Qui va matar Laura Palmer? I si no la va matar dingú: i si Laura Palmer només havia mort en un somni? Que no? Tornem enrere. Anem fins al primer episodi de la primera temporada: el famós senyor que surt a pescar… Pescarà tranquil sense haver de trucar al xèrif, que vint anys després ha estat substituït pel seu germà. Òbviament, no hi ha el cadàver de Laura Palmer embolicat amb cap plàstic. Embolica que fa fort!
Càmera fixa. Un pla de la casa dels Palmer. La mare, suposo, vol trinxar la famosa foto de la Laura, però és indestructible. La imatge persevera.

El 17 acaba amb Dale Cooper i Laura Palmer (Sheryl Lee amb 50 anys) pel bosc. Ell li diu que van a casa i sona Badalamenti. I sentim la cançó final del capítol, una original de Badalamenti i Lynch: The World Spins, interpretada per Julee Cruise. Eloqüent.

Música, mestre Badalamenti

I sona la música clàssica d’Angelo Badalamenti, qui ha interpretat Twin Peaks millor que ningú. La música ho prova. La música és clau en aquesta tercera temporada; la majoria de capítols acaben amb una llarga peça final de capítol, interpretada, aparentment, en directe des del Roadhouse o Bang Bang Bar, menys el 16, que, com tot lliga i per fi hem arribat a Twin Peaks, l’Audrey, 25 anys després, torna a ballar la seva famosa dansa. I això ja és l’èxtasi. I retorna tota la banda sonora de Badalamenti.

Es respira la genialitat de Lynch, ampliant una gran banda sonora al final de cada capítol. La música, com sempre en Lynch, té una funció important que aporta informació.

Carrie Page

L’últim capítol comença a l’infern. Mentre en Coop dolent es crema a l’infern, surt el surt el nou, vull dir Douglas Dougie Jones, que tampoc és Dale Cooper, sinó que s’hi assembla.

«On sóc?», diu. I ha tornat a casa com a Doggie a casa amb la seva dona, Janey-E. Jones, interpretada per Naomi Watts i el fill.

Mentrestant, en una altra dimensió… Dale Cooper camina amb Laura Palmer. Tornem a sentir el crit. La Laura ja no li agafa la mà, com al final del penúltim.

És aleshores que el manco li explica que es troba en un bucle: futur o passat. Són a la famosa cambra de les cortines vermelles. Amb l’arbre que li diu «soc la branca». I li diu que és la història de la nena que vivia carrer avall. Apareix la Laura, que li diu alguna cosa a cau d’orella. Se sent el crit i ella desapareix volant de la sala de les cortines.

Ell es troba amb el ploraner del pare de Laura Palmer, llampat. Li diu que busqui la Laura. La Laura? Les cortines es mouen i entra en un bosc de branques que sembla una instal·lació del Guggenheim. Surt a buscar-la i arribem a la ciutat d’Odessa (Texas), on hi ha una cafeteria Judy’s Diner. Recordeu què significa Judy: Jowday. Al bar hi treballa Carrie Page, que té el dia lliure, per poder matar el maltractador del seu home.

Lynch és un gran surrealista i li encanta explicar universos paral·lels.

Pot ser que en Kyle estigui operat de lífting? De perfil, ho sembla.

Dale Cooper troba Carrie Page. Diu que no és Laura Palmer, ni li sona.

Amb presses per marxar, ja que el cadàver del seu home deu començar a fer pudor, agafa un abric per anar cap al nord.

─On anem?
─A Twin Peaks, Washington.
─Washington DC?
─No, state.

La llarguíssima seqüència de nit conduint (com li agrada!), gairebé sense diàlegs, amb converses poc transcendents és molt realista. Aquesta foscor deu ser el més real de la tercera temporada de la sèrie. La gasolinera, els paisatges nocturns, els ponts, els pobles, els semàfors, els neons, el Twin Peaks real.
Reconeix alguna cosa?, li pregunta ell.

─No!
─I aquesta casa?
─No.

Entren a la casa, el 708. Pugen els escalons. Tot de nit! Truquen a la porta! Triguen a obrir. Pregunta per Sarah Palmer, la mare. Resulta que ja no hi viu ni coneixen cap Sarah Palmer. I en són els amos. Els la va vendre una tal Chalfont. No saben qui eren els amos abans.

Hem entrat en els darrers 4 minuts. Són sensacionals o, encara diria més, màgics, extraordinaris.

─Quin any som, pregunta ell?

A la llunyania, una persona desesperada que diu «Laura».

I de cop Laura Palmer/Carrie Page fa el seu famós crit.

Ell se la mira, s’apaguen els llums; s’acaba l’electricitat a la casa dels Palmer.

És un final desconcertant. Ho sé.

Qui va matar Laura Palmer?