Penso en Nou Mèxic cada cop que una claca de sol m’estova el cap, veig uns cactus ufanosos i em fa la sensació de veure un paisatge una mica àrid, per no dir desèrtic.

Penso en Breaking Bad (2008-2013) i en Better Call Saul (2015-) cada cop que penso en Nou Mèxic. Molts adolescents pensen en High School Musical. Molts surten de l’institut i es fan clients de Los Pollos Hermanos.

Breaking Bad és una de les més entretingudes i més interessants de totes les que he vist mai, perquè proposa una ficció versemblant per explicar la crua realitat del sistema de salut dels Estats Units. El president Barack Obama (2009-2017) ho va intentar arreglar. Donald Trump s’ho vol carregar. Abans d’Obama, Bill Clinton va tenir problemes amb les poderoses farmacèutiques, etc. Després dels vuit anys negres de George W. Bush, Barack Obama va arribar per arreglar el món.

Resumint, Breaking Bad tracta d’un senyor que, malgrat la seva bona posició social –és professor d’institut, té un fill que no hi és tot i la seva esposa, germana de la dona d’un agent de la DEA, espera una criatura–, un cop li detecten un càncer de pulmó que el portarà indefectiblement a la mort, veu que, amb la merda de sou que té i la vida que porten la classe mitjana d’aquell país, no pot garantir el futur de la família. Aleshores, gràcies a la seva llicenciatura en química, traça un pla infal·lible per fer duros a cabassats elaborant cristall de metamfetamina blau i pur, i comença a esdevenir una persona malvada, però molt i molt; tant, que farà coses inimaginables per a una persona normal com tu i jo –dius que tu no? Quina por que em fas!!!.

Em van deixar compungit dues morts: la de la xicota d’en Jesse Pinkman, el seu ex-alumne, soci i amic, i la desaparició del nen que passejava amb la moto pel desert al costat de les vies del tren. Vam viure situacions molt escabroses, com les desintegracions en àcids de narcotraficants, però els informatius ens han preparat per a aquelles morts escabroses, ja que sabem que el submón de la gran delinqüència el sol reservar als narcotraficants. Et diuen, si t’hi poses, que pots acabar amb corbata colombiana o esborrat en àcid. I, sobretot, quan t’hi poses, és important buscar-se un bon equip legal: un advocat, capaç de tot, graciós i sense escrúpols i amb amics de molta confiança.

Acaba Breaking Bad i Saul Goodman ha agafat una volada tan interessant que Vince Gilligan, el creador de la sèrie, decideix fer una preqüela spin-off, que vol dir allargar la mamella mentre ragi, agafant de protagonista en Saul Goodman, l’advocat, capaç de tot, graciós i sense escrúpols i amb amics de molta confiança.

Aquest advocat apareix per primer cop en el capítol 8 de la segona temporada de Breaking Bad, titulat Better Call Saul. L’S02E08 comença amb la publicitat de Saul Goodman, el seu inefable lema Better call Saul i el telèfon que, per si no hi heu trucat, és el d’una perruqueria. A continuació, després de la careta, surt un dels extraordinaris anuncis del personatge que interpreta Bob Odenkirk, guionista brillant de Saturday Night Live.

En la preqüela, el geni de Gilligan explica que aquest home es deia James, Jimmy, Morgan McGill, germà de Charles L., Chuck, McGill, un advocat de molt de prestigi de la ciutat d’Albuquerque, però molt torracollons i carregat de manies.

En les dues primeres temporades, es dibuixa, cada cop amb més definició, el personatge que serà a través de la seva relació amb Kimberly, Kim, Wexler, col·lega de bufet interpretada per Rhea Seehorn.

Paral·lelament, cada cop ens cau millor Mike Ehrmantraut, una mena de Germà Llop o cleaner, interpretat pel carismàtic Jonathan Banks.

