La Paula és una noia infeliç, d’això no en tenim cap dubte, només cal mirar la cara que fa per adonar-nos que no està passant per un bon moment. A l’inici de la minisèrie britànica que es diu com ella, la Paula (Denise Gough) fa classe en un institut, no té gaire relació amb els seus pares, el seu germà viu en un garatge envoltat de materials podrits, viu sola en una casa vella i manté una relació física i sexual amb un company professor casat i emmainadat. Així, d’entrada, es pot intuir que la trama anirà pel camí del drama i parlarà de les dificultats relacionals d’una generació centrada en la feina, o de les dificultats per gestionar les frustracions i les angoixes pròpies de la maduresa. Doncs res d’això! A Paula hi apareix un personatge pertorbador que capgirarà l’argument per convertir-lo en un thriller ben realitzat que evoluciona perillosament entre l’atreviment i el ridícul per acabar magistralment amb un final inesperat que deixarà l’espectador amb un petit nus a l’estómac.

Segurament no parlem d’una sèrie gaire recomanable. Ho dic perquè habitualment quan expliquem sèries britàniques en destaquem les interpretacions, la posada en escena i la gran capacitat que tenen per crear històries que et colpegen i et deixen grans reflexions. En el cas de Paula no deixa de ser una història senzilla, sense gaire suc, però amb dos personatges tan malaltissos i enigmàtics que ja n’hi ha prou per quedar-se clavat al sofà. Per això parlaré d’ells, de la Paula i d’en James. D’ella ja us n’he fet cinc cèntims, només em falta afegir-hi el canvi tan radical que fa quan avança la sèrie, passem de la innocent i pobreta noia que veu passar al vida acompanyada només d’una copa de vi i una feina rutinària, a trobar-nos davant del mal, de la perversió apresa, o potser innata, que és capaç de manipular amb aquesta falsa innocència els homes, que com diria alguna àvia  «quan truquen a baix, a dalt no hi ha ningú». Per tant, amics masculins, estigueu al cas a qui obriu les portes de la vostra bragueta.

El segon personatge és en James (Tom Hughes), un noi superdotat, si més no pel que fa a l’esperma, amb tres fills de dues dones diferents que comparteixen pis, fet que crea una bigàmia poc sostenible perquè les dues noies no s’entenen gaire bé. Ell està convençut que pot mantenir la seva família i per això busca els diners de totes les maneres que pot, tant legals com il·legals. Descobrirem que un fet traumàtic del passat l’ha convertit en la persona patidora i agressiva que és, i que ha creat un monstre que necessita un escarment, potser no tant com el que rebrà, ja que al final sents pena i tot per ell.