La setmana passada us vaig parlar de The Gifted i de com la Marvel començava a eixamplar l’univers dels X-Men. Avui em toca parlar-vos d’Inhumans.

Inhumans és una sèrie creada per Scott Buck (responsable de la sèrie de Netflix Iron Fist) i que està estretament lligada a Agents of S.H.I.E.L.D, ja que els Inhumans que treballen per S.H.I.E.L.D són els descendents dels d’Inhumans.

I què ens explica Inhumans? Doncs la història de com un grapat d’humans amb poders (Inhumans) que vivien a la Lluna, acaben a la Terra. I és que Maximus (Iwan Rheon, l’inoblidable Ramsay Bolton de Game of Thrones), germà del rei Black Bolt (Anson Mount, Infierno sobre ruedas) i cunyat de Medussa (Serinda Swan, Ballers), decideix fer un cop d’estat i derrocar el seu germà. Per sort (o per desgràcia si heu vist la sèrie), Black Bolt, Medussa i dos fidels consellers aconsegueixen escapar-se i van a petar a Hawaii. A partir d’aquí comença una cacera per eliminar tots els membres de la família reial.

Per què he dit “per desgràcia”, abans? Fàcil: Inhumans no s’aguanta per enlloc. El fet que primer estigués pensada per ser una pel·lícula i que, des de dalt, després es rebaixés a sèrie, potser li ha fet massa mal. O potser es deu al guió, pobre, amb situacions inversemblants com el fet que Black Bolt no sàpiga què és un cotxe. O potser a les interpretacions, en què no tens cap empatia ni estima pel que els pugui passar als protagonistes.

Però tot això que he dit ho he de posar en quarantena, ja que vaig pensar el mateix d’Agents of S.H.I.E.L.D i ara és una sèrie que em fa passar moments força entretinguts. Ves a saber, potser amb la interconnexió de Marvel, Inhumans encara és capaç de trobar el to, el ritme, i qui sap, potser fins i tot un futur, que ara com ara el té molt negre.