MENU

17 maig, 2017 Comentaris (0) Visualitzacions: 251 Sèries Víctor Gonzàlez

Títol
Santa Clarita Diet

Creador
Victor Fresco

Actors
Drew Barrymore, Timothy Olyphant i Liv Hewson

Santa Clarita Diet podria haver estat un bon retrat en clau de comèdia de les dèries de la generació X després d’haver aconseguit el somni casa-cotxe-nens.

Puntuació

6

‘Dieta Santa Clarita’, torna el canibalisme a la pantalla

Moltes vegades, quan ens afartem de sèries i ens acaba fent mal l’esquena i els genolls, ens oblidem que molts dels temes actuals tenen l’arrel en subgèneres reciclats dels anys 70 i 80. Només cal veure alguns exemples com ara True Blood (vampirisme i homosexualitat), The Walking Dead (morts vivents i apocalipsi) i Santa Clarita Diet (canibalisme i comèdia).

Santa Clarita Diet és la nova aposta de Netflix i ens explica en to d’humor la vida suburbana d’una família americana entrats als 40 (generació X), la qual es trasbalsa quan la protagonista (Drew Barrymore) es converteix en una caníbal que necessita carn humana per mantenir la seva vitalitat. La sèrie utilitza la tècnica d’una sola càmera, a estil de Modern Family, roba idees de Mujeres Desesperadas i segresta imatges de Dexter, una còpia que millora a mesura que avancen els episodis. Això sí, amb zero originalitat.

El canibalisme en el cinema ha estat sempre un subgènere marginal de l’explotation. Els entesos sabreu que el primer film es deia Il paese del sesso selvaggio i que es va titular Man from the Big River a tot el món menys a Espanya, que va ser fidel a la traducció, El país del sexo salvaje. El director era Umberto Lenzi; l’any, el 1972, i el film és bastant tediós tot i tenir les primeres escenes caníbals amb una violència més que gràfica.

Els directors italians entre el 1970 i el 1980 varen ser els impulsors d’aquest subgènere. Tots coneixeu Holocausto Caníbalde Ruggero Deodato, film que el va portar a judici per tal que demostrés que les escenes del film no eren reals. I no, no eren reals. Cannibal Ferox, d’Umberto Lezi (1981) és superior, potser la preferida dels seguidors del gènere, per la seva radicalitat cinematogràfica. Va ser prohibida a 31 països i no era fàcil trobar-la als videoclubs de l’Estat espanyol.

La més coneguda va ser La montaña del Dios caníbal (1978), amb la magnífica caràtula de l’Ursula Andress i un jove Stacey Keach. Aquesta estava a totes les prestatgeries de la secció de terror de les cintes de VHS i enganyava molt, sobretot pel nom dels actors, ja que et pensaves que anaves a veure un film moderat i acabaves davant d’una trama xocant.

Aquests directors italians sembla que s’havien posat d’acord per embastar una història comuna: un grup de persones del primer món acaben a la selva amazònica o a Indonèsia rodejats de salvatges afamats de carn humana. El més xocant de tornar a veure aquests films no són les seves escenes gore, sinó el fet que per fer el tema més creïble torturaven animals, detall que ara els hauria portat a la garjola. El desmembrament gràfic d’una enorme tortuga d’aigua a Holocausto Caníbal és un clar exemple que demostra que els éssers humans som una plaga a la Terra.

Durant els anys 90, canibalisme i cinema no acaben de reeixir, fins que arribem a la primera dècada del segle XXI amb un petit esclat canibalístic amb Green Inferno (2013), d’Eli RothBone Tomahawk (2015), de S. Craig Zahler, i l’acabada d’estrenar Raw, de Julia Ducournau. Sembla que estem davant un petit revival d’un gènere més que controvertit. I ara, Santa Clarita Diet.

Santa Clarita Diet podria haver estat un bon retrat en clau de comèdia de les dèries de la generació X després d’haver aconseguit el somni casa-cotxe-nens. Els protagonistes, Drew Barrymore i Timothy Olyphant, són bons actors i els guionistes s’ho han treballat per col·locar alguns punts que desafien els límits de la comercialitat televisiva, com escenes de vòmits, de flatulències i d’antropofàgia. El problema, el de sempre: repetició i estirament de la trama com un xiclet Doublemint. I al final ho patim nosaltres -esquena i genolls- i això no pot ser saludable.

La solució que us proposo: aneu als films originals i els feu una repassada. Sí, els de caníbals. I de passada us feu un cafè amb una mica de llet i sucre de canya, que us ajudarà a aguantar l’embat.

I és que un, a aquestes edats, s’ha de cuidat molt la salut.

Puntuacio

6

Santa Clarita Diet podria haver estat un bon retrat en clau de comèdia de les dèries de la generació X després d’haver aconseguit el somni casa-cotxe-nens.

Títol
Santa Clarita Diet

Creador
Victor Fresco

Actors
Drew Barrymore, Timothy Olyphant i Liv Hewson

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.