Admiro la gent que té una imaginació desbordant. Admiro aquells que del no res et creen un món fantàstic poblat d’orcs, trolls, gnoms, elfs, humans, mags i dracs. Admiro aquells que amb un simple llapis són capaços de dibuixar-te una dimensió alternativa a la teva on el sutge cobra vida, el cel està ple d’ocells de paper i no totes les bruixes són dolentes. Admiro aquells que són capaços de visionar no un, ni dos, ni tres, sinó milers de futurs possibles del nostre món.
En aquesta última categoria, per descomptat, no hi pot faltar un dels mestres, amb permís d’Asimov: Philip K. Dick. D’adaptacions al cinema d’aquest autor, n’hi ha un fotimer: Blade Runner (Ridley Scott, 1982); Total Recall (Paul Verhoeven, 1990); Confessions d’un barjo (Jérôme Boivin, 1992), Screamers (Christian Duguay, 1995); Impostor (Gary Fleder, 2001); Minority Report (Steven Spielberg, 2002); Paycheck (John Woo, 2003); A Scanner Darkly (Richard Linklater, 2006); Next (Lee Tamahori, 2007); Screamers: the Hunting (Sheldon Wilson, 2009); The Adjustment Bureau (George Nolfi, 2011); Total Recall (Len Wiseman, 2012); Radio Free Albemuth (John Alan Simon, 2014) i l’actual Blade Runner 2049 (Denis Villeneuve, 2017).
En el format televisiu també hi ha hagut adaptacions, però no tantes: Total Recall 2070 (Mario Azzopardi, 1999); Minority Report (Max Borenstein, 2015) i The Man in the High Castle (Frank Spotnitz, 2015). Ara en podem afegir una altra a aquesta llista: Philip K. Dick’s Electric Dreams.
Electric Dreams és una sèrie antològica, és a dir, d’aquell grup de sèries en què els capítols no tenen cap relació entre ells (per entendre’ns, al més pur estil Black Mirror). Els 10 capítols de què consta aquesta primera temporada estan basats en relats curts de l’autor americà i estan dirigits i interpretats per gent diferet. Així trobem directors com Julian Jarrold, David Farr, Francesca Gregorini i Marc Munden, entre d’altres, i actors de la reputació de Richard Madden, Geraldine Chaplin, Timothy Spall, Steve Buscemi, Anna Paquin, Terrence Howard, Bryan Cranston, Vera Farmiga i Mireille Enos, entre d’altres.
A Electric Dreams trobarem històries de tot tipus. Els productors de la sèrie, Ronald D. Moore (Outlander), Michael Dinner (Sneaky Pete) i el mateix Bryan Cranston, fan ús d’androides, alienígenes, telèpates, policies del futur, assassins… per explicar històries sobre els drets humans, la nostàlgia, la pèrdua, la cobdícia, la culpa, l’amor… en definitiva, sobre allò que ens fa humans.
Electric Dreams és una sèrie que heu de veure si, com un servidor, sou fans de la millor ciència-ficció. Una sèrie que, per la seva qualitat, ben bé se’n podrien dir pel·lícules.
