Això no ens ho podíeu fer! La gent de Ray Donovan no necessitava actuar d’aquesta manera! Tot i que la moda sigui anar-se carregant protagonistes per créixer argumentalment i tota aquesta absurditat de voler sorprendre l’espectadors, hi ha sèries que ja tenen arguments prou sòlids per continuar endavant mantenint una molt bona qualitat. Ray Donovan era d’aquest darrer grup, com The Sopranos. Oi que no hi va haver cap protagonista de la família Soprano que morís per sorpresa? Oi que es va mantenir tot el nucli familiar creant noves situacions sense avorrir? Doncs per què no es podria haver fet el mateix a Ray Donovan? Per què el primer capítol de la cinquena temporada ens ha deixat aquest immens buit al cor? No m’ho passava tan malament des de la mort de la Rita a Dexter, i mira que vaig quedar en xoc aquella vegada perquè, a més, era final de temporada, però que ara em comencin amb aquesta pèrdua no sé si ho podré superar. Tot i que a la quarta temporada ja coneixíem la malaltia de l’Abby Donovan (Paula Malcomson), no hi havia res que ens fes pensar que només encetar la nova ja estaria morta. Així, sense cap pal·liatiu ens han endinyat aquesta notícia. Es podria dir que no hem tingut temps de fer el dol anticipat i ens trobem amb una mort sobtada completament impensable. Es presentava una nova trama amb la família unida, amb nous plans i aventures impensables. I tant que ha sigut una sorpresa! Els Donovan destruïts moralment, separats en espai i distanciats emotivament. Un drama amb totes les de la llei difícil d’afrontar. Ens esperen capítols durs, veient en Ray baixant als inferns més dolorosos mentre recorda els últims mesos de vida de la seva dona, amb qui finalment havia recuperat la relació amorosa del principi, amb qui els unien projectes comuns, finalment. Però no només en Ray està sol, cada un dels membres de la família Donovan hauran de lluitar contra «esa amante inoportuna, que se llama soledad».  Enfadat després de veure el capítol m’he submergit al Google buscant una explicació d’aquest gir argumental, i  em volen vendre que ho han fet per fer créixer encara més el personatge d’en Ray Donovan i per donar més línies argumentals. Doncs em sembla que s’han equivocat. Segur que al final, quan hagi passat el dol, trobaré unes quantes coses positives a tot plegat. M’haureu de perdonar, però necessito que passin uns quants capítols més. D’entrada estic satisfet de les noves incorporacions, la gran Susan Sarandon i la delicada Lili Simmons. I no… no us penseu que ja estic buscant substituta a l’Abby, ningú podrà ocupar l’espai de «l’estel més brillant del firmament» (Mickey Donovan dixit).