i que aquest segon amb un càsting diferent potser l’hauria salvat, llàstima que els Smith (pare i fill) no van respondre com es desitjava. Amb una petita incursió al món de les sèries dirigint un capítol de Wayward Pines va començar a agafar força per sortir del pou, només li faltava una història potent, que va trobar el 2015 amb The Visit. Sense gaires pretensions va elaborar un conte de terror convincent i sense fissures. Amb la confiança recuperada ha estrenat ara Split (Múltiple) per reivindicar-se com un dels millors directors de misteri, tot i que alguns ja l’havien lapidat. Només desitjo que no baixi de la muntanya russa, ara que torna a pujar, sense por noi! Endavant les atxes!

Split (Múltiple) és una pel·lícula de terror que conté múltiples històries d’horror pur, d’aquell intrínsec en la naturalesa humana que és, per aquest motiu, el més perillós de tots. Mentre el film va avançant ens adonem que la trama no és tant senzilla, que allò que no s’ensenya és el més terrorífic, el més dur de pair, és allò que no voldríem que no existís i que voldríem eradicar. El Shyamalan guionista es compenetra perfectament amb en Shymalan director, com si fossin dues personalitats en una i que quan un posa la situació al límit l’altre respon amb solvència, professionalitat i mestria, sobretot en l’ús de la càmera i d’ensenyar només allò que és imprescindible.

Suposo que voldreu que us expliqui el títol d’aquest post. De fet no té importància, era només per aprofitar el ressò del musical La La Land i les disputes viscerals entre els detractors i els que n’estan enamorats. A veure si així algú més ha llegit aquest petit article. També heu de saber, que encara que ho pugui semblar a vegades, no sóc cap imbècil que em dediqui a comparar dues coses que no es poden comparar. Que vagi bé el dia.

En Michael Night Shyamalan un bon dia va anar a comprar un bitllet per pujar al Dragon Khan. Ell, que és un paio arriscat i imprudent, no sabia que el viatge era més llarg del que esperava, ni tampoc li havien dit que entre pujada i baixada s’hi situaven una colla de persones que l’anirien …

Títol


Director


Actors





Un comentari a ‘Múltiple’ és millor que ‘La La Land’

  1. […] Blum, fundador de Blumhouse Productions, productora que ens ha portat Get Out (Jordan Pele, 2017), Split (M. Night Shyamalan, 2017) o les pel·lícules de Paranormal Activity, no deixa passar […]