MENU

30 juny, 2017 Comentaris (0) Visualitzacions: 854 Cinema Jep Soler

Títol
Colossal

Director
Nacho Vigalondo

Actors
Anne Hathaway, Jason Sudeikis

Ja sé que el més típic hauria estat titular el post “Colossal Vigalondo” però és una ocurrència tant suada que fins i tot a mi em fa vergonya. El que és veritat és que Nacho Vigalondo (1977) ha fet un film rodó, magnífic, trepidant i emocionant.

Puntuació

9

Que gran que és en Vigalondo!

Ja sé que el més típic hauria estat titular el post Colossal Vigalondo, però és una ocurrència tan suada que fins i tot a mi em fa vergonya. El que és veritat és que Nacho Vigalondo (1977) ha fet un film rodó, magnífic, trepidant i emocionant. No m’atreveixo a dir que el millor de la seva carrera, perquè estic enamorat de Los Cronocrímenes (2007). Us preguntareu què té Colossal per ser un film tan especial. Molt fàcil. La seva senzillesa. En una sola pel·lícula ens hi ha col·locat tres universos cinematogràfics imprescindibles: fantasia, drama generacional i humor.

Recuperar l’essència dels grans monstres orientals no és fàcil, ja veurem com se’n surten amb la versió de Mazinger Z que s’estrenarà aviat. A Colossal hi apareixen dos d’aquests monstres, el gran arbre protagonista i un company i contrincant més robotitzat, lluitant pels carrers de Seül i sembrant el terror al més pur estil de Godzilla a Tòquio. Una meravella. La part dramàtica arriba gràcies a la interpretació d’Anne Hathaway, que hi posa el contrapunt divertit a la perfecció, creant un personatge intens sense passar-se de voltes, reflectint perfectament la generació de persones ben formades que acaben anant a la ciutat per menjar-se el món i que tornen al seus orígens amb la cua entre les cames i amb un problema d’addicció important. Quan arriba es troba amb un antic amic d’escola (Jason Sudeikis) que representa aquells que mai van ser capaços d’abandonar la zona de confort rural, un covard que no s’enfronta a les seves misèries i que quan aconsegueix poder l’utilitza per venjar-se de la seva pròpia incompetència. Aquesta part dramàtica necessita una dosi d’humor ben situada. Sort del joc facial de la Hathaway, dels bons moments dels monstres, sobretot el ball al més pur estil Van Damme, i també de les oportunes converses que Vigalondo dedica, fins i tot, al “Rei dels Elefants” quan l’arbre gegant li copia una de les seves frases més mítiques: “Lo siento, me he equivocado, no volverá a ocurrir”, en coreà, és clar.

Repassant la biografia i filmografia de Nacho Vigalondo m’adono que ha nascut a Cabezón de la Sal, a Cantàbria, i no puc evitar recordar un mític sopar en un dels seus mesones en què vaig devorar unes anxoves amb pebrot espectaculars i un petit chuletón de poc més d’un quilo. Tot això, regat amb bon vi i acompanyat de la família, en què un dels membres, de només dotze anys, se’n va cruspir un de 900 grams, demostrant que la genètica és important però que hi hem de posar educació, sobretot culinària. Aneu a veure Colossalque us atipareu de valent! Bon profit!

 

Puntuacio

9

Ja sé que el més típic hauria estat titular el post “Colossal Vigalondo” però és una ocurrència tant suada que fins i tot a mi em fa vergonya. El que és veritat és que Nacho Vigalondo (1977) ha fet un film rodó, magnífic, trepidant i emocionant.

Títol
Colossal

Director
Nacho Vigalondo

Actors
Anne Hathaway, Jason Sudeikis

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *