Sóc de ciències. M’agrada saber que si agafo una pedra amb un pes determinat i la llanço amb una força concreta arribarà a un punt específic. A més, 2 + 2 = 4 a Catalunya, Espanya, França, Alemanya, als Estats Units, Rússia, la Xina, Corea del Nord, Ítaca i Neptú. En canvi, les lletres un dia són diacrítiques, l’altre són crítiques i sempre son críptiques.

És per aquest motiu que em vaig sentir atret per Genius. Aquesta producció de National Geographic vol ser una antologia dels genis que han passat per aquest món, i per començar qui si no que qui ens ve al cap sempre que sentim la paraula geni: Einstein ─no amics, Leo Messi no és cap geni. És molt hàbil amb la pilota als peus, però no és cap geni─.

Per fer-ho, National Geographic ha comptat, en el primer capítol, amb dos professionals que ja se les han vist amb genis: Ron Howard a la direcció ─que ja va guanyar l’Oscar a millor pel·lícula per Una ment meravellosa─ i amb Geoffrey Rush ─Oscar a millor actor per Shine─ en el paper d’Albert Eintein madur.

Genius es basa en la biografia Einstein. Su vida y su universo, escrita por Walter Isaacson. És una sèrie, igual que el llibre, centrada a presentar-nos l’Einstein fill, germà, estudiant, pare, marit… en definitiva, a presentar-nos l’Albert Einstein persona més que no pas a parlar-nos de l’Albert Einstein físic. Per fer-ho té dos actors que donen vida a Einstein: un és, com hem dit, Geoffrey Rush, que interpreta l’Albert Einstein madur, l’Albert consolidat, el físic reconegut i el faldiller professor d’universitat ─no en va la primera imatge que tenim d’Albert Einstein és follant amb la seva secretària, i després se’n torna a casa amb la seva dona Elsa (interpretada per Emily Watson), que era la seva cosina (ja se sap, com més cosins més endins)─. Johnny Flynn dona vida a l’Albert Einstein jove, l’estudiant rebel amb el sistema d’ensenyament de l’epoca, l’egoista i gairebé egocèntric marit de la que va ser la seva primera esposa, Mileva Maric, molt ben interpretada per Samantha Colley.

Genius no és una sèrie que ens explicarà tot allò que no entenem sobre les teories de la relativitat, l’espai-temps, els àtoms o el cosmos. No ho fa i no ho vol pretendre. Genius és una sèrie centrada en les persones més que en els personatges. No acabarem de veure-la i podrem dir: eureka!

Decep la poca incidència que es fa amb la relació amb altres personatges de l’època: l’aparició de científics com ara Max Planck, el matrimoni Curie, Fran Kafka o Heisenberg, entre d’altres, són superficials i més posades com a anècdotes de l’any que no pas com a persones que van influir en els treballs d’Einstein.

Resumint, la primera impressió de Genius ha estat força tèbia. És un biopic correcte, tot i que de vagades amb un ritme lent, amb bones caracteritzacions més que interpretacions, i amb una bona producció. Haurem d’esperar a veure si a la segona temporada, dedicada a Pablo Picasso, Nathional Geographic soluciona aquest problema.

Com diria Einstein: el temps ho dirà.