Hello friend, he tornat a aparèixer. Soc jo, Mr. Bastard, tot i que aquest cop ho faig des d’una altra consciència bastarda. Ens vam conèixer fa poc més d’un any quan vaig fer acte de presència en un dels escrits del blog. Us vaig intentar fer creure que la segona temporada de Mr. Robot era fàcil d’entendre. Mentia. Tenia raó en Jep Soler quan deia que entendre el 60% del que passava era meritori. Entenc, doncs, que les expectatives de cara a la tercera temporada fossin baixes. Et fa mandra, oi? Doncs l’has de veure, creu-me, ara no t’enganyo. La sèrie ha tingut alguns canvis, la majoria positius, i torna a ser aquell bon thriller cibernètic que et va sorprendre en la primera temporada.

Un d’aquests canvis el notaràs perquè et serà molt més fàcil tenir controlades les dues personalitats del protagonista. La gran lluita interna dins del pobre Elliot s’intensifica, i això es tradueix en què, en la majoria d’escenes, només el veuràs a ell o a Mr. Robot. És difícil trobar-se’ls tots dos alhora, cosa que ens permet entendre millor què coi està passant. Pel bé del teu enteniment, la magnitud dels misteris també ha disminuït i les respostes no es fan esperar com abans, cosa que també facilita la comprensió. Però no t’espantis, això no significa que la sèrie s’hagi tornat previsible ni que hagi perdut tensió o suspens. I la mostra més clara la notaràs en un capítol en concret, evito dir-te el número per no esgarrar-te la sorpresa. Sam Esmail utilitza els plànols desenquadrats i la seva forma tan característica de moure la càmera per marcar-se un capítol sencer en pla-seqüència que de ben segur que estarà a les llistes de millors capítols de l’any.

Estàs esperant que trobi alguna pega a la temporada, oi? Busques una raó per no fer-me cas i no acumular més capítols a la llista de pendents? Doncs una sobresurt per sobre de totes i és la següent: fins quan durarà aquesta bogeria interna del protagonista? M’encanta veure Rami Malek donar vida a un Elliot depressiu i amb trastorns psicòtics, ell és gran part de l’èxit de Mr. Robot, però aquest problema no pot durar per sempre. El personatge corre el risc de fer-se monòton si no aconsegueix trobar una solució a la seva malaltia mental.

Ara que ho penso, no sé que faig parlant amb tu, t’he fet un munt de preguntes i no me n’has contestat cap. I tampoc sé què faig comentant i fent previsions sobre una sèrie com Mr. Robot quan encara no ha acabat la temporada. Puc estar dient missa, perquè, quan falten tres capítols, la sèrie encara ens pot tornar a sorprendre amb un dels seus girs, i tot aquest munt de lletres no serviran de res. Me’n vaig a trobar la consciència d’aquest bastard novell, fa massa estona que l’he deixat penjat i ja he fet el que havia de fer. Tornaré.