MENU

28 juny, 2017 Comentaris (3) Visualitzacions: 3187 Cinema Víctor Gonzàlez

Títol
Wonder Woman

Director
Patty Jenkins

Actors
Gal Gadot, Chris Pine, Robin Wright i Danny Huston




Wonder Woman ens dóna esperances, sobretot després del fiasco de Suicide Squad, i ha sigut una sorpresa pels de la Warner Bros que han apostat per una dona per dirigir el film

Puntuació

7

‘Wonder Woman’, torna el bon cinema de superherois

Si una cosa tenim clara els que ens dediquem a escriure per als Bastards és que el cinema de superherois fa anys que està mort, enterrat i fins i tot podrit. Green Lantern (2011), Constantine (2005) o Man of Steel (2013) no tenen punt de comparació amb els clàssics de DC com Superman o Superman II (incloent-hi el director’s cut de Richard Donner), els Batmans de Tim Burton o els de Christopher Nolan, meravelles en un oasi rodejat de films dolents, augmentat a mil si són de Marvel amb poquetes excepcions com Iron Man, Spiderman 2, Captain America: the Winter Soldier, Dead Pool i els dos primers films d’X-Men.

Wonder Woman ens dona esperances, sobretot després del fiasco de Suicide Squad, i ha sigut una sorpresa per als de la Warner Bros, que han apostat per una dona per dirigir el film, Patty Jenkins, i que es nota que s’ha llegit els còmics.

Amb una estructura molt semblant a la del Superman de Richard Donner, el film ens presenta uns primers minuts deliciosos, a l’illa de Themyscira, governada per la llei Afrodita i poblada per dones, com la tribu de les amazones a la mitologia grega. I és que aquesta primera part ens transporta a un món fantàstic molt ben cuidat i sense estridències digitals exagerades, similar a l’atmosfera del planeta Krypton de Superman, on la innocència i la bondat dels seus habitants es veurà esguerrada per una força exterior malèfica.

Des de feia molts anys que no veia en un film del gènere com la figura del superheroi representa l’esperanca de l’ésser superior en un món de grisos. La princesa Diana o Wonder Woman (Gal Gadot) cau al conflicte de la Primera Guerra Mundial juntament amb l’espia Steve Trevor (Chris Pine), i s’estableix una relació molt semblant a la del binomi Clark Kent i Lois Lane.

Diana és atractiva, forta però també molt humana i plena d’empatia, detall clau per entendre que el superheroi no és aquell ésser sobre d’un pedestal amb ganes d’eliminar els seus rivals sense que li importi la gent que l’envolta, com hem vist en films del gènere en aquests últims anys. Perquè una cosa és defensar el cinema de crispetes com fa el gran, gran, gran Col·lectiu Bob Merrick i una altra tastar-ne la qualitat, detall que li ha passat per alt a més d’un bastard i del qual hauríem de parlar per revisar alguns dels articles d’aquesta casa amb eines d’identificació biomètrica.

A Wonder Woman, el feminisme juga també un paper molt important, pot ser influenciat per l’èxit de Mad Max: Fury Road (2015), o la magnífica sèrie Supergirl de què parlarem en un altre article. Aquest punt el podríem allargar fins a la sacietat, però podem afirmar que som davant d’un canvi dins la misogínia hollywoodiana, permutació ínfima, és cert, de la filosofia patriarcal al cinema i que encara arrossega el problema de la diferència d’edat entre homes i dones com a The Mummy (2017) amb un Tom Cruise de 54 anys i una Annabelle Wallis de 34 perquè els homes no envellim mai, mai, però sí les dones, com ha quedat palès en l’expulsió d’Angelina Jolie del paper de protagonista a Lara Croft, substituïda per Alicia Vikander, de només 28 anys.

Però i Wonder Woman? Gran film sens dubte, i protagonitzat per una dona, tot i que jove. Emplaçar el film a la Primera Guerra Mundial no és gratuït. Fa 100 anys d’aquella primera guerra, que va rebentar mig món amb l’automatització de la mort i l’ús d’armes químiques, època volàtil i extrema, com la que ens trobem ara amb el boig Donald Trump, molt semblant al general nazi Ludendorff de Wonder Woman, o Kim Jong-un amb el seu amic de Tarragona, Alejandro Cao de Benós, el bastard més bastard de tots, superior al Col·lectiu Bob Merrick; algú ho havia de dir.

Escenes d’acció espectaculars, emocinants i frenètiques, Wonder Woman apuja el llistó del gènere sense tocar el cel, ja que quan semblava que érem davant d’un nou Superman del vell Donner, el director cau en uns 20 minuts finals massa clixé, paraula que sembla que no agrada a l’amic bastard Víctor Ribas i que m’ha discutit fins a la sacietat per Whatsapp, experiència que no recomano ni al pitjor dels meus enemics, ni a Bob Merrick després de la seva defensa de The Mummy amb un Tom Cruise de 54 anys –54 anys, repeteixo–, cara visible de la secta de la cienciologia, molt respectable, com la de l’Opus, o la d’aquesta casa, la d’Els Bastards.

Puntuacio

7

Wonder Woman ens dóna esperances, sobretot després del fiasco de Suicide Squad, i ha sigut una sorpresa pels de la Warner Bros que han apostat per una dona per dirigir el film

Títol
Wonder Woman

Director
Patty Jenkins

Actors
Gal Gadot, Chris Pine, Robin Wright i Danny Huston




3 comentaris to ‘Wonder Woman’, torna el bon cinema de superherois

  1. Merrick. Bob Merrick ha dit:

    Els 20 minuts finals són tòpics i clixés un rere l’altre…i punt. Paraula de Bob

  2. […] A part dels diàlegs, curts i efectius, teniu episodis memorables com el 5 amb Metallo atacant Supergirl i Superman, en una lluita destacada i superior a tot el que hàgiu pogut veure al cinema de superherois amb  l’excepció de Wonder Woman, esclar. […]