De sèries d’éssers sobrenaturals n’hi per triar i remenar: Supernatural, Preacher, Diaris de Vampirs, Shadowhunters, Teen Wolf, Abierto hasta el amanecer, Grimm, The Strain… i podria seguir amb les ja clàssiques Buffy Cazavampiros i el seu spinoff Angel, True Blood, X-Files i la meva preferida, Being Human (la versió anglesa, per descomptat).

Ara en podeu afegir una altra a aquesta llista: Midnight, Texas. Basada en les novel·les de Charlaine Harris, la mateixa que va escriure True Blood. Midnight, Texas és un batibull d’altres sèries del mateix gènere: de True Blood agafa el ritme, de Supernatural i Buffy agafa el catàleg de criatures, d’Entre fantasmas les ànsies del protagonista d’ajudar els morts i, si ens posem perepunyetes, podríem dir que també roba a Lynch i la seva Twin Peaks amb l’excusa de qui va matar…

La història comença quan el vident Manfred (François Arnaud) s’adona que ja no és capaç de fer front als enemics que el persegueixen i, aconsellat per la seva àvia difunta, decideix fugir al poble de Midnight, a Texas, que segons ella és un poble tranquil i pacífic. Naturalment, un cop arribat a Midnight, Manfred s’adonarà que no és el poble tranquil que l’àvia l’hi ha fet creure. Midnight és un poble on la barrera del terrenal i del sobrenatural és molt estreta i on conviuen humans amb vampirs, bruixes, homes tigre, àngels…

Midnight, Texas no té res que la faci destacar de les altres sèries del seu gènere. No té un guió que sigui prou potent per voler-ne saber més, no té uns personatges carismàtics que et facin sentir simpatia envers ells, no té una història original que et sorprengui (pel que he vist en els tres primers capítols, sembla que seran històries autoconclusives, i cada episodi se centrarà en un personatge del poble)… i possiblement, per aquest motiu, serà una sèrie que tindrà un recorregut molt més llarg del que m’agradaria.