Parlar de Better Things és parlar de Pamela Adlon. L’actriu escriu, dirigeix, produeix i, sobretot, protagonitza aquesta història inspirada en la seva pròpia vida, perquè Better Things és principalment això, VIDA. La vida de Sam Fox, una actriu d’entre 45 i 50 anys que, com la mateixa Adlon, lluita per mantenir l’equilibri entre les diferents facetes de la seva vida. Una dona intentant sobreviure a la jungla de Hollywood mentre es fa càrrec de tres filles i una mare amb indicis de símptomes de senilitat, que s’encarreguen de marcar-li i, sobretot, complicar-li el ritme natural de la vida quotidiana.

La sèrie, intel·ligent i autocrítica, se suma a l’excel·lent collita de sèries d’autor que combinen perfectament l’humor (sovint negre, àcid i cruel), l’amor, el drama, el cinisme, l’amargor, l’honestedat i la supervivència per donar-nos la seva particular visió del món, una visió, però, que inevitablement s’amplia i es fa extensible a una visió global i compartida. Sèries com ara Girls, Louie (ara caiguda en desgràcia per les acusacions recents d’abús sexual contra el seu creador), Atlanta, Master of None i Insecure formen part d’aquesta fornada de sèries que no necessiten grans i inversemblants situacions ni personatges per aconseguir fer-nos riure, emocionar i fins i tot plorar oferint-nos un espai que incita a la reflexió de la pròpia realitat basant-se en les circumstàncies quotidianes d’una persona normal.

La sèrie és entranyable però dura, divertida i trista a la vegada. Et brinda una molt bona estona, però alhora et deixa un pes a l’ànima. Una sèrie en què es parla molt però que excel·leix quan calla. Una sèrie que cedeix el protagonisme als primers plans i, sobretot, a la mirada d’Adlon. Una mirada que denota l’amor incondicional que sent per les seves filles. Una mirada en què veiem la determinació d’un personatge polièdric que té la capacitat de tirar endavant amb eficiència i bona disposició sense perdre l’essència i sense descuidar cap de les seves facetes. Sam Fox és dona, és treballadora, és filla, és amiga i, sobretot, és mare, una mare deliciosament imperfecta.

A Better Things Adlon ens mostra les diverses etapes de la maternitat a través de la relació que estableix amb cada una de les seves filles. Amb Max tot és drama, Sam s’autocontrola per intentar ajudar i acompanyar la seva filla gran en la difícil i complicada etapa del pas de l’adolescència a l’edat adulta d’una noia feble i insegura. Amb Frankie (sens dubte el gran personatge que donaria per una sèrie pròpia de tantes capes com té) assumeix el repte d’intentar estar a l’altura d’una adolescent difícil i intel·lectualment avançada amb fortes conviccions i una particular visió del món. I amb Duke, Sam ens descobreix la cara amable de la maternitat, ja que Duke és una nena molt tendra que depèn totalment de la seva mare i que no dubtarà a inventar tota mena de situacions per aconseguir estar amb ella.

En la primera temporada la sèrie va estar a un molt bon nivell, però és sobretot en aquesta segona temporada quan assoleix un grau d’excel·lència que la fa digna d’estar en les primeres places del millor de l’any. Better Things és genial i tendra a parts iguals, una delícia de sèrie que t’acull ja des de la seva magnífica cançó dels títols de crèdit, una barreja perfecta d’elements satírics i humans a través de la mirada femenina del món de la dona a través de les dones, en què les seves protagonistes mostraran les dificultats que es troben i es trobaran les dones en cadascuna de les etapes i circumstàncies de la seva vida. Una sèrie senzilla i honesta amb un guió subtil i intel·ligent ple de referències a la cultura popular.

“Aquesta sèrie és una carta d’amor a les meves filles. Elles m’inspiren cada dia.” Pamela Adlon.

Podeu trobar les dues temporades completes de deu capítols de 25 minuts a HBO.

PD: si només valorés la segona temporada la puntuació hauria estat un 9,8.