MENU

12 desembre, 2017 Comentaris (0) Visualitzacions: 619 Sèries Vador Garcia Arbós

Títol
Twin Peaks: The Return

Creador
Mark Frost i David Lynch

Actors
Sheryl Lee, Kyle MacLachlan, Sherilyn Fenn, Dana Ashbrook, Michael Horse, Chrysta Bell, Miguel Ferrer, David Lynch, Robert Forster, Kimmy Robertson, Naomi Watts i Laura Dern

No sé quan ella revela a Cooper que l’ha vist en un somni. I troben tots dos el passat i el futur en un present indeterminat de rellotge parat. Així com ho explico.

Puntuació

10

‘Twin Peaks’: l’arribada al poble (II)

Atenció: aquest article conté spoilers!

Fins al capítol 17, l’agent no arriba al poble. Reconeix tothom i tothom a ell. Comença el desenllaç més delirant que us podeu imaginar. Roben ànimes diabòliques. Arriba a una foscor sobtada. Malsons desperts. Presos amb superpoders. Aparicions de fantasmes. La desintegració del dolent del Cooper’s Double; al 18, de dret a l’infern. La salvació de tothom i la mort de la mort. El petó entre les dues muses de Lynch davant la mirada estupefacta de tots els actors, en un moment atemporal, ja que el temps ha quedat aturat a les 2.50. I atenció: fa una escena clàssica amb tots els protagonistes reunits al despatx del xèrif. Solemnement, Cooper els parla a tots: «El passat dicta el futur.»

La retrobada entre Gordon i Cooper és tan apoteòsica, que la sèrie ja podria acabar en aquest minut 29 del capítol 17.

Qui és Diane? Una tulpa. Una què? Es veu que és un concepte místic, una creació de la ment, una construcció mental, un ens místic creat per un acte de la imaginació i de la voluntat. Així que queda clar que la Diane era una gravadora i que en Cooper se n’havia enamorat. I això em queda clar a la trobada final d’en Cooper i la Diane de veritat. De veritat? El viatge amb cotxe en silenci i pel desert confirma com el paisatge de la sèrie ha esdevingut més àrid i urbà. Després de 692 km, 430 milles, veu unes torres de la MAT i s’atura. Ja sabem que l’electricitat és la clau. Algú ens ho ha anat dient.

«És el lloc», diu ell. I es fan un petó i creuen una línia de temporalitat, i passen de l’enlluernador desert a la foscor absoluta. Van amb un cotxe vell destarotat, amb volant de baquelita, seguro a les portes i sense cinturó de seguretat. Arriben a un motel, on ella, des del cotxe es veu a ella mateixa a l’entrada. Ell la crida i entra. Al motel carden, però diria que fan l’amor perquè sonen els Platters cantant My Prayer: When the twilight is gone. At the end of the day in a dream that’s divine. L’endemà matí ella ja ha marxat, però li deixa una nota. La dirigeix a Richard i la signa Linda, dient-li que tot s’ha acabat. Per tant, la Diane només ha existit en somnis.

L’agent Cooper surt dutxat del motel, agafa un cotxe nou, amb cinturó i reposacaps i se’n va.

Dos mons paral·lels. O un que és un somni. O tots dos. C’est la folie!

Entre el 17 i el 18

Els capítols 17 i 18 es van penjar el mateix dia. El final del 17 explica en versió univers paral·lel el començament del 18.

Aquí vaig anotar moments de videoart. Plans llargs, escenaris poètics, el vermell enigmàtic i de bordell aristocràtic de la primera temporada.

Si teniu alcohol, feu-ne un bon xarrup. Si teniu haixix, feu una pipada…

Són a la famosa cambra de les cortines vermelles. Amb l’arbre que li diu «soc la branca». I li diu que és la història de la nena que vivia carrer avall. Apareix la Laura, que li revela quelcom a cau d’orella. Se sent el crit i ella desapareix volant de la sala de les cortines.

Sentim: «Vivim a dins d’un somni.» De fet, com explica el manco, ha caminat per dos mons a través de la foscor d’un futur passat, caminant amb el foc. Tot es va aclarint. Calia tenir paciència i riure.

En aquest retorn al passat, ens situem al 23 de febrer del 1989, on trobarà la Judy (l’ens paranormal). De sobte ens apareixen imatges en blanc i negre. Hem tornat a la segona temporada, amb Laura Palmer (Sheryl Lee, jove) i el seu xicot James Hurley, i el llampat de Leland Palmer; que a la segona resulta que és l’assassí de la seva filla. En Cooper, omniscient, ho veu tot, en blanc i negre, esclar. Em sento com si hi fos. Sé que en realitat hi sóc. La Laura té un comportament histèric.

No sé quan ella revela a Cooper que l’ha vist en un somni. I troben tots dos el passat i el futur en un present indeterminat de rellotge parat. Així com ho explico.

Torna el color. I tornem a casa. Ara ja tots dos tenen l’edat que els toca en el futur, vull dir que són vells.

Puntuacio

10

No sé quan ella revela a Cooper que l’ha vist en un somni. I troben tots dos el passat i el futur en un present indeterminat de rellotge parat. Així com ho explico.

Títol
Twin Peaks: The Return

Creador
Mark Frost i David Lynch

Actors
Sheryl Lee, Kyle MacLachlan, Sherilyn Fenn, Dana Ashbrook, Michael Horse, Chrysta Bell, Miguel Ferrer, David Lynch, Robert Forster, Kimmy Robertson, Naomi Watts i Laura Dern

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

This site uses Akismet to reduce spam. Learn how your comment data is processed.