Suposo que tots deveu recordar l’atemptat que hi va haver durant la marató de Boston del 2013. Les imatges de les explosions, mentre veies els corredors professionals i amateurs a punt d’arribar a la meta, van fer la volta al món. El que no va fer la volta al món, almenys a casa nostra, van ser les imatges de després de l’atemptat, de com la ciutat de Boston va quedar tancada a les entrades i sortides, de com els diversos cossos de seguretat del país perseguien els suposats terroristes, de com la ciutat es recuperava de l’atemptat…
Això és el que ha volgut transmetre Peter Berg a Patriots Day. Berg és el director de films com Very Bad Things (1998), La sombra del reino (The Kingdom, 2007) o Battleship (2012), però les tres últimes pel·lícules que ha dirigit, totes protagonitzades per Mark Wahlberg, són pel·lícules basades en fets reals: El único superviviente (Lone Survivor, 2013), Marea negra (Deepwater Horizon, 2016) i la que ens ocupa, Día de patriotas (Patriots Day, 2016). Sembla que Berg es vol postular com el cronista dels fets recents d’Amèrica.
Día de patriotas està dividida en dos blocs: el primer, les hores abans de l’atemptat, en què ens presenta les vides dels ciutadans de Boston que, hores més tard, es veurien afectats per les explosions. Berg aprofita aquí per –amb l’avantatge de saber què passarà– fer-nos còmplices de les vides dels bostonians. La segona part del film se centra en les hores després de l’atemptat, i ens ensenya com els diferents cossos policials s’organitzen per trobar els terroristes: ens mostra la fugida dels perpetradors de l’atrocitat, segueix els policies, càmera en mà com si es tractés d’un fals documental ─és més, al film s’intercalen imatges reals dels fets─ i, un punt a favor de Berg, ens ensenya la vida dels terroristes, tant abans com després de l’atemptat.
Patriots Day té la participació de Mark Wahlberg en el paper protagonista, un dels pocs personatges principals que és ficció, ja que representa un conglomerat d’agents de policia que van ser a primera línia dels fets. I per donar vida a aquells personatges que sí que són reals, Peter Berg ha tingut el suport de J.K. Simmons, John Goodman i Kevin Bacon com a sergent Jeffrey Pugliese, comissari Ed Davis i agent especial de l’FBI Richard DesLauriers, respectivament.
La pel·lícula sobre els fets de Boston del 2013 no és la millor d’aquesta mena de trilogia documental que ha creat Berg (personalment crec que Marea negra és millor en tots els aspectes), però sí un bon thriller d’acció, i una cosa a favor de Berg: sap filmar bé l’acció. I és que els moments del caos format per les dues explosions i de les persecucions estan molt bé, dona les dosis justes d’acció sense caure en el sensacionalisme (almenys en el tros de les explosions). El que no pot evitar Berg, però, és caure en el patriotisme, d’altra banda tan arrelat als Estats Units. I aquest patriotisme és el que fa que no pugui dir que Patriots Day és una gran pel·lícula.
Per publicar un comentari heu de iniciar sessió.