MENU

23 novembre, 2017 Comentaris (1) Visualitzacions: 2752 Cinema Víctor Gonzàlez

Títol


Director


Actors





Tokyo Idols, el documental escrit i dirigit per la directora Kyoko Miyake, és un nou descobriment de la vida absurda, trista i estèril d’un important sector de la població masculina japonesa en edat madura.

Puntuació

7

Tokyo Idols, Geishes 3.0

Tokyo Idols, el documental escrit i dirigit per la directora Kyoko Miyake, és un nou descobriment de la vida absurda, trista i estèril d’un important sector de la població masculina japonesa en edat madura.

Els ídols són joves femelles de poc més de vint anys que s’anuncien per internet i que canten cançons J-Pop amb vestits acolorits i ballant amb energia. El fenomen es va començar a registrar el 1990, quan els fans de l’anime i el manga buscaven alguna cosa més que estar tancats a casa amb el seu món màgic i lluny d’experiències reals i tangibles. Aquest buit es va anar emplenant amb trobades amb les ídols, personificacions femenines de l’ideal de bellesa jove que amb les seves cançons i enèrgiques contorsions eren una celebració d’una individualitat perduda.

Al documental veiem com homes de trenta a quaranta anys es reuneixen per demanar autògrafs a les seves muses, fer-s’hi fotos i donar-los la mà durant uns segons amb un somriure dolç i ple d’amor inventat. Per cada sessió han de passar per caixa i només poden tocar-les i parlar-hi uns minuts seguint un protocol molt estricte. El negoci, rodó, fa pensar a més d’un com és que no tenim una cosa similar a Europa. Sociòlegs entrevistats al documental afirmen que la por de l’home japonès de mantenir una família és immensa i que els ídols ajuden que un important sector de mascles no es casin ni tinguin fills per mantenir la il·lusió de l’amor mitjançant aquest tipus de geishes 3.0, que no els demanen casa ni cotxe ni mantenir fills. Evidentment això és un problema al Japó, la natalitat és la més baixa del món i tenir un grup important de frikis apartats de l’evolució social del país no els convé gens.

El negoci dels ídols és, però, suculent. Mil milions de dòlars a l’any, es gasten els seus fans en marxandatge, cosa que posa en relleu el poder adquisitiu dels homes que les segueixen, amb la idea clara que tot això és una versió més de la cosificació de la dona. El documental segueix la figura de Rio Hiiragi (més coneguda com a “RioRio“), de 19 anys i aspecte de nena pubescent. Tot i ser famosa entre els seus seguidors, el seu somni és convertir-se en una verdadera artista professional. Utilitza compulsivament les xarxes socials, com el culturista Rich Piana, de qui vaig parlar fa uns dies en un article anterior, i els seus fans s’autoanomenen “Rio Rio Brothers“, com si tots fossin germans de sang.

Aquesta obsessió per pertànyer a un grup concret és el que porta els fans de les ídols a considerar-se persones normals. L’extrem, però, apareix quan els seguidors bavegen per nenes de 12 o 13 anys. I aquí hi entra un aspecte de pedofília amagada i preocupant que està acceptada per la societat japonesa i de la qual també es parla en el documental.

Veure Tokio Idols us farà saltar totes les alarmes de casa. El fenomen no és del tot present a Europa, però si substituïm les cançons J-pop per l’obsessiu consum de sèries de televisió dels Bastards es poden fer paral·lelismes molt preocupants, sobretot per la personalitat compulsiva d’alguns dels nostres il·lustres membres del blog, tema que donaria per a una dotzena llarga d’articles, tots del gènere de terror, sens dubte.

Puntuacio

7

Tokyo Idols, el documental escrit i dirigit per la directora Kyoko Miyake, és un nou descobriment de la vida absurda, trista i estèril d’un important sector de la població masculina japonesa en edat madura.

Títol


Director


Actors





Un comentari a Tokyo Idols, Geishes 3.0

  1. […] saber més coses d’aquests grups japonesos, visiteu l’article d’en Víctor sobre Tokio Idols). I si sabem això ja entenem unes quantes coses, com ara la manca de dots interpretatives de les […]