MENU

7 febrer, 2017 Comentaris (2) Visualitzacions: 1266 Cinema Víctor Gonzàlez

Títol


Director


Actors





Paul Schrader ha sigut sempre un gos salvatge, com Samuel Fuller, anarquistes d’esquerra en un Hollywood dominat per una ideologia descafeïnada tipus La La Land. Guionista de Taxi Driver i American Gigolo i director de Hardcore i Affliction, sempre s’ha caracteritzat per un cinema dur i directe, amb clares influències del cinema verité, Orson Welles o André …

Els gossos salvatges de Paul Schrader

Paul Schrader ha sigut sempre un gos salvatge, com Samuel Fuller, anarquistes d’esquerra en un Hollywood dominat per una ideologia descafeïnada tipus La La Land. Guionista de Taxi Driver i American Gigolo i director de HardcoreAffliction, sempre s’ha caracteritzat per un cinema dur i directe, amb clares influències del cinema verité, Orson Welles o André Bresson.

Un mes abans de l’entrada de Donald Trump a la presidència, va demanar un aixecament civil contra el govern amb armes per Twitter i Facebook que va haver de retirar per no acabar a la garjola. El seu film, Como perros salvajes, estava a punt d’estrenar-se, havia de volar al Festival de Sitges per fer una masterclass i no tenia ganes de passar la resta de la vida tancat en una presó de màxima seguretat.

Alguns detractors parlen de la seva caiguda als inferns, sobretot després d’haver dirigit Dominon: Prequel to the Exorcist, bombardejada amb drons per la crítica. Schrader es va intentar aixecar al cap d’uns quants anys, com un vell boxejador, amb The Canyons, i el guió de Bret Easton Ellis, amb més insults encara que sigui un film incomprès, tot s’ha de dir.

Como perros salvajes presenta el millor de Schader, violència i excés, humor i collage amb colors estridents, caracteritzacions de personatges desbocats amb un Humphrey Bogart modern anomenat Troy (Nicolas Cage) i un tarat envellit que es diu Mad Dog (William Daefoe). Una escena està rodada en blanc i negre amb un gest de complicitat caps als films noir, l’altra amb boira i llum de neó estil MTV. La ideologia del film barreja el calvinisme latent de Schrader i la seva addicció a l’estètica del crim, molt semblant a Martin Scorsese. També hi entra el sexe, la droga i la tecnologia per la porta gran. Tot en poc menys d’una hora i trenta minuts. Un gran circ.

Segurament no us agradarà i per això no us la recomano. A mi personalment m’ha encantat, però això no vol dir res. Hauríeu de veure el film com si us llancéssin a un carrer infestat de buldogs afamats i rabiosos.  Com a víctima, i ja en els teus últims moments, penses que  Schrader tenia tota la raó; la vida és dura, bruta, infame i sense cap possibilitat de redempció.

Paul Schrader ha sigut sempre un gos salvatge, com Samuel Fuller, anarquistes d’esquerra en un Hollywood dominat per una ideologia descafeïnada tipus La La Land. Guionista de Taxi Driver i American Gigolo i director de Hardcore i Affliction, sempre s’ha caracteritzat per un cinema dur i directe, amb clares influències del cinema verité, Orson Welles o André …

Títol


Director


Actors





2 comentaris to Els gossos salvatges de Paul Schrader

  1. LLUIS ULLES ha dit:

    M´has convençut !!!!! (d anarla a veure vull dir) tot i que el N. Cage fa un temps que hem tira enrera.
    Per cert, l expressio “anarquistes d’esquerra” no seria un pel redundant?
    Lluis

  2. Victor ha dit:

    Gràcies! A veure si t’agrada! Sí, volia remarcar que és d’esquerres ja que també existeix un moviment important dels national-anarchists, que són de dretes, als EEUU!