Larry David? Fa uns anys no tenia ni idea de qui era, no sabia que era un còmic important dels 70, no coneixia cap dels seus guions en la sèrie Fridays de l’ABC, ni sabia que Seinfield, la meravellosa Seinfield, era obra seva. De fet, abans de la tardor del 2009 vivia sense saber res d’ell. Aquell any es va estrenar al cinema Whatever Works (Si la cosa funciona), de Woody Allen, una pel·lícula que a alguns ens va fascinar des de la primera escena quan un senyor calb i amb ulleres, un altre alter ego del director, trencava la quarta paret i ens parlava directament; aquell era Larry David. Allà el vaig conèixer.

Després d’aquella projecció als Albèniz Plaça, se’m va acudir buscar més informació sobre ell i vaig topar bàsicament amb Seinfield de nou, era impossible recuperar res més de la seva obra, però, un any després, i per sorpresa meva, vaig veure com s’estrenava Curb Your Enthusiasm, la sèrie creada i interpretada pel mateix David. Aquests dies s’ha estrenat la seva novena temporada, després de sis anys que es donés per acabada. Aquests dies estem d’enhorabona.

La sèrie és una ficció autobiogràfica en què Larry s’interpreta a si mateix després de l’èxit de Seinfield, per tant, ens trobem davant d’un guionista amb molts diners i sense necessitat de buscar feina ni de crear cap nova història. Aquesta situació de vida desvagada li permet viure pendent només d’ell mateix, cosa que ja augmenta el seu egoisme patològic i que el fa estar pendent de totes les nineses de la quotidianitat.

Estem parlant d’una ficció autobiogràfica que a través d’un personatge ens mostra la ridiculesa, la misèria i, moltes vegades, el despropòsit de la quotidianitat d’un personatge ric, consentit, obsessiu neuròtic i molt maldestre amb les relacions humanes. Com deia una de les promocions de la sèrie, un “assassí social”.

Les trames, plenes de famosos interpretant-se a si mateixos i amb una estètica aparentment descuidada molt marcada per la càmera en mà per donar una parença de realitat immediata, segueixen sempre una estructura semblant: una situació quotidiana aparentment innòcua. S’acaba convertint en un conflicte estratosfèric sigui per l’atzar o bé per la incapacitat manifesta que té Larry per a les relacions personals. Això ho podem trobar en una trucada a casa d’uns amics més enllà de les 10 de la nit, en una cita de Larry amb una pacient que ha conegut a la sala d’espera del metge amb la qual comparteix coïssors anals, en l’intent de relacions amb una minusvàlida, en una festa de Ted Danson, en els assajos d’una obra impossible amb Ben Stiller i en un conflicte amb David Schwimmer per un rellotge. Ens trobem amb un conflicte per capítol, embolics que porten l’espectador a tapar-se la cara de vergonya, a riure pels descosits, a quedar petrificat per un comentari o a envejar la determinació de Larry per a ridículs convencionalismes socials.

Larry David, juntament amb Louis CK, Aziz Ansari i el nostrat Joel Joan, és un d’aquests guionistes i humoristes que han decidit aterrar a la televisió amb sèries que no són res més que versions ficcionades d’ells mateixos, però ell té unes particularitats que el fan diferent i únic. La primera, que ell n’és un dels pioners, ho va ser amb Seinfield i ho segueix sent amb Curb Your Enthusiasm, i la segona, que la seva manera de ser i la seva situació social i personal, egoista i consentida el despullen d’elements dramàtics i el fan encara més subversiu.

Desenfreneu el vostre entusiame, Larry David ha tornat. Esperem que sigui per quedar-se molt temps.