A vegades em pregunten els psicòlegs de l’escola com aguantem de forma continuada episodis constants de comportaments adolescents inusuals. Jo els dic, amb un to professional, que és part de la meva feina, però la veritat és la de sempre, les vacances del professorat són fenomenals, i si saps aguantar la pressió teen, aprens a gaudir-les com un camell.

He passat de tot, des de brots psicòtics a l’aula fins a alumnes amb autisme o Asperger, alumnes amb dislèxia, alumnes amb disgrafia, alumnes amb ansietat, superdotats o borderlines. Per aprendre a tractar amb tantes personalitats, els docents tenim dues eines molt importants: l’experiència del temps, que tot ho fa més fàcil, i l’ajuda de cursos amb psicòlegs, que et fan veure coses que tu no t’havies imaginat mai.

Ara Netflix ha entrat de ple en el món de l’autisme a l’adolescència amb Atypical. En cinema ja havíem vist Rain man (1989), Adam (2009) o Extremely loud and incredibly close (2011),  però les sèries estaven una mica òrfenes quant a l’autisme, amb l’excepció de casos puntuals com The Big Bang theory, on el món del nerd té molt a veure amb aquesta condició humana.

La trama d’Atypical és simple: Sam Garder (Keir Gilchrist), que acaba de fer els 18 anys, s’enamora de la seva terapeuta, Julia (Amy Okuda), de 27, que escolta tots els problemes que té en el seu últim any d’institut amb companys i amb noies amb les quals voldria sortir, i que també l’escolta quan li parla de la seva fixació pels pingüins.

La veu en off d’en Sam ens ajuda a entrar una mica en el seu autisme, portant-nos a vegades al terreny del clixé, tot i que la trama s’enriqueix amb la història paral·lela dels seus pares, en Dough (Michael Rapaport) i l’Elsa (Jennifer Jason Leigh), que amb els seus problemes matrimonials ens ensenyen que les coses no són gens fàcils en una parella.

Atypical és una sèrie que passa bé, tot i que molesten algunes actituds de la psicòloga, ja que trenquen els principis d’ètica professional de la professió. Cal destacar, però, el paper de Keir Gilchrist, que si segueix així segur que guanya un Oscar en el futur. Actor jove gran com pocs i que demostra que les noves generacions estan obrint pas a una qualitat interpretativa que no es veia des dels anys vuitanta, que ja és dir.