Quan et penses que la tercera serà la darrera, perquè ha d’arribar un dia que ens ha d’explicar de què ve el canvi radical de nom, en l’S03e02, se’m va escapar una furtiva lagrima. Per primer cop en la història de la ficció, apareix el flegmàtic Gus Fring, paradigma del malvat modern interpretat pel brillantíssim Giancarlo Esposito.

A partir d’aquest capítol, em va fer la sensació de ser més a Breaking Bad que a Better Call Saul. Va anar bé per aclarir coses que havien quedat penjades. Entendrem el tarannà d’Héctor Salamanca i tota la seva història i veurem que el seu fill, Tuco Salamanca, és igual que Tomás Roncero.

Els primers capítols de la tercera són picades d’ullet constants (o aclariments) a alguns dels capítols clau de la darrera temporada de Breaking Bad. Diria que són spoilers a la història de WW. Els moments d’emoció amb l’aparició de Los Pollos Hermanos és indescriptible.

El capítol més esperat (S03e06)

Per fi, en el capítol sisè de la tercera temporada, neix Saul Goodman, i no pas com a advocat, sinó com a productor audiovisual, activitat a la qual s’ha de dedicar el nostre protagonista mentre té suspesa la llicència per exercir d’advocat, per causa de totes les martingales i magarrufes que li hem vist fer i per l’emprenyada amb el seu germà, que té un final fatal.

La tercera és l’avantsala de Breaking Bad. Què passarà amb els 10 episodis nous que començaran a rodar aquest novembre per passar a partir del mes d’abril del 2018? Només ens falten  veure el professor de química Walter White, l’animal d’en Jesse Pinkman i tornar a veure el cunyat de la DEA.

D’altra banda, seria interessant aclarir les seqüències en blanc i negre del començament de cada temporada. La sèrie comença a l’interior d’una de les pastisseries de la cadena Cinnabon, en un centre comercial d’Omaha, a Nebraska, on fan (i veiem elaborar) els seus famosos cinnamon rolls. A continuació, veiem Saul Goodman amb bigoti i ulleres passant l’escombra i posant el cartell de l’entrada. Acaba a casa seva bevent Drambuie i Dewar’s amb suc de llimona i gel, i es posa a mirar la tele. Fa zàping. S’avorreix. Comença a nevar. D’un forat treu una capsa amb records, sobretot fotos. En treu una cinta de VHS, la comença a mirar. Només veiem un primer pla i cada cop se’l veu més trist. Sentim els anuncis de l’S02E08, en què va dient Better Call Saul.

La segona temporada torna a començar a Omaha. Ja sembla l’encarregat. Comença amb una cançó titulada Com passa el temps. A un quart de deu i cinc de la nit es queda tancat als baixos on hi ha els contenidors i té prou seny de no fer sonar l’alarma. A tres quarts i cinc de dotze de la mitjanit l’obren quan un netejador del mall també hi baixa a llençar escombraries. Deixa escrit “SG [Saul Goodman] was here” amb un clau a la paret; al costat, algú més hi ha escrit “paisa“, mot conegut pels que han vist Narcos.

El primer capítol de la tercera comença que engega el negoci. I a la una plega. Ja va de matins. Tornem a veure elaborar els famosos cinnamon rolls. Ja és encarregat i es fa dir Gene. Surt a menjar sol i llegeix. I, com un bon ciutadà, delata un pispa. Acaba posant cara de no saber-se’n avenir, per la qual cosa s’aixeca de cop i recomana al noi que calli i es busqui un advocat. Torna a la feina i, quan és a punt de posar el glacejat als cinnamon rolls, es desmaia.

L’argúcia de Vince Gilligan ha estat amagar la seqüela de Breaking Bad en un gran flash-back en forma de preqüela.

Recordeu que en el penúltim capítol de Breaking Bad, el gallina, aprofitat i mesquí de Saul Goodman ja anticipa a Walter White les seves covardes intencions de fugir cap a Nebraska:

“Amb una mica de sort, d’aquí a un mes regentaré un Cinnabon a Omaha.”

Si voleu més informació millor marqueu 505-164-CALL.