Tots nosaltres, algun cop o altre, ens hem posat en pla filosòfic i hem volgut treure l’entrellat de la vida. Recordeu aquelles nits, quan estàvem en aquell estat que si ens preníem una altra cervesa ens emborratxàvem, i que amb els companys ens preguntàvem: «D’on venim? A on anem? Què hi ha després de la mort?»

Doncs bé, pel que es veu, Charlie McDowell i Justin Lader també han passat per això i van decidir fer-ne un guió amb una idea força interessant: el descobriment científic irrefutable que hi ha alguna cosa més quan ens morim.

Amb el guió sota el braç se’n van anar a can Netflix i el senyor Reed Hastings (CEO de Netflix) els hi va comprar la idea i en van fer una pel·lícula. Però n’hi ha prou amb això, amb el suport d’un monstre del vídeo a la carta? No, sempre cal tenir algun actor de renom que cridi l’atenció, tal com ha passat amb Beasts of No Nation (amb Idris Elba) Special Correspondents (amb Ricky Gervais i Eric Bana) o la recent War Machine (amb Brad Pitt i Ben Kingsley). En aquest cas, els protagonistes de The Discovery són Robert Redford, Jason Segel i Rooney Mara.

Bé, ja tenim el guió i els actors. Ara falta el director. Per tal d’estalviar i reduir despeses el millor és que un dels guionistes, Charlie McDowell, es faci càrrec de la direcció. I ja ho tenim tot, ara només falta filmar i fer un bon film amb el guió.

I aquí és on The Discovery falla. La idea principal, la del descobriment irrefutable del més enllà i que fa que molta gent se suïcidi per arribar-hi, queda diluïda al cap de pocs minuts per una història d’amor entre Will (Jason Segel) i Isla (Rooney Mara) i una història d’odi i culpa entre Will i el seu pare, Thomas (Robert Redford).

Què passa amb tot el que podia donar de si la idea? Per què no es parla més del dilema moral que crea el fet que, si saps que hi ha alguna cosa més després de la mort i la teva vida és una merda, per què no suïcidar-te? Cal que hi hagi una història d’amor a tots els films? Cada cop més m’agraden les pel·lícules i sèries on l’amor gairebé no apareix. Si vull veure romanticisme ja em posaré Mujercitas.

No, un altre cop Netflix no sap treure profit d’una pel·lícula que prometia molt i que queda en res, en una cinta amb un final força predicible i que oblides al cap de cinc minuts d’haver-la vist.