MENU

31 juliol, 2017 Comentaris tancats a ‘La guerra del planeta de los simios’: micos dolents Visualitzacions: 2375 Cinema Jordi Camps

Títol
War for the Planet of the Apes

Director
Matt Reeves

Actors
Andy Serkis, Judy Greer, Woody Harrelson, Steve Zahn




A tot plegat m’hi falta ànima, de la mateixa manera que m’hi sobra metratge. L’arrencada és boníssima, però un cop establert el duel de personatges, l’argument es va fent prim i més prim

Puntuació

6

‘La guerra del planeta de los simios’: micos dolents

Prou conegut és l’ús de l’art a necromància per satisfer els desitjos del gran Hollywood. I no, no parlem de Jörg Buttgereit, sinó d’aquesta tendència esgotadora de ressuscitar i jugar una vegada i una altra amb els morts que ja hem vist a la pantalla. Mira que hi arribem a perdre hores, valorant i discutint si tal remake o reboot és (o no) una obra mestra o és (o no) una patada directa allà on fa més mal. Conan, Robocop, Star Wars, Els/Les caçafantasmes, Los vigilantes de la playa, Blade runner… el nostre Whatsapp, el dels membres d’aquesta secta satànica (o poc n’hi falta) de què formem part, crema sempre que surt el tema. Curiosament, amb l’estrena de l’última entrega de la trilogia-preqüela d’El planeta de los simios, no s’han aixecat passions. Pura indiferència. I això, amics meus, ja és mal senyal.

A mi, sense anar més lluny, no m’ha acabat de barrufar aquesta trilogia digital. Ni individualment, cap de les pel·lícules, que considero irregulars. Tampoc l’última entrega, La guerra del planeta de los simios, la pel·lícula que la clou (bé, això caldrà veure-ho) i que enllaça de forma vaga amb la pel·lícula original de Franklin J. Schaffner del 1968, que no serà mai superada pels seus imitadors. Jo, com suposo que la majoria de vosaltres, encara em commou cada vegada que la miro l’escena amb Charlton Heston agenollat, sense donar crèdit que les ruïnes de l’Estàtua de la Llibertat que contempla només fan que confirmar que la humanitat no té remei. Un d’aquells finals de traca i mocador al més pur estil de La dimensió desconeguda, clímax cinematogràfic que cap entrega d’aquesta nova saga s’hi ha acostat ni per casualitat.

I això que comença bé La guerra.., amb una batalla molt vietnamita entre un escamot militar de la primacia humana contra la resistència dels Viet-Kong. Perdoneu el joc de paraules, però pitjor són ells establint aquestes analogies, primer amb Ape-calipse Now (ape és mono en anglès) escrita en una de les parets del quarter militar o, en aquest cas una pífia sonada, la referent al personatge del goril·la Donkey al qual a la versió doblada anomenen sense vergonya Asno, sense tenir en compte que el més fàcil seria al·ludir l’homenatjat Donkey Kong (personatge mític de Nintendo). Per detalls com aquests, et canses d’anar a veure les pel·lícules doblades.

Bé, centrem-nos. El que va començar com un relat de la gènesi d’una nova era a la Terra, s’ha convertit en l’esclat de la guerra entre els humans i els micos (en realitat primats, precisant científicament). Però més que una guerra el que ens trobem són simples batalletes i una pel·lícula en què la balança es decanta descaradament pels monos, que estan més ben treballats que els humans. Deu ser perquè els humans es tornen micos i els micos, humans? El cas és que personatges com el de Cesar funcionen perquè psicològicament són més complexes. En canvi, el militar sàdic i megalòman que encarna Woody Harrelson l’hem vist mil i una vegades, des d’Avatar a Apocal·lipse Now, amb la imatge evocadora d’un coronel Kurtz afaitant-se la testa i observant com crema l’infern des de la seva atalaia.

A tot plegat m’hi falta ànima, de la mateixa manera que m’hi sobra metratge. L’arrencada és boníssima, però un cop establert el duel de personatges, l’argument es va fent prim i més prim i s’aboca pel precipici canònic de la seqüència d’acció final que exigeix la maquinària hollywoodiana. Que si ara posem una nena muda que es diu Nova per lligar-ho amb la saga que vindrà (perdó, que ja vam veure fa més de trenta anys) i un fill del protagonista que es digui Cornelius, el ximpanzé que de gran ajudarà Heston a fugar-se.

Que si  l’Origen, que si l’Amanecer i ara que si La guerra… del Planeta de los simios. Què voleu que us digui, és veritat que la tecnologia s’ha posat al seu servei per oferir-nos interpretacions digitals d’una versemblança extraordinàries, però a un ésser analògic com soc jo, a mi encara em continua semblant més creïble un paio disfressat i maquillat de mono. I com a saga, cap de les tres pel·lícules actuals (la de Tim Burton, ni la tenim en compte) no supera cap de les entregues dels anys setanta, per molt sèrie B que fossin.

Puntuacio

6

A tot plegat m’hi falta ànima, de la mateixa manera que m’hi sobra metratge. L’arrencada és boníssima, però un cop establert el duel de personatges, l’argument es va fent prim i més prim

Títol
War for the Planet of the Apes

Director
Matt Reeves

Actors
Andy Serkis, Judy Greer, Woody Harrelson, Steve Zahn




Comments are closed.