MENU

8 febrer, 2017 Comentaris (0) Visualitzacions: 175 Sèries Jordi Taulats

Títol


Director


Actors


D’ençà que el 2011 la cadena ABC va obrir la porta a les revisions dels contes clàssics amb Once upon a time… no han faltat sèries en què es versionaven els contes infantils (i no tan infantils): Grimm, Beauty and the beast, Sleepy Hollow… Ara, a través de la cadena NBC, ens arriba la nova versió d’El …

5 raons per veure ‘Emerald city’

D’ençà que el 2011 la cadena ABC va obrir la porta a les revisions dels contes clàssics amb Once upon a time… no han faltat sèries en què es versionaven els contes infantils (i no tan infantils): Grimm, Beauty and the beast, Sleepy Hollow

Ara, a través de la cadena NBC, ens arriba la nova versió d’El màgic d’Oz, i aquí us vull donar uns quants motius per veure-la:

1 Una història nova. En la nova adaptació de l’obra de L. Frank Baum, la ciutat d’Oz ha patit molt. En el passat, una criatura bestial va intentar destruir el món màgic d’Oz, i només el mag va aconseguir aturar-la. Gràcies a això, és ell qui governa Oz amb mà dura controlant molt de prop les bruixes, a les quals culpa de l’aparició de la bèstia. Una profecia anuncia que la bèstia tornarà a alçar-se quan travessi el cel i, com és ben sabut, Dorothy arriba al món màgic d’Oz a través d’un tornado. El micos voladors han estat substituïts per drons, el camí de llambordes grogues que porta cap a Emerald City és un camí ple d’opi… Ja veieu, moltes coses han canviat i canviaran en aquesta història.

2 Els personatges. En el clàssic de 1939, dirigit per Victor Fleming, Judy Garland donava vida a una dolça Dorothy, d’aspecte fràgil i infantil. La Dorothy de la sèrie, interpretada per Adria Arjona (True detective), és una infermera de vint anys forta, independent, sense trenes i que l’únic que vol és ser alguna cosa més. El màgic d’Oz no és aquell personatge afable que interpretava Frank Morgan el 1939, sinó que és un governant a qui per poc no es pot considerar un dictador. Les bruixes, tant la de l’oest com la del nord, tenen una aurèola que les envolta que fa presagiar que no tot seran flors i violes. I els acompanyants de la Dorothy —el lleó, l’home de llauna i l’espantaocells—… bé, aquests s’haurà d’anar veient com són.

3 Vincent D’Onofrio. Sí, potser penseu que aquest punt i l’anterior són el mateix, però, per mi, Vincent D’Onofrio sempre mereix un apartat a banda. Si bé ja ens va donar una lliçó magistral interpretant Wilson Fisk a Daredevil, a Emerald City s’encarrega de fer-nos oblidar el màgic d’Oz de Fleming per portar-nos un governant dur, gairebé un dictador, que es fa envoltar de concubines i que ha prohibit la màgia en tot el seu regne. La falta d’oposició a les seves decisions fa que faci i desfaci al seu gust, sense pensar en el bé general.

4 Gaudí. La sèrie ha volgut emular Game of thrones i, en comptes de recórrer íntegrament als efectes digitals —que n’hi ha— han preferit desplaçar-se pel món a la recerca de decorats naturals. Croàcia, Hongria, Granada i Almeria han estat algunes de les localitzacions triades per a diverses escenes de la sèrie. Per donar vida a la ciutat maragda, els productors han triat Barcelona, i en concret el parc Güell. Aquest parc s’ha triat per recrear el palau on viu el màgic d’Oz i, de la mateixa manera que Game of thrones, que per mitjà del CGI posava una envejable platja a la ciutat de Girona, a Emerald City no apareix el drac de l’escala del parc Güell. De fet, aquesta no és l’única referència a Gaudí. De bon començament, amb la caràtula, podem comprovar com les xemeneies de la Casa Milà es converteixen en logotip de la sèrie i emblema del màgic d’Oz.

5 El director. La sèrie —la primera temporada consta de 10 capítols— ha estat dirigida íntegrament pel director Tarsem Singh, que ja va treballar anteriorment amb Vincent D’Onofrio a La celda (The cell, 2000). Us pot agradar més o menys, però no es pot discutir que les seves pel·lícules estan envoltades d’una fragància que recorda molt el seu país d’origen, l’Índia. Tampoc s’ha d’oblidar que no és novell en el tema d’adaptar clàssics de la literatura infantil: el 2012 va ser l’encarregat de revisar el conte de la Blancaneu amb Mirror, mirror. Altres obres seves a destacar són The fall: el somni d’Alexandria (The fall2006) i Eternal (2015).

Bé, ja veieu que, de raons, almenys per mi, n’hi ha unes quantes per veure aquesta sèrie. Això sí, tot dependrà de si les bones sensacions que he tingut amb l’episodi doble segueixen en els següents capítols. En tot cas, us anirem informant.

D’ençà que el 2011 la cadena ABC va obrir la porta a les revisions dels contes clàssics amb Once upon a time… no han faltat sèries en què es versionaven els contes infantils (i no tan infantils): Grimm, Beauty and the beast, Sleepy Hollow… Ara, a través de la cadena NBC, ens arriba la nova versió d’El …

Títol


Director


Actors


Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *