Avui és un bon dia per reivindicar un dels grans directors de sèries de televisió, Greg Yaitanes. En el món del cinema és fàcil donar el mèrit del producte al seu realitzador. En canvi, pel que fa a les sèries, solen emportar-se el reconeixement els guionistes o les cadenes de televisió. Per això és habitual sentir a parlar de la nova sèrie de Nic Pizzolatto (True Detective), Tom Perrotta (The Leftovers) o de Damon Lidenlof (Lost), o de les noves de Netflix i HBO. Aquestes darreres, em sembla que la seva promoció també va lligada a si el crític mediàtic de torn rep algun incentiu per part de les cadenes, però ara no és el moment de parlar d’això. Per tant, els directors viuen més a l’ombra, i per això avui vull parlar d’en Yaitanes. Es va formar amb sèries menors, es va desfogar amb Prison Break, Damages, Lost, Heroes, House… va agafar les regnes de la majoria de capítols de Quarry i va encapçalar el projecte de Banshee, una de les millors sèries d’acció dels darrers anys. El seu nou treball és el que ens ocupa i està dirigit en la seva totalitat per en Yaitanes.

Manhunt: Unabomber és una sèrie creada per Andrew Sodroski que ens explica la història de Ted Kaczynski, més conegut com a Unabomber, un terrorista que va enviar més d’una quinzena de paquets bomba a diverses companyies aèries, universitats i organismes oficials. La sèrie estructura la trama en diversos escenaris temporals ens els quals descobrirem com es va atrapar el terrorista i quina va ser l’estratègia de la CIA per saber qui s’amagava darrere Unabomber.

Els dos protagonistes principals són l’agent Jim Fitzgerald (Sam Worthington, Avatar), investigador obsessiu i un pèl autista que desenvoluparà una nova metodologia a partir de l’escriptura i el llenguatge per fer el perfil del terrorista, Ted Kaczynski, interpretat per Paul Bettany (Dogville, Priest, The Da Vinci Code). Aquestes històries de personatges malvats que han acabat esdevenint famosos corren el perill d’enaltir el seu paper i les seves idees, poden caure en el parany d’idolatrar un personatge que no mereix cap mena de respecte. També succeïa en la magnífica Aquarius ─encara espero que se’n faci la tercera temporada─, que explicava la vida criminal de Charles Manson. Allà solucionaven l’efecte heroi amb el contrapunt de l’investigador Sam Hodiak (David Duchovny), que no parava de recordar les barbaritats de la família Manson. A Manhunt: Unabomber la prudència de la història no permet, ara per ara, cap homenatge al terrorista. Ja veurem com avança. El més interessant, després d’haver vist quatre capítols, és saber què passarà en els vis-a-vis entre els dos protagonistes, per poder saber si la fortalesa del bé podrà trencar la intel·ligència del mal.